Les xarxes socials, sota amenaça?

[Josep Mercadé, periodista] D'entrada demano excuses per les imprecisions que pugui cometre parlant sobre les xarxes socials. No m’interessen segons quins detalls que se m’escapen. Prefereixo parlar des del punt de vista de comunicació de masses. M’hi poso, doncs. Aquests darrers dies hem sentit un seguit de titulars sobre decisions que et deixen astorat. Un d’ells fa referència que al Brasil, per orde judicial, es tanca la xarxa X per a 22 milions de persones. A Veneçuela, el president Maduro carrega contra la xarxa WhatsApp i demana a la gent que desinstal·li l’aplicació. Els acusa, pràcticament, de secta satànica a través d’un mitjà de masses com pot ser la televisió més anacrònica que les mateixes xarxes socials. Però això no és tot. Hem vist com, a França, el fundador de la xara Telegram ha estat imputat per la justícia d’aquest país pel blanqueig de crims, així com acusat de ser còmplice per difondre imatges pedòfiles, de no haver controlat les activitats delictives que passaven a la plataforma i de no col·laborar amb les autoritats. Davant de tot això, podríem pensar que s’està produint un atac a les plataformes d’internet i al seu contingut? Més aviat diria que és una lluita per veure qui aconsegueix més hegemonia. Quan no existien les xarxes socials, les grans corporacions lluitaven per aconseguir dominar els mitjans de comunicació de masses. Primer la premsa escrita i després els mitjans audiovisuals. Ara passa exactament el mateix, però amb una gran diferència. Amb les xarxes socials el fenomen de la comunicació de masses arriba a la seva màxima expressió, ja que la capacitat de manipulació i de jugar amb els interessos de milions de persones és més que evident i, també, que els resultats són tremendament eficients. En el cas del Brasil, el tancament de la xarxa X el que aconseguirà és una emigració cap a altres plataformes. Sobre el president Maduro, m’abstinc de fer cap més comentari, ja que tot cau pel seu propi pes. Actituds quixotesques com aquestes probablement no el portaran enlloc. Pel que fa a la xarxa Telegram, més prestigiada que WhatsApp, aquesta polèmica segurament la farà créixer encara més.  Els usuaris de les xarxes socials ens pensem que naveguem en un mar de llibertat quan en realitat estem sota el control del Gran Germà de George Orwell. Els oferim la capacitat de saber com som i què volem, la qual cosa aprofiten a canvi de fer-nos creure que som lliures d’expressar els nostres sentiments més íntims des de qualsevol aparell connectat a Internet. Qui s’atreveix a posar portes al bosc?