Els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1928 es va celebrar a Sabadell el VI Congrés de la Premsa Catalano-Balear, esdeveniment que va resultar un èxit tan pel seu programari com pel número d’inscripcions. Per tal de solemnitzar aquella magna celebració l’Associació de la Premsa de Sabadell va editar el llibre Sabadell, amb el que varen ser obsequiats tots els congressistes. En la Salutació es pot llegir: “Visió clara i sintètica de la ciutat, és la que us oferim amb aquest volum de Sabadell, pastat amb fang de la nostra terra, cuit al forn de la més abrandada companyonia i vivificat per la nostra ànima. Aquí el teniu”.
Dins el llibre hi ha més d’una quarantena d’articles, de diversa índole, signats per la flor i nata dels intel·lectuals de l’època a la ciutat. Així, en un escrit amb el nom de Les nostres biblioteques, el senyor Lluís Mas i Gomis fa un ampli estudi de la situació d’aleshores de les biblioteques a Sabadell. Explica que en tots els temps, els graus de cultura dels pobles s’han pogut mesurar per la quantitat d’elements de que disposen per assolir-la, essent els llibres un dels mitjans més adients i positius a la seva formació intel·lectual.
Biblioteca de la Cooperativa Sabadellenca en el cinquantenari de l’entitat. Sabadell. Any 1931 / Francesc Casañas Riera / AHS
Sabadell, com altres poblacions, tenia biblioteques particulars; però cap de pública en el sentit més ampli de la paraula. Cada entitat sabadellenca posseïa la seva biblioteca més o menys important i orientada segons la finalitat de les seves aspiracions o idearis. Així, l’Acadèmia Catòlica tenia una bona col·lecció de llibres degudament catalogats, predominant-hi les obres apologètiques i morals; les entitats excursionistes i esperantistes en tenien d’adients al seu caràcter. El Círculo Sabadellès; el Col·legi dels Pares Escolapis; la Cooperativa Sabadellenca; el Centre Industrial i el Círcol Republicà Federal posseïen cada una d’aquestes entitats una bona biblioteca, principalment aquesta última, que podia dir-se que era la més concorreguda de la ciutat.
El senyor Mas lamentava que era de doldre que no s’hagués pogut salvar del naufragi que a començaments del segle XX sofrí la coneguda societat Ateneu Sabadellès. Amb una importantíssima biblioteca, composta de més de dos mil volums que van ser objecte d’un embargament sense que hom sàpiga on han van anar a raure. En aquella època, aquest conjunt d’obres haurien pogut constituir el fonament de la futura biblioteca de Sabadell.
També explicava que la Junta d’Acció catòlica de la Parròquia de la Puríssima Concepció havia creat una biblioteca volant o circulant que no hi havia dubte que estava destinada a produir molt de bé i, a iniciativa de les autoritats locals se n’havia fundat una altra a la Presó del Partit, producte de generosos donatius i que també estava destinada a donar bons resultats socials, i a fer més passable la vida dels que la llei i la dissort tenien reclosos en aquell lloc de privacions i de penediments.
Diuen els historiadors que sovint a les biblioteques hi ha molta història, i no pels llibres que s’hi guarden, sinó per les vicissituds que han sofert
De les biblioteques privades o particulars se’n podrien esmentar algunes, però la modèstia dels seus propietaris i el caràcter privat que tenien, ho evitava.
Després de tot, les que interessaven més eren les creades amb caràcter públic i algunes de particulars que van pertànyer a sabadellencs il·lustres, les quals, era d’esperar que temps a venir passarien a enriquir les primeres, en profit de la cultura ciutadana.
Per a celebrar el cinquantenari de la fundació de l’Acadèmia Catòlica, entre altres actes es va inaugurar la importantíssima biblioteca que el savi i eminent publicista catòlic sabadellenc Doctor Feliu Sardà i Salvany llegà al poble de Sabadell, la qual constava de milers de volums i era sens dubte una biblioteca especialitzada la qual estava instal·lada en una de les sales de la residència de les Germanetes dels Avis Desemparats que va ser la casa pairal dels doctor Sardà.
Formant part de l’homenatge que la ciutat tributà al seu fill il·lustre, el fundador i director de l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis, en Narcís Giralt i Sallarès, fou inaugurada una altra biblioteca pública, integrada per obres tècniques en les arts i en les ciències, la qual estava instal·lada en la susdita Escola.
