[Arnau Bonada, economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC]
Netflix acaba d’estrenar una sèrie anomenada El problema dels tres cossos, una producció britànica basada en les novel·les de ciència-ficció de l’escriptor xinès Liu Cixin. Sense ànim de revelar cap detall crucial de l’argument, la trama es desencadena quan, des de la Terra, s’aconsegueix contactar amb una civilització extraterrestre i s’hi estableix un cert diàleg. Entre altres qüestions, se’ls intenta explicar com és la nostra societat.
Em pregunto com explicaríem a un extraterrestre la convenció que McDonald’s va celebrar la setmana passada a Barcelona. Per començar, els podríem dir que moltes persones a tot el món mengen hamburgueses i patates fregides i que, gràcies a això, unes poques persones van poder agafar un avió i anar a una ciutat a menjar a restaurants d’estrelles Michelin. I, per completar l’explicació, afegiríem que dues icones musicals van viatjar especialment per fer un concert privat en què no van poden assistir els mateixos habitants locals. Però que, malgrat tot, aquests habitants estan molt contents de tot plegat perquè l’esdeveniment suposa una bona entrada de divises.
En altres paraules, la macroeconomia ens diu que l’impacte econòmic de la convenció a la capital catalana va ser de 25 milions d’euros; la microeconomia, que jo no vaig poder anar a veure The Killers en directe.
Recordo que, quan fa ja prop de vint anys, vaig venir a viure a Sabadell, aquí encara existia oci nocturn. A l’enyorada Zona Hermètica, vaig conèixer molts autòctons que, amb l’hospitalitat incomparable que els caracteritza, m’explicaven cofois diversos trets distintius de la ciutat. “Aquí vam tancar un McDonald’s!” era una frase que em repetien sovint. Feien referència a un establiment d’aquesta cadena de franquícies que es va obrir, sense èxit, al Passeig. Em costaria força explicar a l’extraterrestre com el tancament d’un determinat negoci pot suscitar un cert orgull local. Sabadell és especial.
Com a afegitó, dir que s’han complert trenta anys de la mort de Kurt Cobain, ídol i referent de bona part de la meva generació. Nirvana mai hauria acceptat tocar en un concert privat organitzat per una gran multinacional. Com han canviat els temps! Una mostra inequívoca que els valors de la nostra societat actual tendeixen perillosament a ser també menjar escombraries.
