“Amb la sortida de la Laura va haver-hi un malentès que va provocar certa inestabilitat”

Passades unes setmanes des del final de les competicions de waterpolo, arriba l’hora de fer balanç i mirar ja cap a la pròxima temporada. El director esportiu del CN Sabadell, Xavi Balaguer, reflexiona sobre el paper dels dos equips de l’Astralpool i explica quines són les metes de la 24-25 en un nou any que promet emocions fortes i màxima ambició. Comencem pel masculí. Quina valoració fas de la temporada de l’equip? Aquesta temporada teníem un repte important que era no fer dues passes enrere per tots els canvis patits l’estiu passat. Sí que al principi potser vam fer mitja passa enrere, però de seguida hem tornat a un bon nivell. Dit això, en el nivell competitiu que estem ara ja és complicat avançar si no és amb un pressupost que no podem tenir. Per fer més a competició nacional necessites ser un dels top d’Europa perquè el Barceloneta està entre els 4-5 millors equips del continent. Amb el tercer lloc de l’Eurocup hem acabat com l’onzè equip europeu que per capacitat econòmica està molt bé perquè difícilment estem entre els vint primers. Crec que és una temporada de notable alt. Ha estat un any de consolidació com a segon equip nacional? Sí. El canvi de plantilla de la temporada passada ens feia córrer el perill de perdre l’estatus que havíem agafat i no ha estat així. Hem estat a una passa del top8 europeu, disputant les finals de l’Eurocup i a totes les finals nacionals. Això ens ha donat la confiança i, de portes enfora, el respecte sobretot a nivell d’Europa. I en l’àmbit nacional sí que sempre estem a l’ombra del Barceloneta, però no és poc haver eliminat al CN Barcelona, que és un club que sempre ens exigeix molt o haver quedat per sobre del Terrassa o del Mediterrani. L’espineta de la temporada pot ser l’haver-vos quedat fora del top8 europeu tenint de principal rival un equip que segurament no era superior, com el Brescia? Podríem dir que sí. Ja la temporada passada ens vam quedar a un gol. Aquest any, amb el canvi de format, sent capaços de guanyar a Belgrad ens ha penalitzat l’enfrontament directe amb un rival del nostre nivell. El repartiment de punts en els partits amb el Brescia va ser molt perjudicial per nosaltres. Tot i això, hem de posar en context el que hem fet aquests dos últims anys a Europa: guanyar a la piscina del Ferencvaros, al JUG Dubrovnik, al Marsella, al Novi o al Barceloneta a la lliga. Ajudaria molt al projecte entrar en aquest top8 i sí que podem dir que és una oportunitat que se’ns ha escapat aquest any quan la teníem a l’abast. Sense Champions, aneu a l’Eurocup. Bronze que podria haver estat una plata, però la ‘final anticipada’ davant el JUG ho va evitar. El JUG va ser mereixedor del títol i a les semifinals ens va guanyar bé. Van tenir mala sort en el grup de Champions i van quedar emparellats amb Pro Recco i Olympiakos que han acabat jugant la ‘Final Four’, per això van anar fora i van caure a l’Eurocup. Sí que hauríem tingut més oportunitats de classificar-nos per a la final si ens hagués tocat el Primorje o l’Spandau. La segona espineta de la temporada podria ser el no haver posat en més problemes el Barceloneta en els títols nacionals? Crec que és on més hem notat el canvi de jugadors a la plantilla. L’any anterior estàvem més a prop del Barceloneta, però a l’estiu ens agafa una de les nostres peces clau (Bernat Sanahuja) i es reforça. Als enfrontaments directes hem tingut poques opcions. Al play-off ja vam arribar justos de forces després de l’Eurocup i els tres duels contra el CNB. Vam jugar set partits en tretze dies, que també és un tema que cal replantejar perquè cada organisme fa el seu calendari i hauria de prevaldre l’interès comú. Pensant ja en la pròxima temporada, tindreu tres baixes. El Guus Van Ijperen (estudis), el Blai (es retira) i l’Stefan Vidovic que va arribar com un dels grans fitxatges de l’estiu passat i no ha acabat d’anar com s’esperava. Què ha passat? Amb el canvi tan gran que vam fer, necessitàvem un jugador referent que articulés tot plegat. Vam apostar per l’Stefan, un excel·lent professional, contrastat i amb experiència. Ell va assumir el rol perquè sabia què esperàvem d’ell. Malauradament, per motius d’adaptació, calendari, dinàmica i pressió pròpia, ha fet que tot i no ser una mala temporada, considerem que no és el perfil que necessitem en la seva posició, i per això no hem exercit el +1 del contracte. De moment l’única incorporació confirmada és Alex Bowen. Què espereu d’ell? És un jugador experimentat que porta nou temporades a Europa. És un perfil més físic amb molt