Serà el cap de colla dels castellers de Sabadell durant un mandat de dos anys, després de ser escollit en assemblea el gener. Ho serà exactament el mateix temps que va ser alcalde de la ciutat, entre 2013 i 2015. Joan Carles Sánchez assumeix els reptes tècnics de l’entitat que en els darrers anys ha presidit. És un moment emotivament dolç: el 30è aniversari de la colla coincideix amb la Capitalitat Cultural de Sabadell. Però alhora és plenament conscient que hi ha feina a fer.
En quin moment es troba la massa social de l’entitat?
Ara en els assajos som entre 110 i 115 persones, a la Diada del Tèxtil vam ser més de 140 camises, incloent-hi canalla. Aquest any hem donat unes quantes camises noves. Un dels objectius és ampliar la massa social, créixer tant en el nombre de castellers com en les persones pròximes a l’entitat. És on centrarem una gran part de les campanyes. I alhora, mentre ampliem, cal retenir la implicació de la gent que ja té camisa.
Quins són els reptes tècnics de la colla per endavant?
N’hi ha varis, però un és la tecnificació dels castellers, que tothom entengui com es comporten els castells. Una altra de les apostes importants és ampliar el nombre de castellers que poden actuar en diferents posicions. No només al tronc, sinó també a la pinya. Sent més flexibles i tenint més opcions la millora tècnica és global. I la idea és recuperar els castells de l’any passat i ampliar-los.
Per tant, quins castells veurem aquesta temporada?
Recuperar el 3d8 és un objectiu irrenunciable, perquè no es va fer. Després hi ha el 4d8 i la torre de 7. I depenent del nombre de castellers als assajos i de l’evolució tècnica, podrem assaltar els castells de 8 i mig, que no fem des d’abans de la pandèmia: la torre de 8 amb folre, el 7d8 i el 5d8. Però només es podran fer en el moment que siguem més castellers.
Quin és el moment més èpic que viscut a plaça en els darrers anys?
Els castells de 9 van marcar un punt àlgid a la colla amb les actuacions de Festa Major i de la Diada el 2017. Però n’hi ha molts, d’èpics, amb castells que han anat al límit.
Hi ha certa nostàlgia respecte a aquells anys?
No voldria que la colla treballés sobre la nostàlgia. Després de la pandèmia, el nivell general de totes les colles va baixar. Ningú pensa en el que vam ser, sinó en el que podem ser. El passat ha de ser una referència històrica. Però ara estem en un punt de partida en què cal creure que amb esforç, assaig i voluntat es pot millorar molt tècnicament.
El cap de colla Joan Carles Sánchez, al local dels Saballuts / VÍCTOR CASTILLO
Com a cap de colla, personalment, quin llegat et proposes deixar?
M’agradaria assentar les bases perquè la colla estigui cohesionada i evolucioni en els pròxims anys. Treballar perquè la colla se senti empoderada, implicada i partícip, amb molta gent entregada. No és una cosa d’un dia per l’altre. M’agradaria que tothom qui formés part de la colla sabés el valor simbòlic de fer castells per la cultura i per la ciutat.
Té a veure amb un sentiment d’identitat.
Els castells són un espai de resiliència perquè són difícils i hi ha caigudes, però empoderen. La gent que forma part de la colla té les seves feines o estudia, porten una vida d’absoluta normalitat, però quan ens ajuntem, hi posem voluntat, esforç i disciplina, fem una cosa extraordinària que la majoria de gent no podria fer. Des de la canalla fins als membres més grans de la colla, som persones normals que quan s’uneixen, aconsegueixen coses extraordinàries.
