La C-58, punt negre

[Editorial del 5 de setembre] El col·lapse de les carreteres de Barcelona i el seu entorn cada vegada és més evident. La bonança econòmica i l’augment de la mobilitat després de la pandèmia han propiciat un augment a la circulació de les principals vies, i l’AP-7, ara amb la gratuïtat, és la que està més congestionada. La C-58 no n’és cap excepció, ans al contrari: la carretera és el principal focus dels accidents de trànsit amb víctimes al Vallès Occidental, amb 116 sinistres entre gener i juliol del 2024, segons dades facilitades pel Servei Català de Trànsit. Unes xifres que s’assemblen als registres de l’AP-7 al seu pas pel Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Per sort, en el cas de la C-58, no s’han hagut de lamentar víctimes mortals, però ja portem 173 ferits fins ara. La recepta és senzilla, però la solució no ho és tant: s’ha d’incrementar l’oferta de transport públic i millorar l’existent. Poques persones agafaran Rodalies si ho poden evitar per molt que sigui gratuïta. El servei de tren és defectuós i ineficient, i per molts traspassos, el que cal fer és posar molta més inversió. De la mateixa manera, convindria començar a avançar en la xarxa viària de la Regió Metropolitana de Barcelona i vincular-la al creixement urbanístic. Falta habitatge i aquest habitatge, una gran part que es construirà al Vallès, haurà d’estar ben connectat en tren i per carretera.