De quina manera El carrer del tresor salta entre Sabadell i París?
Bàsicament el gruix de la novel·la té lloc a París. Un industrial de Sabadell hi va per qüestions de feina i, ja al tren, comencen a passar-li coses i a conèixer gent. Els seus plans canvien completament. La història està reescrita pel seu net, ja que abans de morir l’avi li fa una sèrie de confessions i li diu que, quan ja no hi sigui, trobarà quaderns que explicaran exactament què va passar aquell viatge.
A banda de la feina literària de la novel·la, hi ha un esforç important documental?
Una curiositat és que apareixen personatges i escenaris reals de Sabadell barrejats amb els ficcionats. Per exemple, hi surt un forn de per aquí que es deia la Vella Llordés i també hi surt el Marcet, que li deien Príncipe de Asturias Segundo. A més, la mare del personatge principal, que és inventat, és de la família Sanmartí, que tenia la botiga de queviures més gran de Sabadell i que crec que encara continuen al Mercat.
Com és el Sabadell industrial de la novel·la?
Sabadell surt en dos períodes. Per una banda, en la preparació del viatge, el 1926, amb una sèrie de trifulgues dins del món polític i local. Després reapareix fent un salt de 10 anys, just després del cop d’Estat del 1936, quan aquest industrial es troba en una situació de perill per l’esclat revolucionari i tothom pelava a tothom. Evidentment m’he documentat, perquè has de fer honor a la veritat.
I el París en ebullició cultural, com era?
Pel que fa a París, hi ha un treball de documentació que inclou saber quins bars estaven oberts tota la nit. Era la capital cultural del món, hi havia tota una efervescència d’artistes que hi anaven a parar, com si fos un imant. Al final dels anys vint, per exemple, hi ha 40.000 nord-americans atrets per aquesta situació més aviat de llibertinatge, en contraposició amb la llei seca.
És un homenatge al món de l’art, també?
Hi surten Picasso, Dalí, Miró... Fins i tot, alguns d’ells tindran un paper clau, perquè volia que fos un petit homenatge al món de la pintura i a tot el que s’estava coent a París.
I com és aquest industrial que protagonitza el llibre, el Pere Rocabert?
El personatge necessita amagar un doble secret durant molts anys, fins que li encarrega al seu net predilecte, el Bernat, que el comenci a buscar. És un personatge catalanista i més aviat centrista que fa una transformació per comoditat amb la victòria del règim franquista. En canvi, el seu fill és un falangista convençut i el net és comunista. Un retrat familiar bastant habitual a ciutats industrials.
Per què es diu El carrer del tresor?
Té un doble sentit. El personatge s’allotja durant un mes a una casa d’hostes, el que seria un Bed and Breakfast, al barri Le Marais, a la Rue du Trésor, que és un carrer sense sortida que existeix. Vaig trobar que era molt adient.
Com ha estat la primera incursió novel·lística?
Han estat 8 anys, amb èpoques en què hi dediques més temps i altres en què estàs temptat de deixar-ho completament. Hi ha moments de patiment, però és apassionant. M’ho he passat molt bé.
