JORDI SERRANO

La revolta catalana i V. I. Lenin

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]

M’he topat amb un text de Vladímir Ilitx Uliànov a les seves Obras Completas. Tom 30, Editorial Progreso. Moscou. 1985. (Dec la troballa a l’amic Alejandro Andreassi) Està escrit entre juliol febrer de 1917. Per més referències a les pàgines 55 i 56: “És d’esperar que, d’acord amb el proverbi de “no hi ha mal que per bé no vingui”, molts camarades que no comprenien a quina tolla lliscaven al negar l’”autodeterminació” i adoptar una actitud desdenyosa davant els moviments nacionals de les nacions petites, obriran ara els ulls a l’influx d’aquesta coincidència “fortuïta” en les apreciacions d’un representant de la burgesia imperialista i d’un socialdemòcrata!! Es pot parlar de “putsch”, en el sentit científic de la paraula, únicament quan l’intent d’insurrecció no revela res, excepte l’existència d’un grupet de conspiradors o de maniàtics absurds, i no desperta gens de simpatia entre les masses.

El moviment nacional irlandès, que té segles a la seva esquena i ha passat per diferents etapes i combinacions d’interessos de classe, s’ha manifestat, entre altres coses, en el Congrés nacional irlandès de masses celebrat a Amèrica del Nord (Vorwarts, 20 de març de 1916), que es va pronunciar a favor de la independència d’Irlanda; s’ha manifestat en els combats de carrer d’una part de la petita burgesia urbana i d’una part dels obrers, després d’una llarga agitació de masses, de manifestacions, de prohibició de periòdics, etc. Qui denomini putsch a una insurrecció d’aquesta naturalesa és un reaccionari de marca major o un doctrinari incapaç en absolut d’imaginar-se la revolució social com un fenomen viu.

Perquè pensar que la revolució social és concebible sense insurreccions de les nacions petites en les colònies i a Europa, sense explosions revolucionàries d’una part de la petita burgesia, amb tots els seus prejudicis, sense el moviment de les masses proletàries i semiproletàries inconscients contra l’opressió terratinent, clerical, monàrquica, nacional, etc.; pensar així, significa abjurar de la revolució social. En un lloc, es pensa, segons sembla, forma un exèrcit i diu: “Estem pel socialisme”; en un altre lloc forma un altre exèrcit i proclama: “Estem per l’imperialisme”, i això serà la revolució social! Únicament basant-se en aquest punt de vista ridícul i pedant es pot ultratjar a la insurrecció irlandesa, qualificant-la de “putsch”. Qui esperi la revolució social “pura”, no la veurà mai. Serà un revolucionari de paraula, que no comprèn la veritable revolució”.

En fi, és sorprenent com Lenin explica què cal fer quan hi ha una revolta d’emancipació nacional. Molta gent d’esquerres a Catalunya ha quedat descol·locada i en comptes d’anar als clàssics han preferit adherir-se a la burgesia nacionalista espanyola més rància. I vam dient que la revolta catalana és un moviment burgès. La Caixa, el FTN i el Círculo Ecuestre deuen ser agents de la IV Internacional. Antonio Gramsci deia que la història ensenya el problema és que no té deixebles.

Comentaris
To Top