Ni el més pessimista dels socis arlequinats podia imaginar-se una situació com l’actual. Després del traumàtic descens, l’afició va respondre de manera fidel i incondicional fent seu el lema del club, Ara més que mai. L’objectiu, des de la direcció esportiva, era claríssim. Ningú va dir que seria fàcil ni que el Sabadell hauria de ser ara mateix el líder amb 9 punts d’avantatge com passa amb el Guadalajara al grup cinquè. Però veure’s fora dels llocs de play-off, tampoc. Ni guanyar un únic partit dels últims dotze. El mercat d’hivern ha estat una constatació evident que alguna cosa no s’ha fet bé.
El marge de maniobra per redreçar la situació comença a esgotar-se. El canvi a la banqueta tampoc ha estat el revulsiu esperat. De fet, David Movilla encara no coneix la victòria després de quatre jornades i alguns ja recorden els noms de Jaume Bonet, Alex Garcia, Kiko Ramírez o el més recent, Gerard Bofill. Cal esperar que el tècnic basc pugui canviar la dinàmica a temps.
La igualtat del grup encara permet somiar amb una remuntada. Segurament, ara mateix qualsevol aficionat signaria fer el play-off i jugar-se tota la temporada en dues eliminatòries a cara o creu. Així va ser l’últim ascens des de la quarta categoria (Mallorca B i Caudal de Mieres) fa divuit anys. Però és possible encara el preuat primer lloc d’ascens directe? Pel joc i les sensacions que transmet l’equip, semblaria gairebé una quimera, però el futbol és l’esport més imprevisible del món i els optimistes s’agafen al ferro calent de l’exemple de l’Hèrcules de la temporada passada.
El conjunt alacantí sumava 42 punts en la jornada 23 i ocupava zona de play-off. Va encadenar cinc jornades sense guanyar, una al camp del cuer ja descendit La Nucía que va provocar la indignació de la seva afició desplaçada. Després d’un empat al Rico Pérez contra el Terrassa que també va enfurismar els seus seguidors, l’Hèrcules va ser capaç d’encadenar sis triomfs consecutius per arribar als 65 punts i remuntar una diferència adversa de nou al Badalona Futur... de Lucas Viale. Si ho traslladem a la situació actual, el Sabadell hauria de sumar 30 punts (tots menys tres) per arribar a aquesta xifra. Potser amb algun menys, n’hi hauria prou.
De moment, el primer petit (o gran) repte és trencar la desastrosa trajectòria a la Nova Creu Alta, on el Sabadell fa més de tres mesos que no guanya. Una ratxa negativa històrica i encara més lamentable a la quarta categoria estatal. Fer-ho aquest diumenge contra el Sant Andreu significaria un augment d’adrenalina per a l’equip, cos tècnic i una afició que haurà de combatre contra un autèntic exèrcit de seguidors andreuencs. La xifra pot fregar els dos mil. Tot el Gol Sud es tenyirà dels colors quadribarrats. Un escenari només comparable a les visites d’equips com Betis, Osasuna —el dia de la seva agònica salvació en l’última jornada a Segona A— o Deportivo.
Pot ser una gran festa futbolística amb un ambient espectacular. També veurem com respon l’afició arlequinada, que haurà d’oblidar el desencís per intentar fer reaccionar el seu equip. Vindran els 4.900 socis que diu el club? Una incògnita. Serà la primera d’onze finals per intentar la gran remuntada a l’estil Hèrcules. Missió impossible?
