[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
Massa gent aquests dies s’entesta a afirmar que les eleccions han confirmat la idea que el procés s’ha acabat. Hi ha qui, a més, afirma sense ruboritzar-se que les urnes, és a dir, la voluntat dels catalans han acabat el procés. No sé si els que diuen aquestes coses són ximples de mena, o bé s’han fotut LSD a tones. Què és el procés? El que hi ha hagut a Catalunya és una revolta democràtica contra el Lawfare encapçalat pel Tribunal
Constitucional el 2010 que políticament anava en contra del President de la Generalitat José Montilla del PSC. Sí, contra el PSC. No entenc que encara ara que el PSC no s’adoni que el TC va anar en contra de l’essència del socialisme català. Per cert Pasqual Maragall va aconseguir 1.183.000 vots i 52 diputats l’any 1999. Què caldria haver fet? Que acceptéssim sense protestar un Estatut violat pels jutges? Què hauria d’haver fet el TC? Abstenir-se. No és una tercera cambra. La revolta catalana va consistir en manifestacions gegants com mai en la història d’Espanya.
La gent que hi vam participar crèiem que la democràcia espanyola algun dia esmenaria l’error. I en comptes d’esmenar el cop d’estat del TC (Expressió encunyada per Javier Perez Royo), van arremetre amb policies obrint el cap de la gent i jutges d’extrema dreta vulnerant tots els principis d’un estat de dret. TOTS. Després van tancar a la presó els dirigents independentistes i el van sotmetre a judicis amb les mateixes garanties que el TOP (una vergonya).
S’han celebrat moltes eleccions amb els dirigents de dos partits a la presó o a l’exili. Molt normal no és, oi? Els que afirmen que s’ho han buscat es posen al costat dels jutges d’extrema dreta i perden tota credibilitat democràtica, com et pots dir d’esquerres i posar-se al costat de Marchena, Llarena o Lamela? Per l’amor de deu! No només això sinó que ni els governs de Madrid ni els partits espanyols no proposen cap sortida. De fet, els partits catalans no indepes no tenen cap proposta mínimament federal. RES. És clar, la tímida proposta federal va ser liquidada pel TC.
Bé cal saber que quan la democràcia no serveix per resoldre problemes que una part molt significativa de la gent reclama, aquests poden fer dues coses. Abstenir-se o anar a solucions d’extrema dreta. I és el que ha passat en aquestes eleccions. Els independentistes hi són igualment, però creuen que en aquesta democràcia les coses importants no es poden discutir com a la Gran Bretanya o Canadà, per exemple. I això situa la gent en la desesperació democràtica. El problema dels que han vist des de la barrera la revolta i hi ha lluitat en contra posant-se al costat de la reacció, quan reclamin l’acció de la meitat dels catalans davant el feixisme, potser es trobaran sols i la resposta serà: quan obrien els caps de la gent i els jutges fotien a la presó líders catalans, on eres? Si de cas el procés continua, els dic a tots aquests espavilats, que ara s’ha traslladat a Madrid. Venen corbes. I sense catalans republicans el govern d’Espanya està en mans de l’extrema dreta.
