Fotos: Manel Mateu guanyant la cursa dels 400 metres tanques del Campionat d’Espanya. Estadi de Berazubi (Tolosa). 25 maig 1924. Manel Mateu encapçalant la cursa dels 800 metres. Camp del Centre d’Esports Sabadell. 9 abril 1922. Sabatilles de claus de Manel Mateu amb les que fou campió d’Espanya el 1924 / Arxiu RFEA / Miquel Casas Trullás. Col·lecció Joaquim Casa Bordas. Arxiu Fotogràfic UES / (cedides pel propi Mateu a la JAS el 1994). Foto Ricard Rof
Els dies 24 i 25 de maig del 1924 es va celebrar a l’estadi Berazubi de Tolosa (Guipúscoa) el VII Campionat d’Espanya absolut d’atletisme. Només es van disputar proves masculines. La jornada del dia 25, l’atleta sabadellenc Manel Mateu es va imposar a la cursa de 400 metres tanques amb un temps d’1 minut 3 segons i 4 dècimes i es va proclamar campió d’Espanya. El segon classificat, Ramon Adarraga, va quedar a 6 dècimes. Ambdós van batre el rècord estatal vigent.
L’estadi de Berazubi, que s’havia inaugurat sis mesos abans, va suposar un gran salt de qualitat per a l’atletisme estatal. S’hi van celebrar tres campionats d’Espanya consecutius, el 1924, el 1925 i el 1926. Llavors va ser considerat el millor estadi de l’Estat amb les seves pistes de cendra, els seus sis carrers a la recta principal i només quatre carrers als revolts i la contrarrecta que només permetien la participació de quatre atletes a les proves de 200 i 400 metres.
Les edicions anteriors del campionat s’havien celebrat a camps de futbol. L’estadi Metropolitano de Madrid, inaugurat el maig del 1923, va ser la primera pista d’atletisme d’Espanya i el de Berazubi, que es va inaugurar el novembre del 1923, la segona.
Tot i les edicions fetes anteriorment, va ser la primera vegada que es disputava la prova de 400 metres tanques, a les altres edicions del campionat no s’havien corregut. Manel Mateu també va disputar la cursa de 400 metres, es va classificar tercer en una de les dues semifinals i no va passar a la final, que estava reservada als dos primers de cada semifinal. També va ser un dels components dels relleus 4 x 400 que va aconseguir un quart lloc per a la selecció catalana.
En aquells temps, els bascos, amb físics impressionants i un nivell atlètic superior, resultaven invencibles i a casa seva encara més. Tot i així, Manel Mateu es va imposar amb total autoritat amb el seu peculiar estil i va triomfar en la seva especialitat. Aquell any 1924, però, Manel Mateu no va poder anar als Jocs Olímpics d’Estiu a París, ja que no va assolir la marca mínima per poder participar-hi. L’any 1926 tornaria a batre el rècord de 400 metres tanques amb un temps d’1 minut 1 segon i 6 centèsimes.
A Berazubi, Manel Mateu va poder estrenar les seves primeres sabatilles de claus gràcies al fet que foren proporcionades per la Federació Catalana. Expliquen Ricard Rof i Pere Melero a Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins la guerra civil, que fruit de la precarietat de l’època, Mateu s’entrenava, i de vegades també competia, amb les clàssiques espardenyes, ja que només uns quants privilegiats es podien permetre el luxe de comprar-se unes sabatilles de claus, d’un cost d’entre 25 i 28 pessetes segons el nombre de claus, mentre que les altres sabatilles valien uns 10 pessetes.
Una de les característiques de Mateu, i de l’atletisme en el seu temps, era que completava la seva formació de manera autodidàctica, en una prova que requereix un seguiment tècnic constant que no tenia. Per exemple, Mateu va fer les millors marques saltant les tanques amb la cama flexionada, quan la manera correcta és fer-ho amb la cama estirada, cosa que l’allunyava de les millors marques internacionals.
Manel Mateu i Termens va ser el primer campió d’Espanya i de Catalunya dels 400 metres tanques. Va guanyar el campionat estatal en dues ocasions (1924, 1926) i el títol català en quatre ocasions (1925-28). Va establir quatre rècords d’Espanya i set de Catalunya. També va aconseguir el rècord espanyol de relleus 4×400 m amb la selecció catalana (1926). També va ser subcampió nacional en salt amb perxa i va destacar als 200 metres tanques, amb rècord nacional inclòs. Va ser una vegada internacional amb la selecció espanyola i va ser distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.
Manel Mateu i Termens va néixer a Valls l’any 1903, però la seva família aviat es va traslladar a Sabadell. Qui hauria de ser la primera figura de l’atletisme local i el primer sabadellenc campió d’Espanya bevia de les fonts èpiques de l’esport. Aquesta era una qüestió de cultura, salut, gairebé fins i tot higiene. Mateu, més que entrenar-se, s’exercitava. Li agradava córrer i fer esport, però en pla silvestre. Gaudia saltant marges i corrent pels camps. Els sistemes d’entrenament eren tan autodidactes com curiosos. Per practicar la velocitat, Mateu esperava al final del carrer Lacy –on estava situat per aquell temps el Club Natació–, al tram de la via entre el baixador i l’estació, i a l’arribada del tren iniciava la seva particular competència. A principis dels anys vint, l’atletisme a Sabadell estava fortament lligat a aquell concepte de l’esport com a font de salut física i mental.
