La Calòrica tornava a Sabadell amb expectatives després d’haver girat De què parlem quan parlem d’aquesta merda al molt llunyà maig de 2021. Una distància galàctica per veure la companyia del moment, tot i que sigui una etiqueta que no els agrada del tot. Encara menys “la companyia de moda”.
I no els manca raó: a Sabadell han portat l’obra Fairfly, que va ser estrenada l’any 2017. Era l’any del referèndum i encara faltaven un parell d’anys per tal que el mainstream periodístic català els fes seus. Però part de la seva obra ja existia i no pas menor, com “El profeta. O com una altra obra que encara representen de tant: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I, (aquest mateix al País Basc). I és que un dels trets distintius de la companyia és que van recuperant les obres anteriors, com Els Ocells (que ha tingut segones i terceres temporades). O com la darrera Le congrès ne marche pas, que aquest Nadal tornarà al Poliorama de Barcelona. I mentestrant, ja han aunciat estrena al Teatre Lliure, de cara al 2025: La brama del cèrvol.
“Semblem com els festivals de música, que compres les entrades amb un any d’antel·lació”, es comentava dimarts, en el col·loqui postfunció.- “Que en comprin, que en comprin”, li responia, divertit Aitor Galisteo-Rocher. La conversa va servir per analitzar el context en que el dramaturg Joan Yago va escriure Fairfly, en conjunt amb la companyia assembleària. “Hi havia una bombolla de les start-ups i de l’emprenedoria. El Govern t’animava a que capitalitzessis l’atur i muntessis la teva pròpia empresa”, explicava Aitor Galisteo-Rocher. I Xavier Francés afegia: “Era una emprenedoria molt del tipus Mr. Wonderful, del tot anirà bé”.
I aquest és el motor de Fairfly, la start-up dedicada a comercialitzar farinetes infantils de larves de mosca. “Resulta que aquesta primavera, a l’Espai Texas de Barcelona, van venir a veure’ns una empresa que ara comercialitza, de veritat, farines de grills”. “Darwinisme comercial”...
Pobres contra pobres, fent allò que van prometre que mai no farien. I tot això amb una escenografia minimalista (taula i cadires), en què el públic envoltava els actors i actrius en l’auditori dels Jardinets de la Caixa. I és que el festival Fresc ens va regalar la –poc habitual- possibilitat de gaudir de teatre a l’aire lliure. Ai las! Veus com es fa fosc, se senten les campanades de Sant Fèlix, les granotes de l’embassament dels Jardinets rauquen, ocellets s’acomiaden piulant... Ai, l’estiu.
