Anna Cabeza (1960) és un fenomen de la literatura juvenil amb més de 15.000 exemplars venuts de la saga Germanes Crostó, agència d’inevstigació. Ha estat traduïda al castellà, xinès, italià, islandès, eslovè i turc, i ara en publica el sisè volum, El misteri de la casa de la por. Acumula més de 20 anys de trajectòria en el sector de la literatura, a més de treballar a la Biblioteca del Nord.
Desmenteix-m’ho: “Ara els joves ja no llegeixen!”
Jo crec que sí! N’hi ha molts que ho fan, hi estic diàriament en contacte, però potser per vergonyeta no ho publiciten, no se’n vanten. Per això hem de prestigiar la lectura i treballar per obrir-ne la porta. Perquè si no llegim, estem mancats de recursos retòrics. Hi ha feina de llarg abast a fer des de l’escola, l’institut, la biblioteca, els mitjans de comunicació…
Què podeu fer des de les biblioteques?
El futur passarà per projectar-se cap a enfora, per donar vida més enllà de la biblioteca. Per l’acompanyament en la lectura, per compartir-la. A Sabadell cada vegada hi ha més clubs de lectura, ens hem d’acostar encara més a espais de gent gran, s’han de potenciar les lectures en veu alta… Tenim feina a fer!
I és possible competir amb les pantalles?
Jo veig que hi ha una oportunitat, perquè la lectura ofereix una altra experiència totalment diferent. Quan algú em diu que la lectura es perdrà perquè poca gent llegeix, jo veig el contrari: molts potencials lectors a qui seduir.
Quin és el secret per atrapar amb una bona història?
No sé si tinc el secret, però camino per trobar-lo. Crec que l’energia positiva que diposites acaba arribant al lector. I se li ha de tenir molt respecte, independentment de l’edat que tingui. Hi ha l’humor, que en el meu cas és molt important. Cal trenar bé l’aventura, que hi hagi tendresa i una part de joc, que totes les paraules hi poses es puguin entendre bé… Estan molt pensats el punt de vista del narrador, que és un nen amb què el lector es pot identificar, el misteri i l’estructura de la col·lecció. I al final, hi ha factors que no pots controlar. Per tant, cal provar sort!
Que les Germanes Crostó hagin estat traduïdes a tants països, demostra que els valors del llibre són universals.
Sí, però tractant-se de llibres d’humor, és sobtant, no? En el cas d’Itàlia ho puc entendre, però a la Xina i a Turquia? És molt maco que se n’hagi captat l’essència. El món és molt divers, però si baixes avall, tots acabem sent més o menys igual. Som homo sapiens, tan diferents els uns dels altres no devem ser. I de iaies, que són les protagonistes, n’hi ha a tot arreu.
Què tenen d’especial, aquestes iaies Crostó?
Hi ha un punt de tendresa i un altre d’empoderar les iaies. En el fons, tot i que no és la intenció, és un homenatge. No són iaies fent ganxet, sinó que tenen energia positiva, raonament i molta potència. Les Germanes Crostó subverteixen les coses típiques de iaia i utilitzen les paelles i les sabatilles per a perseguir malfactors! Jo si puc triar, vull ser una d’aquestes àvies plenes d’energia!
I l’humor?
És una comèdia física on passen coses i tot és molt ràpid. Tot és molt Charlot i hi ha molta ironia.
Les lectures obligatòries a l’escola fan més mal que bé per sumar lectors?
Fixem-nos en l’adjectiu que es posa a la lectura: ‘obligatòria’. A mi les matemàtiques no m’agradaven i eren obligatòries, però ningú hi posava l’adjectiu. Hi ha d’haver lectures de tota mena. És important que el professor acompanyi i faci veure altres coses en totes les lectures, que et faci anar més enllà. Que engresqui i complementi. Posem d’exemple El Tirant lo Blanc. Cal llegir tots els episodis amorosos? Potser amb un ben explicat n’hi ha prou i valdrà més que 20! Penso que és més important la manera que el què. A mi em van fer llegir El Lazarillo i no ha estat fins al cap d’anys que m’ha encantat.
Sempre que he parlat amb col·legues del teu sector, la literatura infantil o juvenil, m’han explicat que és molt complicat viure’n. En el teu cas, ets bibliotecària.
Jo estic molt contenta, perquè m’encanta escriure i treballo rodejada de llibres. M’aporta felicitat absoluta. I tinc la llibertat d’escriure el que vull, perquè no em lligo de mans i peus per fer coses que siguin comercials. El meu plat a taula no depèn d’això. També he estat periodista, traductora i… Quan em jubili, seré iaia detectiva!