gol. Segurament no té tanta capacitat de ser director del joc, però ens aportarà el que buscàvem. Respecte als llocs que queden per cobrir a la plantilla, com ho enfoqueu? Amb només l’Alex Bowen ens quedem curts perquè hem tingut tres baixes. Estem treballant en el mercat estranger perquè el nacional està molt complicat. Tenim una plaça disponible i tenim ara una bona visió per als jugadors de fora, però clar, entrem en una altra dimensió. Estem amb diversos fronts oberts i segons el tipus de jugador que puguem tancar, veurem com complementem aquesta última peça que encara no sabem si serà del mercat nacional o de la base. L’objectiu és poder tenir una plantilla que mantingui o pugi el nivell respecte a la d’aquest any. Quins objectius us marqueu? Ha estat un any bo, però si volem guanyar títols hem de millorar. Aquest és el primer objectiu. A mitjà termini el que volem és guanyar una lliga. Quan estiguem en disposició de poder-ho aconseguir voldrà dir que estarem al nivell de guanyar una Copa o del top8 europeu. Aquesta temporada nosaltres tenim aquestes tres baixes, però el Barceloneta també té un moviment important. Continuaran sent un equip fet per lluitar per la Champions, però volem aprofitar aquests ajustos que hauran de fer per tornar-nos a col·locar amb capacitat de guanyar-los. Aquest any sembla que no hi haurà ‘wildcard’ i per jugar la Champions haureu de superar una fase prèvia. Quant us preocupa? Sí que sembla complicat que ens puguin atorgar una ‘wildcard’ perquè hauria d’haver-hi moltes renúncies d’equips que no sembla que tinguin intenció de fer-ho. L’únic que ens queda és buscar una de les quatre places que hi haurà a la fase de classificació. Van molt cares perquè hi ha un mínim de vuit-nou equips que tenen opcions d’estar. Les dues claus pensem que són arribar en un bon moment de forma i poder organitzar la fase. És un valor afegit perquè el marge d’error és molt baix. [caption id="attachment_304572" align="aligncenter" width="700"] Xavi Balaguer a la piscina de 33m de Can Llong. /V.C.[/caption] Passem ja al femení. Quina sensació et deixa la temporada? La temporada anava en la línia de ser un 10 fins a l’inici de l’últim quart de la final de Copa. Havíem guanyat les dues Supercopes, la setena i dominàvem la final de tres gols i de cop i volta se’ns van fondre els ploms. Al final, li podem donar un notable alt a l’any perquè teníem un equip fet per guanyar tot i la sensació és que ens ha faltat aquest punt de competitivitat al tram final que ens deixa un regust agredolç. A què creus que es deu aquesta baixada de cop i volta? A l’estiu vam fer l’aposta d’incorporar dues jugadores després d’haver tingut tres baixes, i ho hem notat. Ha estat un any dur, amb el canvi de format a Champions, els tres mesos d’aturada, les lesions... això fa que l’equilibri es trenqui i, al final, hem perdut dos títols nacionals però contra el tercer i quart equip d’Europa. No és com fa deu anys que l’equip que més ens competia a la lliga potser era el desè del continent. Afortunadament, la temporada vinent es tornen a disputar tots els títols i tornarem a estar en disposició de guanyar-los. També hi ha tres baixes i tres incorporacions. Les dues neerlandeses, Sabrina Van der Sloot i Maartje Keuning, i la Laura Ester deixen l’equip i arriben Simone Van de Kraats, Rita Keszthelyi i Laura Aarts. Què busqueu amb aquests canvis? Hi ha una barreja entre relleu generacional i actuació sobre circumstàncies. La Sabrina i la Maartje han hagut de tornar als Països Baixos per temes personals i llavors la baixa de la Laura. Les dues neerlandeses les suplim amb dues de les millors jugadores del món com la Rita i la Simone, que han mostrat molt interès per venir i que han rebutjat ofertes importants d’altres equips d’Europa. Amb Van de Kraats també reforcem la zona d’1-2 amb una altra esquerrana que es complementarà amb la Judith per fer-se millors l’una a l’altra. La Rita és també de sobres coneguda per tothom i en la seva dilatada carrera mai ha guanyat una Champions i en té moltes ganes. Ens ha transmès que creu que el lloc més adient per intentar-ho en el tram final de la seva carrera és aquí. I amb la Laura Aarts tenim una portera que és top3 del món i ens serveix per començar aquest relleu generacional que volem fer. Per opcions de mercat s’ha iniciat a la porteria, però no podem oblidar que la Laura Ester ha estat un referent absolut en el que ara és l’Astralpool. El fitxatge de la Laura Aarts es va filtrar i va provocar molt enrenou perquè la Laura Ester va manifestar que no se n’havia assabentat pel club. Creus que va ser un dels motius de la caiguda de