‘Machos Alfa’ s’ha convertit en una de les sèries més vistes en els últims mesos a Netflix. La comèdia espanyola retrata quatre personatges que “deconstrueïxen” la seva masculinitat, replantejant-se conductes que tenien interioritzades sobre com exerceixen el seu rol com a homes. Més enllà del component irònic de la ficció i fugint de la frivolitat, un grup de sabadellencs s’han posat des de fa dos mesos davant del mirall per qüestionar comportaments que havien adoptat fins avui com a vàlids.
La iniciativa sorgeix a través d’Actuavallès -amb el suport econòmic de la Generalitat-, que ofereix cada dilluns al vespre un taller amb diferents propostes. Més d’una dotzena d’homes adults amb diferents perfils i edats participen del debat, amb l’objectiu d’integrar noves eines en el seu ADN. Les sessions, una desena, permeten escoltar experts en la matèria -des de la psicologia fins a la sociologia- perquè els assistents coneguin un discurs que fins ara els era aliè.
Una de les activitats en el taller sobre masculinitats a Sabadell | David Chao
Per sobre d’un component polític i ideològic, el projecte -encara en marxa- es planteja des d’un vessant social i humà. Activitats com el ‘joc del semàfor’, la caricaturització de figures masculinitzades o altres dinàmiques a l’aula han permès als integrants del grup obrir-se, explicar les seves experiències i els seus dubtes al voltant de la seva condició d’homes. És, en essència, un exercici d’honestedat que ha fet aflorar l’esperit crític, sentiments i emocions enfrontades, però també una nova mirada del seu entorn. El repte, avisen, no és només abordar la relació amb les dones, sinó també amb altres col·lectius i realitats del dia a dia.
Al final, es farà una avaluació amb una sèrie d’indicadors per veure l’impacte de les sessions, que es duen a terme com a prova pilot. Els participants, expliquen des de l’entitat, ja tenen una visió diferent i s’adonen de quotidianitats que han canviat, encara que els interlocutors partissin d’una perspectiva més o menys igualitària. La voluntat, remarquen, és respectar el que es parla a la sala, on han sortit llàgrimes, dilemes complexos i confessions fins aleshores amagades.
Bernat Chueca, un dels ponents | David Chao
Bernat Chueca ha estat un dels ponents, amb diferents aportacions sobre feminisme. A banda del marc conceptual de la xerrada, l’expert exposa deu claus per entendre la necessitat d’aquests espais de reflexió.
1. Alarmes enceses
Ens ha de grinyolar no tenir algú amb qui compartir una preocupació o una intimitat. També el fet de no ser capaç de detectar què ens està passant, així com no saber escoltar l’entorn.
2. Coses d’homes?
Has deixat de fer alguna cosa perquè “els homes no ho fan”? Segurament, la resposta no passa per deixar de fer-les.
3. Cap home és perfecte
Cal fugir del mite de l’home feminista que hem construït. No es tracta de ser, sinó de fer. Portar-ho a la pràctica. Assumim contradiccions i errors, fugint d’una imatge preconfigurada que condemna al fracàs.
4. Les tres P
La idea d’home s’ha basat tradicionalment en tres idees: procrear, proveir i protegir. Això està en crisi. És un plantejament obsolet, però encara genera atracció en molts homes. Cal construir-nos també en allò que no som.
5. Idees consolidades?
La masculinitat té un factor històric i cultural. Però, justament, això ens ha de permetre veure un horitzó que pot canviar.
6. L’home també té gènere
Sembla que el gènere només són les dones, però els homes també el tenen. I condiciona la manera de ser. No passa res perquè així sigui.
7. Millors relacions
Qüestionant-nos qui som tindrem millors relacions amb les nostres amistats. Pot obrir dimensions que per a molts sembla que no tenim a l’abast (com a homes). Serem més feliços en compartir temps i tasques que poden alliberar persones amb qui compartim la vida, generant benestar al nostre voltant.
8. Tenir assessorament
Deconstruir-se sense unes coordenades pot ser perillós. Per això són importants espais com el taller, per tenir les eines encertades.
9. Per a tothom
Tots hi podem fer una volta, per més formats que ens sentim. No és un adoctrinament, sinó un espai de reflexió.
10. Entre tots
Construim entre tots, evidentment, també amb les dones, amb uns valors compartits. Tenim una edat, un gènere i altres realitats que ens condicionen.
Per què m’he de replantejar la masculinitat? “Volia sortir del lloc on era”
