Una cua de cotxes i camions s’enfila per la ronda de l’Ebre cada dia a hora punta. També el carrer de Sau és un focus de fums, esperes i clàxons. El barri de Torre-romeu s’ha convertit en la drecera de veïns d’altres barris de Sabadell que volen arribar al polígon industrial de Can Roqueta; pels residents del Poblenou que opten per accedir al Centre per l’interior del barri veí i per conductors d’altres municipis com Santa Perpètua o Sentmenat.
“No podem ni plantejar-nos anar al Centre entre les 18 h i les 20 h. És un suïcidi”, exposa Rosa Morales, veïna del barri de Torre-romeu. “Les cues són quilomètriques: des del carrer Tres Creus fins al barri”, expressa. El que també acaba generant un tap al barri de Covadonga. Veïns de la zona est alerten d’un increment “brutal” del trànsit des de l’arribada de nous centres logístics al polígon de Can Roqueta i reclamen una solució urgent per alleugerir el trànsit.
Ronda Est com a solució?
Els carrers més afectats són l’avinguda de Can Bordoll, la ronda de l’Ebre, el carrer de Sau i, a causa de la pressió de vehicles, alguns conductors opten per travessar carrers secundaris de Torre-romeu per evitar un tram de cua. “Ens quedem completament bloquejats a certes hores”, sosté la Pura, una veïna del barri.
Veïns i experts defensen la construcció de la ronda Est per desviar trànsit, una alternativa que han reivindicat en nombroses ocasions. “És una infraestructura prioritària des de fa anys”, afirma Pere Puig Ysern, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transports de la Cambra de Comerç.
No només per millorar la qualitat de vida dels veïns de la zona, també per captar talent empresarial als polígons i pel futur desenvolupament i revitalització de la zona del Ripoll. “Una mala connexió viària desincentiva l’arribada de perfils professionals a les empreses”, apunta. Puig Ysern insisteix en la necessitat d’implantar un sistema de rondes per a treure vehicles de la trama urbana. “Si un camió vol sortir d’Amazon a Sant Quirze, trepitjarà l’interior de Sabadell. Això és un disbarat!”, expressa. “La reserva de sòl hi és, per a les rondes”, defensa.
Més d’11.300 vehicles al dia
L’embús a la zona és una realitat que l’Ajuntament ha constatat: “Per la ronda Ebre circulen els camions que van a la zona industrial, però també hi passen vehicles d’altres municipis que l’utilitzen com a via de pas, com també al carrer de Sau”, sostenen fonts municipals. De fet, fer drecera per Torre-romeu és una de les rutes que els navegadors marquen quan hi ha trànsit.
La ronda de l’Ebre –i, per extensió, el camí de Torre-romeu i l’inici del carrer de Tres Creus a Covadonga– està marcada al mapa com una de les vies més transitades de la ciutat (per darrere de grans artèries com la Gran Via, la carretera B-124 i la rambla d’Ibèria), i acull més d’11.300 vehicles cada dia, segons les darreres xifres municipals. Una xifra similar al trànsit que acull el carrer dels Calders.
L’Ajuntament planteja una rotonda
L’embús de Torre-romeu desemboca a la Gran Via, on el trànsit es ramifica. En aquest sentit, l’Ajuntament planteja construir una rotonda a la ronda Ebre per “facilitar l’accés a les indústries” i “esponjar el trànsit” i l’ampliació de la B-140 a Santa Perpètua, una obra que depèn d’altres administracions. “La solució definitiva és complexa i va molt més enllà de Sabadell, cal implicació supramunicipal”, apunten des de l’Ajuntament de Sabadell.
Mentre els canvis estructurals no arriben, els veïns reclamen solucions quirúrgiques i de ràpida aplicació: més servei de transport públic urbà – les línies que arriben a Torre-romeu són l’L4, L44 i l’L14 – per a reduir l’ús del cotxe i controlar les velocitats dels vehicles a l’interior de la trama urbana. “Hi ha cotxes que fan drecera pels carrers interiors i circulen molt de pressa. Això és un risc per a tots nosaltres”, demana una veïna de la zona.
La veu dels veïns: “S’han d’abordar molts temes”
Verónica Jiménez, U.D. Tibidabo Torre-romeu:
“Fa anys que a la ronda d’Oliana es fan carreres il·legals i conduccions temeràries”, alerta la Verónica, que va regentar durant tres anys un bar a la zona. És un dels problemes que més preocupa a la veïna, i per això reclama a l’Ajuntament “mà dura” i lamenta que “no s’ha fet res en anys”.
Rosa Morales, Centre Cultural Torre-romeu:
La veïna considera que el principal problema de mobilitat deriva del polígon de Can Roqueta i l’arribada de grans centres logístics. “El trànsit de gran tonatge puja i baixa per la ronda de l’Ebre i pel carrer de Sau, fins a la B-140”, exposa. I se li suma el trànsit dels més de 7.000 veïns del barri.
Mohamed Asim, veí de Torre-romeu
“Els cotxes passen molt ràpidament, sobretot al passeig de Susqueda”, lamenta en Mohamed, que reclama que es limiti la velocitat de la zona amb un parell de nous reductors a la calçada. Es tracta del carrer limítrof amb el riu, i una zona “molt freqüentada per infants”.
Alejandro García, veí de Torre-romeu:
Una de les preocupacions de l’Alejandro és el transport públic, que considera que s’ha de reforçar. “Passen les tres línies d’autobusos de cop i acaben molt d’hora al vespre”, apunta. També remarca la importància de reforçar el servei els caps de setmana. “Ho necessitem”.
Domingo Mena, veí de Torre-romeu
“Necessitem més inversió. Estem farts de trucar per telèfon”, exposa el veí. Pel que fa a la mobilitat, posa el focus en millorar l’accessibilitat: rebaixar totes voreres del barri per accedir als passos de vianants o eliminar els pals de llum que tallen el pas a persones amb mobilitat reduïda.
Manuel Roldan, veí de Torre-romeu
Fa 55 anys que és veí del barri i fa anys que reclama la instal·lació de pilones a la zona del CAP de la Serra. “Els vehicles pugen a la vorera per buscar aparcament, i més d’un cop hem tingut un ensurt”, exposa Roldan. “És una reivindicació eterna, de fa dècades”.
Manuel Moya, Associació de veïns Torre-romeu
“La ronda Ebre és una prioritat per nosaltres, ens hem de desplaçar al Centre i cada cop hi ha més vehicles pesants”, exposa Moya. “Fins que no passes a Tres Creus, tot està aturat”, diu. I demana “urgentment” que es posi fil a l’agulla, una reivindicació que fa anys que s’allarga.