l’equip al tram final? Sí, probablement. Pot ser un dels elements, a part dels que he apuntat abans. Quan hi ha una situació així, són molts els factors que influeixen en el canvi de dinàmica. Amb la sortida de la Laura va haver-hi aquest malentès que va provocar certa inestabilitat. Quin malentès va haver-hi? El David Palma deia que ella ja sabia que volíeu incorporar una portera des de feia dues temporades, però que per circumstàncies de mercat no vau trobar el perfil jove per fer la transició i aquest any sí que vau optar per un perfil contrastat. Com va anar la gestió d’aquest tema? Les oportunitats de mercat a vegades apareixen i a vegades no. Nosaltres estem acostumats a arribar a acords abans que acabi la temporada perquè els tempos no els marquem els clubs. Nosaltres guardem la confidencialitat dels jugadors i jugadores que signem, però al final surten les coses. També passa que et diuen que has signat a algú i realment és mentida. En aquest cas li va arribar el rumor a la Laura abans que haguéssim signat i li va preguntar al David Palma i ell no la va enganyar. Això va precipitar que sortís i la manera d’assabentar-se de la incorporació. En aquest cas, aparto la Laura Aarts perquè, tot i que ve del Mataró, només jugava la Champions. Però en les altres dues incorporacions, fins a quin punt veieu com un cop sobre la taula respecte a un rival directe prendre-li dues jugadores de la magnitud i importància de la Rita Keszthely i la Van de Kraats? El primer que mirem és per nosaltres mateixos. Evidentment, el context és de competir contra els altres clubs i d’anar mirant que no et passin per la dreta o què fan. El fet de poder debilitar-los col·lateralment és una situació que no és l’objectiu però que benvingut sigui. Forma part del joc també. El 2019, per exemple, l’Anni Espar arriba al Mataró i comença el creixement del seu projecte. En aquell moment van mirar per elles i, de retruc, van debilitar-nos. També a l’hora de fitxar una jugadora, un dels fets més importants és que vulguin venir i en aquest cas ha estat així.  Creus que millora la plantilla respecte a la de la 23-24? Guanyarem en algunes coses i perdrem en altres. Tindrem molt potencial ofensiu i estatus a nivell mundial perquè hem incorporat jugadores que acostumen a ser decisives en totes les competicions. Però també hem perdut a una jugadora com la Sabrina, capitana dels Països Baixos i que aporta molt defensiva i ofensivament i al vestidor, la Maartje, que qualsevol entrenador la voldria tenir per la seva feina i polivalència, i la Laura, que ha estat la màxima referent de la porteria i un pes molt important al vestidor. El repte ara és del cos tècnic en transformar aquestes coses bones perquè l’equip tingui un rendiment més elevat. Aquesta part del lideratge que es pot perdre amb la Sabrina i la Laura, s’intenta solapar amb l’arribada de la Rita i sobretot amb les renovacions de la Maica i la Mati. Sí, clar. A la Mati pràcticament li hem demanat si us plau que jugui un any més per ajudar-nos a fer la transició. Ja estava al departament de psicologia de l’Escola Santa Clara i ara tindrà més tasques relacionades amb això. També amb la Maica hem fixat les bases del futur i és una referent que ens ajudarà a mantenir aquest bloc. També és un any per veure una nova passa endavant de les més joves. La Sofia Giustini que ja va ser decisiva aquesta temporada, però encara té marge, la Irene Casado que cada vegada té més protagonisme i fins i tot l’Ona Jurado en el seu segon any en dinàmica de primer equip. La Sofia ha demostrat el seu potencial i el que estem treballant és que pugui mantenir aquest nivell de forma regular. És el repte. La Irene ha fet una passa endavant aquesta temporada i és una jugadora que hi hem apostat i que treballa moltíssim. Ha crescut amb nosaltres i per tant sap quin és el repte i l’exigència d’aquest club. Encara és molt jove i seguirà fent passes. Hi confiem molt. I en el cas de l’Ona, és molt més jove i és un perfil similar al de la Judith de fa 13-14 anys. Una jugadora amb unes qualitats i unes condicions brutals, però que ho té tot per endavant. Per desenvolupar tot això necessita un entorn determinat i seguir els terminis que necessita. No l’hem de carregar de responsabilitat ni ella s’ha d’exigir més del que toca, però sobretot el que ha de fer és treballar, treballar i treballar. Penso que li podem donar tot el que necessita perquè es converteixi en una nova Judith Forca o Maica Garcia, sent una referent en un futur. És la punta de llança d’una generació molt bona en la que tenim moltes esperances que puguin anar entrant a l’equip a poc a poc.