Estudis recents suggereixen que una falta de diversitat en la microbiota intestinal s’associa amb malalties, mentre que una microbiota diversa està relacionada amb un millor estat de salut. En relació amb aquestes observacions, el grup de recerca de les infeccions comunitàries i relacionades amb l’atenció sanitària de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) ha participat en un estudi amb l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) per determinar si viatjar i exposar-se a noves persones, tradicions, cultures i aliments desconeguts pot canviar la microbiota intestinal i la seva diversitat.
"L’objectiu de l’estudi és avaluar si la composició de la microbiota intestinal en adults generalment saludables pot veure’s afectada per estades prolongades a països no europeus i examinar quins microorganismes estan més involucrats i com es comporten”, explica Víctor Monsálvez, metge del Servei de Malalties Infeccioses del Parc Taulí i investigador del grup.
Es van analitzar dos grups
Per fer-ho, es van analitzar dos grups prospectius. El primer era un grup que incloïa viatgers que tenien previst marxar a l’estranger durant més de tres mesos. Aquests participants van proporcionar mostres fecals abans i després dels seus viatges internacionals per tal d’avaluar possibles canvis en la microbiota. El segon grup el conformaven viatgers que havien tornat el mes anterior després d’una llarga estada en un país no europeu, migrants procedents de països no europeus i un grup d’individus que no havien viatjat l’any anterior. Tots aquests participants van proporcionar una única mostra fecal i es va comparar la microbiota intestinal d’aquelles persones que havien viatjat amb la de les qui no ho havien fet.
En el primer grup, es va observar una tendència cap a una major diversitat bacteriana després del viatge. En el segon grup, després de comparar viatgers/migrants amb no viatgers, es va confirmar una major diversitat en la microbiota dels primers, especialment en aquells viatgers d’àrees rurals poc industrialitzades.
[caption id="attachment_312426" align="aligncenter" width="1920"]
Víctor Monsálvez, metge del Servei de Malalties Infeccioses del Parc Taulí i investigador del grup / Cedida[/caption]
Així, l’estudi mostra que els viatges internacionals influeixen en la composició de la microbiota intestinal i que aquest impacte pot variar segons la història epidemiològica del viatger, el seu destí i les condicions de salut subjacents. “Això és important perquè una microbiota diversa i resistent és clau per a una bona salut, i comprendre com els viatges l’afecten podria ajudar a dissenyar millors estratègies preventives, com l’ús de probiòtics o canvis en la dieta per promoure una microbiota saludable abans i després de viatjar”, conclou Monsálvez.
Víctor Monsálvez, metge del Servei de Malalties Infeccioses del Parc Taulí i investigador del grup / Cedida[/caption]
Així, l’estudi mostra que els viatges internacionals influeixen en la composició de la microbiota intestinal i que aquest impacte pot variar segons la història epidemiològica del viatger, el seu destí i les condicions de salut subjacents. “Això és important perquè una microbiota diversa i resistent és clau per a una bona salut, i comprendre com els viatges l’afecten podria ajudar a dissenyar millors estratègies preventives, com l’ús de probiòtics o canvis en la dieta per promoure una microbiota saludable abans i després de viatjar”, conclou Monsálvez.
La diarrea del viatger
Un dels problemes de salut més comuns entre els turistes és la coneguda com a ‘diarrea del viatger’, que està vinculada amb la colonització i posterior transmissió de bacteris resistents a antimicrobians com els antibiòtics. Encara que la colonització d’aquests bacteris pot ser transitòria i desaparèixer un cop es torna al país d’origen, poden propagar-se ràpidament i contribuir a l’augment de resistència antimicrobiana.
