[Josep Mercadé, periodista]
A les eleccions al Parlament Europeu hi coincideix un sentiment general de què serveixen per ben poca cosa. S’argumenta com a prova d’això la baixa participació que han tingut, com a mínim, fins ara. Però també hi ha a qui li interessa alimentar aquest sentiment per més esforços que alguns fan per demostrar que les decisions de l’Eurocambra marquen bona part de les nostres vides.
És un fet objectiu que gairebé totes les normatives d’aplicació general tenen a veure amb decisions adoptades a la Unió Europea. Malgrat tot, la distància que la mateixa institució marca respecte als ciutadans que la conformen fa que es generi aquesta sensació que això no va amb nosaltres.
Darrerament, un dels recursos més utilitzats per bona part de les formacions polítiques és la por a l’avenç de l’extrema dreta. Però aquest argument moltes vegades potencia encara més els discursos que posen en dubte l’essència mateixa de la Unió Europea.
Per combatre-ho, fer servir la por no sé si és la millor opció per convèncer els pocs ciutadans disposats a anar a votar. Hi ha un altre factor que també juga a la contra. La comunicació utilitzada per desmotivar a un electorat que li costa molt poc quedar-se a casa el dia de les votacions europees.
Aquest dilluns al matí escoltava a Catalunya Ràdio una entrevista amb el director general de comunicació del Parlament Europeu, el barceloní Jaume Duch. Precisament parlava d’un conflicte en què no hi ha armes de foc, però que té uns efectes molt negatius pel futur de la institució. Segons aquest alt funcionari de la UE, en aquests moments estem patint una guerra de la desinformació per afeblir la qualitat democràtica d’Europa.
Lluitar contra tot això no sembla fàcil, ja que hi ha entrat la geopolítica. En aquesta campanya electoral l’estratègia de la majoria de les formacions polítiques és apostar pels mateixos esquemes que regeixen a les eleccions més properes. Les propostes es donen a conèixer sota el paraigua dels lideratges personals de cada cap de cartell. Però resulta que en una Eurocambra amb tanta diversitat nacional el més important és la capacitat d’influència de determinats grups que comparteixen propostes semblants.
Per tot això, escurçar la distància entre la ciutadania i les institucions europees no sembla, doncs, una tasca fàcil. Però tampoc es pot enganyar a l’electorat amb falses promeses personals de molt dubtós compliment. Ens agradi o no Europa condiciona les nostres vides. Per tant, cal poder decidir sobre el futur i això passa necessàriament per les urnes.
