Com reindustrialitzar Sabadell?

[Pere Alavedra, enginyer industrial] Voldria començar aquest article fent meves les paraules, en primer lloc, del ministre d’Indústria i Turisme, el Sr. Jordi Hereu, que va pronunciar el passat 9 de maig a la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, “en què posava la reindustrialització com un dels motors de futur”, i les del Sr. Raül Blanco (secretari general d’Indústria) al DS del 31 d’octubre del 2022. Transcric: “El pacte per la Indústria de Catalunya fi xa com a objectiu que la indústria passi a ser del 20 al 25% del PIB. Ho veu factible? ‘Posar indicadors està molt bé, però la realitat és una altra.[...] La indústria ha de ser una prioritat política. El pacte implica consens, que està molt bé. [...] El Vallès presumeix de ser el Manchester català. Ho continuarà sent? Com? Cal partir de la realitat existent. Té tots els elements per ser capdavantera industrialment, Terrassa, Sabadell i Sant Cugat tenen un teixit empresarial ric, pimes i indústries amb lideratge tecnològic. Cal partir d’aquest ecosistema, enfortir-lo i fer política econòmica local’. Passa la pilota als municipis? ‘És que tenen un paper clau Han de donar certesa a l’activitat diària de la indústria, facilitar les implantacions i potenciar la promoció econòmica. Fer un pla estratègic no és sufi cient. Cal donar suport real, conèixer les necessitats de les empreses en formació, en recursos humans. Fer-los costat’”. El primer pas per fer costat a les empreses, perdoneu que sigui tan reiteratiu, és desburocratitzar i agilitzar els tràmits administratius. Com diu, i no se n’amaga Antoni Cañete, president de PIMEC, “Espanya és una dictadura administrativa, minimitzada pel seu incompliment”. Sabadell té la mala fama de ser una ciutat difícil per la implantació d’una activitat industrial, sigui per la seva normativa o per l’esperit en què s’aplica. És una realitat coneguda, a la MPG pel que fa a la normativa industrial, iniciada l’any 2011 i aprovada el 2014, constata que el sòl industrial disponible a Sabadell és del 21,2%, i més que doblat la mitja comarcal que és del 10,3%. Una pregunta fàcil és: què s’ha fet al llarg d’aquests anys per fer front a aquest problema? Alguns municipis del voltant de Sabadell s’ha desenvolupat nou sòl industrial, a Sabadell malvivim amb el que tenim. La inèrcia és la principal força entorpidora del desenvolupament, el “sempre s’ha fet així”. Si Sabadell té mala fama, deu ser perquè se l’ha guanyada. No és culpa de les persones que actualment en tenen responsabilitat; però sí la seva tasca, per tant, cal examinar-la. Com tota heura, l’heura burocràtica, ha anat creixent amb els anys, segurament les primeres llavors es plantaren als anys cinquanta i seixanta del segle passat, avui el que toca, ja sé que és senzill dir-ho, però difícil de fer, és fer-li una bona esporgada. El tema és tan evident quan el passat dia de Sant Sebastià, el DS va entrevistar la nova directora general del Centre Metal·lúrgic, Montse Vilanova, que diu: “Sabadell no és business-friendly?És urgent que ho siguem. Crec que el govern s’ho pren poc seriosament”. Cal fer un reset, i començar amb una nova visió, donant confi ança al ciutadà que vol emprendre i a l’empresa establerta. Com deia el Sr. Raül Blanco al DS: “Cal donar suport real, conèixer les necessitats de les empreses. Fer-los costat”. No ho oblideu, el primer que cal fer per donar confi ança és desburocratitzar i creure en els empresaris i els nous emprenedors. És evident que Sabadell ha passat per uns anys convulsos, ara que sembla hem arribat a un entorn políticament estable, és un bon moment per afrontar-ho. Com fer-ho? Fent un nou Pla General, el que avui s’anomena Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), posant l’èmfasi en la part escrita, segurament la gràfi - ca poc canviarà; però s’haurà de ser valent en la part conceptual, que molt sovint ha estat la menys treballada. Sens dubte, una bona tasca, que exigeix visió de futur, voluntat i temps, no menys de dos mandats municipals.