Sabadell acull obres de Tàpies, Brossa i Fina Miralles en una ambiciosa exposició al Museu d’Art

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

Sabadell mai havia atresorat una exposició com aquesta i, potser, serà irrepetible. En el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2024, el Museu d’Art acull Ordre i Desordre del Món, en què una petita mostra de la col·lecció de l’equipament, exclusiu patrimoni artístic local, es barreja amb obres de la Fundació Banc Sabadell, que les ha cedit per a l’ocasió.

Són una setantena d’obres d’art modern i contemporani, algunes de les quals no s’havien exposat mai, d’una quarantena d’artistes: sabadellencs com Alfons Borrell, Fina Miralles, Joan Vila Casas, Oriol Vilapuig, Benet Ferrer, Llorenç Balsach, Joaquim Montserrat, Llorenç Ugas, Antoni Angle, Manuel Duque, Xavier Oriach o Lluís Clapés; i nacionals com Antoni Tàpies, Joan Brossa o Joan Fontcuberta. Hi ha pintures, escultures, fotografies, objectes, impressió digital…

“És un diàleg entre dues col·leccions que no s’havia produït mai”, explicava dijous durant la inauguració la comissaria de l’exposició Alexandra Laudo, que ha fet cas de la seva intuïció i del seu sentit poètic per agrupar les obres dels diferents artistes “en grans temes de la història de la humanitat”. La llum i la foscor, el buit i la matèria, la mort i la vida, la natura i el paisatge, el vincle i el desig…

L’art per ordenar i desordenar

La comissària Laudo, que és una de les fundadores de la plataforma Heroínas de la Cultura, aprofundia en el per què del títol de l’exposició, Ordre i Desordre del Món:  “Parla del que fa l’art. És una forma de coneixement, una disciplina des de la qual els creadors han volgut entendre i conèixer la realitat”, assenyalava, per a continuació matisar: “Però alhora és un espai que qüestiona, que desendreça el coneixement de la realitat, que planteja altres maneres de veure les coses i trenca la rigidesa amb què definim el món, l’experiència, la vida, els cossos….”.

A partir d’aquesta idea, a l’exposició es poden veure agrupacions d’obres d’art que responen a  les esmentades “temàtiques que apel·len a qüestions existencials”.

Com a preludi, un poema de Joan Brossa dona la benvinguda al visitant, just al costat d’un gravat d’Alfons Borrell, que també hi té algunes pintures. La primera sala és plena de color, groguenc del cel de Barcelona retratat per Hannah Collins, i dels immensos quadres d’Oriach i Ignasi Aballí. A la planta de sota, una xilografia –tècnica d’impressió amb fusta– de color negre de Tàpies ben gran: Suite Erker IV.  I a terra, una obra de pintura d’acció -tècnica que es fixa més en el gest de pintar que en el com– realitzada al Passeig el 1960 pels sabadellencs Montserrat i Angle.

“Un cometa Halley”

I tan extraordinària ha de ser l’exposició que l’alcaldessa, Marta Farrés, la va comparar amb el Cometa Halley, que “passa una vegada a la vida”, just després d’esperonar a “creure’ns el talent creatiu de Sabadell” i la capacitat de “mostrar-nos” al món.

El president del de la Fundació i el Banc Sabadell, Josep Oliu, se sentia còmode a la Casa Turull, que va ser de la família d’un dels fundadors del banc, tal com va recordar. A més, va lloar les etapes de Tomàs Casañas i Miquel Molins al capdavant la Fundació. I, tot seguit, establint un paral·lelisme entre aquestes dues etapes de la Fundació i l’exposició, va comparar l’art modern amb la “seguretat” que es transmetia des de l’entitat i l’art contemporani amb “la projecció cap al futur” que es vol fer visible actualment.

Tant Farrés com Oliu, que va rebre una litografia de la Capitalitat Cultural –”no hi falta la ceba, eh!”, li va sortir de dins en veure-la– es van emplaçar a aconseguir que l’exposició sigui “la primera de moltes col·laboracions”. També hi va estar present el regidor de cultura, Carles de la Rosa, i representants d’entitats i empreses de la ciutat. L’exposició es podrà veure fins al 23 de juny.