[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
El 19 de març, un home de 70 anys es va suïcidar a Sabadell. Resulta que una parella de gent gran vivien en un pis de lloguer de feia temps, uns trenta anys. Eren molt pobres i entre pagar el lloguer i menjar van optar per
la segona opció. Un jutge de Sabadell va donar l’ordre de desnonament. Una comitiva judicial, en nom seu, es va presentar al pis i els va notificar l’obligació d’abandonar l’habitatge. La comitiva judicial es va trobar que la dona no es podia moure del llit. I en comptes de notificar-ho al jutge i a serveis socials, van avisar els Mossos d’Esquadra. Efectivament, la dona tenia problemes de mobilitat greus. Els Mossos, en comptes d’avisar els serveis socials, van avisar una ambulància. Fins aquí hi ha un seguit de despropòsits que vulneren la llei catalana i la més recent espanyola. Com pot ser que el jutge, vista la situació, no aturés el desnonament i demanés un informe? Amb aquesta diligència, segurament no hauríem arribat als extrems que ara lamentem.
Crec que el jutge va cometre un error greu de falta de professionalitat. Un jutge, recordem-ho, el paguem perquè faci justícia. Crec que aquell dia es van vulnerar moltes lleis i molts valors ètics, també. Suposo que el jutge no tenia ni idea del que passava en aquella casa. També aquí hi ha un error greu dels serveis socials. Ningú no en sabia res de res? No es va activar cap protocol dels que existeixen des de fa molts anys. Em sembla que hi ha, en part, un problema del que s’anomena efecte Mateo. Hi ha serveis i protocols que amb els més necessitats no s’activen perquè els afectats ni saben que existeixen. També crec que va fallar l’hospital Taulí. L’ambulància s’hauria d’haver negat a treure una dona enmig d’un desnonament. Si no hi ha cap protocol en aquests casos, potser que se n’elabori un. Una ambulància i el Taulí no estan pensats per treure una persona impedida del mig mentre es fa un desnonament. Estan per atendre gent malalta, no fotem. La dona se la van endur amb ambulància. La comitiva judicial –no sabem si havien informat el jutge o no, a parer meu tenia l’obligació d’informar-lo –va procedir a desnonar el pis.
L’home se’n va anar en silenci i es va suïcidar. No escric aquest article pel fet que l’home es va suïcidar, això no ho podia preveure ningú, sinó perquè aquí van fallar tots els mecanismes de totes les institucions. No es van aplicar les lleis, el jutge va ordenar un desnonament sense tenir cap informe de la situació de la parella de sabadellencs pobres i malalts, els Mossos van actuar sense activar tampoc els protocols, el Taulí va atendre
un requeriment, al meu entendre, il·legal. La gent de l’ambulància hauria d’haver trucat a un responsable informant que allò no era normal i que era una utilització fraudulenta d’un servei que és de salut pública, no governatiu. I, finalment, van fallar els serveis socials municipals i de la Generalitat. Potser que, almenys, n’aprenguem alguna cosa i la pròxima vegada que passi algú reaccioni davant de tanta insensibilitat. Hi ha moments en què fa vergonya ser sabadellenc.
