L’escriptora Gisela Pou comenta sovint que, com a llicenciada en biologia, la seva manera de pensar tendeix a la ciència, a allò racional. Però no se li ha escapat mai el poder de la fantasia per “explicar moltes coses a partir de metàfores”. Es nota en el llibre juvenil Retorn a Douglas Row, que ha estat editat per Columna després de guanyar el Premi Carlemany 2023. L’exigent jurat que ha escollit que era el millor llibre del certamen estava format per alumnes d’instituts d’Andorra.
Els pares i el germà de l’Alícia van morir en un accident aeri 4 anys enrere. Ara que en té 15 i el dol comença a estar soldat, se sent preparada per emprendre un viatge a la casa on va viure la mare, situada al carrer Douglas (Inverness, Regne Unit). És nit de lluna plena i forta tempesta. Cau un llamp a la bonica llibreria de segona mà Leakey’s, ubicada en una antiga església. Aleshores, a l’Alícia, que com la seva creadora és una persona molt racional, li succeeix el fet màgic: un dels personatges més icònics de la literatura, Don Quixot, escapa del seu llibre i es fa de carn i ossos, disposat a enfrontar-se al monstre del Llac Ness. L’Alícia tindrà feina per convèncer-lo de tornar a les pàgines.
“És un llibre que parla de la necessitat d’entendre d’on som i d’on venim. Per això la protagonista vol conèixer millor la seva mare. Retrobar-la, tenir referents”, explica l’escriptora castellarenca, autora de més d’una vintena d’obres literàries, tant per adults com per a joves. El llibre aborda, també, l’encaix de diferents cultures: el pare de l’Alícia és català, la mare és anglès i el seu millor amic és xinès. “M’interessava molt aquesta situació, perquè, cada vegada més, és el món on vivim”. Gisela Pou ha presentat Retorn a Douglas Row dimarts a la Llar del Llibre, a les 19h.
La lectura en temps frenètics
El premi Carlemany que ha guanyat Gisela Pou porta per cognom ‘Foment de la lectura’. Aquesta batalla es complica en temps de submissió a l’hiperestímul de les pantalles, però hi ha marge per a l’esperança: “La vida és ràpida i ho volem tot ara i aquí. La lectura és un esforç, però es converteix en un plaer quan és un hàbit. Jo sempre dic que és un virus que s’encomana a través de l’entusiasme. Tinc esperança, es llegeix més que mai”.
Els pares i els mestres en poden ser grans propagadors, segons l’escriptora. L’obligació, no tant. “Hi ha llibres que obren la porta a la lectura i n’hi ha que la tanquen, cal ser molt curós”. Tampoc no dona gaire importància al fet que, en entrar a la revolució hormonal que suposa l’adolescència, disminueixi la lectura. “Fins als 12 o 13 anys s’adquireix el gust, que més tard es recupera”.
