El cineasta Nando Caballero rodarà el juliol el seu segon film, Eva i Bea, al pati de l’Arteneu. Catalogat com un drama lèsbic, el film trasllada a l’espectador la història d’una parella de noies narrada a través de dues escenes, separades per uns quants anys de convivència entremig. És un viatge entre un punt inicial en el passat, en què decideixen que viuran juntes, i un final, en el present, quan la relació no funciona i es retroben per parlar després d’una discussió. Dues converses, dos bars, les mateixes persones, però un contrast cruixidor entre somnis i decepcions.
La Bea és directora de cinema i l’Eva és actriu. Estan interpretades per dues actrius sabadellenques, Laura Sabaté i Marina Schiaffino. En el film, les escenes dels dos bars es combinen amb fragments de la convivència, gravats amb video domèstic, i escenes de la futura pel·lícula que rodarà la Bea. També compta amb alguns minuts realitzats amb tècniques d’animació.
“Primer es veuen totes les promeses que es fan l’una a l’altra. Després, han quedat per parlar, però cadascuna porta una idea diferent de com acabarà la cita”, avança Caballero, que és al capdavant de la Produktiva Films i que compta amb el suport d’Aved Producciones i Plans Films. El músic i compositor Raül Fernández s’ha encarregat de la música de la pel·lícula.
L’etiqueta “drama lèsbic” la posa el director, tot i que matisa: “En el fons és una història sense gènere, una relació entre dues persones. Però algú ha d’explicar històries al marge del que és convencional. I en el cinema, les relacions entre homes s’han explicat més. Per tant, prefereixo visibilitzar les relacions entre dones”.
Les seqüències del present es rodaran al bar de l’Arteneu, l’antiga Aliança Francesa que ara és un centre d’extraescolars per a infants amb diversitat funcional. “El pati és preciós, el més bonic que tenim a Sabadell. I els conec, no em posen cap mena de problema, i els admiro per tota la feina que fan”, comenta el cineasta.
La pel·lícula pren referències visuals de Coffee and Cigarettes, de Jim Jarmusch, i les converses de bar dels directors de cinema Hong-soo o Éric Rohmer.
Amb una hora i poc de durada, és el segon llargmetratge de Caballero, després de L’últim salt (2022), que també catalogava com “una pel·lícula dramàtica en clau LGTBI” i que pivotava, en part, sobre el passat. Va estar gravat íntegrament a Sabadell i amb un equip de professionals, la majoria de la ciutat, que també repetiran en el rodatge d’aquest juliol. En paraules del director, li agrada fer “cinema de quilòmetre zero”.
Nando Caballero ha obert un Verkami amb l’objectiu de recaptar 4.200 euros, que anirien destinats al rodatge i a la postproducció, principalment.
