Els Catarres: "Hi ha gent que creu seriosament que votàvem Convergència!"

Els Catarres volen continuar sent una de les bandes sonores de moments bonics. Un primer concert, un enamorament o, fins i tot, una petició de matrimoni. Actuaran a la Festa Major de Sabadell per tercera vegada, diumenge a les 22.30h. Però no són els mateixos, han canviat, tot i que ben segur sí que sonaran algunes d'aquelles cançons d'aquella primera nit. En parlem amb Jan Riera, qui forma el grup amb Èric Vergés i Roser Cruells. Els Catarres que veurem són els mateixos que els d'aquell setembre de 2013 que van fer embogir l'Eix Macià? Realment han canviat molt. Crec que en aquell moment només teníem publicat un disc i la primera maqueta. Hem anat traient cançons que són imprescindibles en el repertori. El 90% del públic se les sap, els nostres concerts són un karaoke. Hem ampliat la banda, tenim guitarres elèctriques, electrònica, piano... El directe és més elèctric i potent. I a nivell personal, han canviat Els Catarres? Crec que som una mica els de sempre. Vam començar a Barcelona, però era una cosa temporal. El 2013 vam marxar a viure al poble, on tenim els amics de tota la vida. Ens fa tocar de peus a terra. La música és la nostra feina, però no deixa de ser un hobby del qual vivim. Ens encanta i s'acaba notant això. Ja no podeu votar Convergència. Però com van els somnis eròtics amb Jordi Pujol? Hi ha gent que creu seriosament que votàvem Convergència! Crec que ningú del grup ha votat mai Jordi Pujol. Ni per convicció, ni per edat, perquè crec que ni podíem. Jenifer és una gran ironia, tot i que hi ha qui encara no ho ha pillat (riu). La cançó ens ha donat tot el que som i mai li podrem agrair prou. És com l'au fènix! Va fer un boom, es va calmar, es va fer viral a tota Espanya amb Tik Tok i ha tornat amb Figa Flawas. Però sou del Barça? Això sí, tot i que hi ha qui s'està convertint del Girona, que també està bé. Com seria avui dia aquesta Jenifer? Hi ha frases que al moment ja es van convertir en anacròniques, com el mateix Cuní als Matins, que ho va deixar després de la cançó. Amb Jordi Pujol va passar tot el que va passar i Benet i Jornet va morir. És la maledicció de Jenifer! Avui dia el catalanet ja no seria tant de Convergència, escoltaria a la Sotana i aniria a Urquinaona. Que és el que diem a la nova versió amb els Figa Flawas, amb qui canviar la lletra van ser ganes de fer el burro llapis i passar-nos-ho bé. Pujaran a l'escenari, per cert? Doncs no ho sabem encara. A vegades ho fem, sempre està a sobre la taula i està assajat. Però depèn de l'hora que arribem, de les proves de so, de si algú ha de marxar abans... Ho parlem al camerino. Funcionem així els dos grups, a cop d'inspiració. Ells formen part d'una nova generació que fa música en català d'una altra manera, com Julieta o The Tyets. Quin encaix hi teniu? Calia un canvi estilístic per la supervivència de la música en català. Ha canviat el paradigma. La nostra fornada va ser un boom a Festes Majors, va fer que el rock català s'obrís a les places. Txarango, Doctor Prats, Buhos, Catarres... Ells han fet el boom a les xarxes, s'han viralitzat i han canviat la sonoritat. Hi ha propostes molt interessants que trobem espectaculars, altres no tant, però qui ho ha de valorar és la nova generació. Sempre estarem encantats que apareguin, des de feia temps es reclamava un canvi. Alguns dels grups que has citat han desaparegut... Això fa respecte? Respecte, no ho sé... Alguna vegada ens ha passat pel cap preguntar-nos quina és la vitalitat del projecte, però la gent continua venint als concerts i sempre trobem motivacions per tirar la pilota endavant. Potser un dia no les trobarem, i no passarà res. O potser durarem molts anys com Els Pets, no ho sabem. El que sí que tenim bo és que som amics des de petits i, si s'acaba, serà per falta de motivació i no per discussions o una baralla. Potser alguns adolescents que cantaven les vostres cançons d'amor aquell 2013 a l'Eix Macià ara són una família. Aquesta gira és la de les peticions de casament enmig del concert! Molta gent es va conèixer en aquells moments... Una mare em va ensenyar una foto d'ella en un concert embarassada, i havia vingut amb aquella filla de 12 o 13 anys. Quan vam publicar Jenifer, molts dels joves que ens han descobert a concerts de poble ni havien nascut! Ens fa emocionar molt i ens fa sentir molt vells. I és molt bonic. Som transversals, tant si estàs a primera fila amb una bengala com si vens en un concert al teatre. Amb la Jenifer potser heu partit peres, però amb Sabadell teniu uns quants romanços: 2013, 2015, 2022, 2024... Des de fa més de 22 anys! Jo vaig estudiar a l'ESDi i llavors amb l'Èric ja teníem un grup que gravàvem a casa d'un noi de Sabadell. La primera empresa de so que vam tenir era de Sabadell, com la d'ara. Hi tenim amics i també el nostre local, material, furgonetes... Algun videoclip ens l'ha dirigit el Gerard Mates... Han passat moltes coses a Sabadell!