Primera biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Entre els anys 1928 i 1932 | Francesc Casañas Riera / AHS
A partir d’aquest punt de l’article el senyor Mas anuncia la propera apertura de la biblioteca de la Caixa, escrivint que estava en organització la que per tots conceptes resultaria importantíssima i que obriria en poc temps la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la qual hom creia que contindria totes les obres que formaven la biblioteca del patrici, home de lletres i cronista de la ciutat, en Manuel Ribot i Serra i es creia que seria un bon encert el poder-hi adjuntar també la del doctor Sardà i Salvany, la del economista Sallarès i Pla i la del lletrat del segle passat Tomàs Viladot, les quals col·leccions addicionades amb les produccions modernes que entenien haurien de figurar-hi, formarien una biblioteca ideal que compliria amb escreix la necessitat de tothom reconeguda, de facilitar que els sabadellencs se instruïssin per a adquirir tots aquells coneixements indispensables.
Aquella apertura que anunciava el senyor Mas es va fer realitat el dia 31 d’octubre de 1928 quan es va inaugurar oficialment la biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Estava ubicada al lateral nord de la planta baixa de l’edifici modernista de la Caixa del carrer de Gràcia. L’any 1963 la biblioteca es va traslladar a l’edifici de l’Escola Industrial del carrer d’en Font, quan l’escola va ser traslladada a una edificació d’obra nova a l’altra banda de la plaça del Mercat.
Durant dècades la biblioteca de la Caixa va ser el principal referent del préstec i de la lectura a Sabadell. L’any 1978 quan complia cinquanta anys aplegava més de 150.000 volums. Trenta anys després, el 2008, va ser reformada i inaugurada amb el nom de Biblioteca Miquel Carreras i passava a ser gestionada per la Fundació Bosch i Cardellach i després dels canvis a l’Obra Social de la Caixa Sabadell, mitjan un conveni de col·laboració es van incorporar més de 100 mil nous volums al fons de la Fundació Bosch i Cardellach coincidint amb el trasllat de la seu al local del carrer Indústria.
La biblioteca de l’Acadèmia Catòlica té quasi cent anys i pel seu contingut i temàtica és una de les més importants de la ciutat i del país. El seu fons és d’incalculable valor. Actualment hi ha uns 25.000 volums, tots indexats tant per temes com per autors i títols. La temàtica d’aquests volums és diversa, predominant sobretot la religiosa, història i política.
L’historiador Jordi Serrano escrivia el juny del 2022 al Diari de Sabadell:
“Existí una biblioteca al Círcol Republicà Federal que va ser cremada pels feixistes sabadellencs l’any 1939. Però avui parlarem de la biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca, que té uns orígens llunyans, dels quals parlarem un altre dia. L’any 1906 va comprar uns terrenys, a finals dels anys vint se’ls va vendre, i aquests diners els va invertir a construir un edifici de 37 metres de façana al carrer de Víctor Balaguer, ara carrer del Sol, que es va inaugurar el 15 de desembre del 1929. Tenien 850 associats i el balanç anual arribava a 380.000 pessetes. El portaveu de la Cooperativa la Sabadellenca es va publicar fins entrada la guerra. La Cooperativa La Sabadellenca tenia una biblioteca al primer pis, l’autor dels mobles fou Josep Centelles. Aquesta cooperativa és l’equivalent a la ciutat de la Biblioteca Pública Arús, una biblioteca popular, la primera de Barcelona de l’any 1895 creada per Rossend Arús, un lliurepensador republicà com el president de la Cooperativa La Sabadellenca, Joan Salas Antón. Joan Salas va ser l’impulsor del cooperativisme espanyol, a qui va dedicar tota la seva vida. Els fons de la biblioteca sabadellenca es construïren a partir dels inicials que ja tenia la cooperativa, i a partir del llegat que feu Joan Salas Anton, un centenar de llibres sobre cooperativisme, més llibres d’història de clàssics de finals del segle XIX i primer terç del XX: Mariana, Pi i Margall, Pujades Bofarull, Rovira i Virgili; de política: Piotr Kropotkin, Jean Jaurès; o de geografia: Élisée Reclus i Odón de Buen. Hi ha autògrafs de Charles Gide, Benoît Malon, Gabriel Sardant, Anselmo Lorenzo, Rafael Altimira, Nicolás Salmerón, Francesc Ferrer i Guàrdia, Pere Coromines i de Sebastiao Magalhaes Lima. Per exemple, en un cas podem veure com funciona, a Salas li envia un llibre Francisco Giner de los Ríos, Estudios y fragmentos sobre la teoría de la persona social, “y como yo ya lo habría adquirido envié este a la Biblioteca de la Cooperativa Sabadellense, reservándome para mí el que V. me ha remitido”. La biblioteca va quedar abandonada des del 1939, però sortosament els feixistes no en van cremar els llibres. L’abril del 1979 es va reinaugurar la biblioteca, anomenada Biblioteca Salas Anton, però per un conjunt de circumstàncies al final els llibres van a parar a l’Arxiu Històric de Sabadell”.
A més a més…
Foren diverses les societats sabadellenques que van procurar muntar una biblioteca més o menys nodrida i important segons les seves possibilitats econòmiques.