Els inicis de l’atletisme a Sabadell no van ser fàcils. Per tal de convèncer els aficionats dels avantatges i beneficis de l’atletisme, el dia 5 de desembre del 1920, el Club Natació Sabadell va organitzar una xerrada amb demostracions pràctiques de les diferents proves, que va anar a càrrec del senyor Josep Antoni Trabal i Sans, que aleshores era entrenador oficial i assessor tècnic de la Federació Atlètica Catalana i anys després en va ser el president. El senyor Trabal va mostrar com havien de ser els entrenaments i va fer unes demostracions pràctiques de llançament de javelina, pes i disc i com havia d’efectuar-se la sortida per a les curses a peu, principalment la de 100 metres.
Manel Mateu va ser el primer atleta sabadellenc que va aconseguir un rècord nacional d’atletisme. Ara fa cent anys d’aquell triomfal fet
Entre els aficionats que varen assistir a aquella xerrada i que es van animar a començar la pràctica atlètica a la nostra ciutat hi havia el jove de 17 anys Manel Mateu, que en el transcurs dels anys esdevindria el millor atleta sabadellenc d’aquella generació. Efectivament, quatre anys més tard d’aquest primer contacte amb l’atletisme, Manel Mateu es va proclamar campió d’Espanya dels 400 metres tanques amb rècord inclòs. La primera competició oficial de Mateu va ser el 30 d’octubre del 1921 en un cros al camp de l’Europa, va ser 11è de la general, un lloc per darrere del seu amic Marc Farell (qui, com Mateu, també es va iniciar a l’atletisme arran d’aquesta xerrada al CNS), tots dos representant el Club Natació Sabadell.
El tècnic federatiu que va oferir aquella profitosa xerrada, Josep Antoni Trabal i Sans, metge de professió, també va ser un prestigiós periodista esportiu, president de la Federació Catalana d’Atletisme i també de la Federació Espanyola, en aquest cas la seu de la federació estava a Barcelona. Va ser impulsor de la cursa Jean Bouin i la primera persona a parlar d’uns futurs Jocs del Mediterrani. Políticament va tenir una carrera llarga i canviant. En la seva joventut va militar a Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser secretari de Lluís Companys, a més de diputat a Madrid durant els fets del 1934. S’exilià a Perpinyà després de la Guerra Civil i va fer un viratge ideològic, que va evolucionar cap a postures liberals i monàrquiques. Durant l’exili va col·laborar amb les policies espanyola i alemanya. Els anys seixanta va tenir molts contactes amb Sabadell a través de l’empresari sabadellenc Esteve Guillem quan es dedicava a la compravenda de ferralla. L’any 1976 va ser un dels promotors del partit Reforma Democràtica de Catalunya, que es va integrar a Aliança Popular el 1977.
Manel Mateu, que havia fet el seu debut l’any 1922 com a atleta federat amb la secció atlètica del Centre d’Esports Sabadell, el 1923 va competir representant la secció atlètica del Futbol Club Atlètic fins al març del 1924. A partir d’aquí va competir dos anys con independent i el juny del 1926 va fitxar pel FC Badalona, club que ja no va abandonar fins a la seva retirada, el 1933. Amb el club badaloní va aconseguir ser recordman espanyol dels 200 metres tanques amb un temps de 28 segons i 6 centèsimes. Durant quatre anys, entre el 1924 i el 1928, a Sabadell no hi va haver cap equip atlètic federat. Quan va deixar de defensar el club sabadellenc, la premsa local va deixar d’informar dels seus èxits.
Manel Mateu va regnar a la prova de 400 metres tanques fins a la seva retirada de la competició per motius laborals. Fins i tot amb males arts van intentar els seus rivals arrabassar-li un tron indiscutible, com en uns campionats d’Espanya celebrats a Madrid, quan un cuidador de la pista se li va creuar en plena cursa i, amb caiguda inclosa, va aconseguir acabar tercer.
El 1929, amb ocasió de la inauguració de l’Estadi de Montjuïc, es va celebrar una trobada internacional entre Espanya i Itàlia. Mateu hi va viure el seu baptisme i única actuació internacional.
Va complir amb la seva quarta posició davant els campions italians i es va adonar de la importància de la tècnica i, en certa manera, de la vertiginosa transformació que patia l’esport.
A més a més…
L’any 1994, Mateu va lliurar a la JAS les sabatilles amb què fou campió d’Espanya i estan exposades a la vitrina d’honor del vestíbul de les oficines de la Joventut Atlètica Sabadell.
