Es va enamorar perdudament de les platges quilomètriques i indefinides de Moitas i Icaraí, al nord-est del Brasil. Tant, que ja fa 15 anys que hi té casa. A més, agafa prestat un bocí del paisatge quotidià per transformar-lo en obres d'art.
Jordi Ruiz Casas elabora quadres acolorits amb la fusta tropical de barques de pescador abandonades.
És una manera de ressuscitar les barques? “Sí, però sobretot les seves històries. Cada tros de fusta té alegria i té tristesa, conté tot el que ha viscut el pescador”, respon. Són pesades fustes tropicals que aguanten el corc i la humitat, d'arbres com el muiracatiara, l'angico o el pau d'arco. “El mestre artesà les agafa de l'entorn i construeix la barca en el seu taller al costat del riu o del mar. Per al pescador té més valor que una casa, la cuida i la repara tants anys com pot fins que no dona més de si i l'abandona”.
Un dia va començar a recollir els petits trossos de fusta sense saber ben bé què en faria, però conscient del seu simbolisme. No en pinta ni una, simplement juga amb els seus colors, volums i textures i les encaixa amb cola en una base contraxapada. Les obres evoquen faveles brasilenyes i paisatges pigats de cases amb el mar de fons d'indrets com Burano (Itàlia) i Sighisoara (Romania).
[caption id="attachment_312815" align="aligncenter" width="700"]
Una de les obres de Jordi Ruiz Casas[/caption]
“No són pintures, però tenen color. No són escultures, però tenen relleu... Són vellesa i bellesa de fustes amb històries viscudes i que tornen a viure històries”. Són les paraules amb què l'artista i professor matadeperenc
Toni Fàbregas va ajudar a definir la seva obra.
Els primers quadres van agradar a amics i veïns, que el van animar. Ara es troba elaborant una sèrie sobre Cadaquès, amb fusta que ha aconseguit de reparacions de barques antigues del poble de la Costa Brava. Unes quantes de les seves creacions es podran veure a l'exposició a la Casa Taulé, a la seu de l'Arteneu de Sabadell, que s'inaugura dimarts 3 de setembre a les 19h.
Tots els diners que guanya amb les vendes van destinats al poble de Moitas, un petit granet de sorra perquè els més vulnerables puguin accedir al metge, que visita un cop a la setmana. “M'agrada l'art, els elements naturals i treballar, crear coses. No ho faig per guanyar-me la vida ni em considero artista”, conclou, efectivament, l'artista.
