El desencís 2

[Per Josep Mercadé, periodista] Dues setmanes després de ser aprovada la llei d’amnistia, la pregunta és obligada. Servirà per a alguna cosa aquesta llei? S’aplicarà realment? Com és possible que fa 47 anys es va aprovar una amnistia amb una conjuntura molt més complexa? La resposta és el que vivim ara mateix. Hem passat de l’eufòria al desencís i sembla que costarà molt suturar una ferida que fa massa temps que sagna. La revolta dels fiscals del Tribunal Suprem i el pols que mantenen amb el fiscal general de l’Estat no ens hauria de sorprendre. Però novament ha agafat amb el pas canviat a una part de l’anomenada classe política i també a un sector de la ciutadania, que veu com el desig de posar el comptador a zero realment pot ser difícil d’aconseguir. Aquesta situació, i les traves durant la llarga tramitació de la llei d’amnistia per part de les forces polítiques de dreta i extrema dreta, és una segona part d’una pel·lícula que fa uns anys ja vam veure. Només cal remuntar-nos a l’abans i al després de l’1 d’octubre del 2017. Efectivament, en aquells moments, en què una part important de la població de Catalunya creia que realment la independència era a tocar, es va veure com el poder de l’estat i després el judicial van fer miques aquella il·lusió. Han passat set anys d’aquell fort desencís i ara sembla que entrem en una segona part davant les moltes dificultats que s’imposaran per tal d’impedir que es materialitzi l’amnistia. I així, la roda continuarà rondant sense possibilitats d’arribar a un cert acord que permeti construir mantenint la discrepància sense grans estirabots. Segurament vivim moments en què salten pels aires alguns pilars que semblaven inamovibles. No és d’estranyar, doncs, que situacions com la de Catalunya donin peu a fer-ho trontollar tot per tal de tombar un govern per posar-ne un altre que intentarà mantenir unes relacions molt més tenses amb una part del país. Aquesta situació es produeix en un moment d’atzucac polític a Catalunya. Amb poques possibilitats de constituir un govern prou estable després de les eleccions del 12 de maig i amb una força política independentista que ha entrat en hores molt baixes. Si de tot aquest panorama se n’ha de treure l’aigua clara, la feina serà immensa. Potser caldrà cercar nous lideratges, però al planeta això de rejovenir els que manen no està de moda. Més aviat tot el contrari. Però en alguns casos, quan es rejoveneix la política, surten personatges que més aviat conviden a canviar de galàxia.