[Editorial, 11 de juny de 2024]
Les eleccions europees de diumenge passat tanquen un cicle electoral que s’ha fet molt llarg. El problema d’estar constantment en campanya és que l’acció dels governs s’alenteix o s’atura, així que celebrem que almenys, de moment, si no hi ha cap canvi i no anem a una repetició electoral a Catalunya, hi haurà un temps d’estabilitat per poder abordar els problemes del dia a dia de les persones.
Els comicis al Parlament Europeu no generen interès entre la ciutadania i la millor prova és la baixa participació arreu de l’Estat, i baixíssima a Catalunya i a Sabadell. En general, Europa es percep com un ens llunyà que no incideix en els afers més importants de la vida, i no és així. La Unió Europea té un gran poder de decisió en matèries sensibles com són l’economia, la moneda, el consum, el medi ambient i la política migratòria, entre d’altres.
Els que van decidir anar a votar a Sabadell i a Catalunya, ho van fer donant un suport majoritari a forces democràtiques i centrades. No som França ni Itàlia, on l’extrema dreta s’ha imposat amb claredat, però tampoc Madrid o Andalusia, on els radicals tenen més pes que aquí. Així i tot, ens preocupa que les forces extremistes –tant Vox com el youtuber Alvise Pérez, la sorpresa desagradable de la nit– s’aprofitin de les desgràcies d’una ciutadania farta dels seus problemes.
L’única manera d’aturar el discurs populista és que els partits democràtics afrontin les inquietuds reals de la gent, com l’accés a l’habitatge, els salaris i la seguretat, per exemple, i parlin amb el llenguatge de la gent. Estem en perill, però són a temps de canviar.
