[Per Josep Mercadé, periodista]
Des de fa temps s’insisteix que ara és l’hora de la política. L’expressió es fa servir com a antídot necessari per frenar la judicialització del moment actual, per plantejar foc nou, i per apaivagar els ànims, en definitiva. Al final, però, acaba sent més un desig que una realitat. La culpa no és pas de la ciutadania, que es mostra expectant davant del que faran els gestors de la política, és dels polítics i la seva manca de capacitat per afrontar les demandes de la polis (ciutat).
La constitució de la nova Diputació de Barcelona ha estat motiu de tota mena de comentaris despectius cap a uns i altres. L’atac ha anat directe cap als partits polítics que formen aquesta corporació. Les crítiques han comportat desconfiança i desencís cap a les persones que ostenten càrrecs electes. Aquests sentiments són mals companys de viatge i provoquen un allunyament de la gent cap a la cosa pública.
Aquests dies sentim comentaris que no són gens agradables, com ara: “Aquests polítics només miren per ells”, “només els interessem quan és l’hora d’anar a votar”, “el que més busquen és la poltrona”, etc. Assistim, doncs, a una desvirtuació dels responsables polítics.
Per això cal recuperar la política en el sentit més ampli possible superant les falses expectatives i sentiments com el de la unitat que tant marca el discurs del sobiranisme d’aquests darrers temps. El pacte amb JuntsxCat que ha donat la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC ha quedat com una jugada massa vinculada al desig d’ostentar el poder. Gairebé no s’ha parlat del que es vol fer. I això seria la política. Aquí és on cal que totes les forces es moguin malgrat que determinats pactes per a alguns puguin ser poc naturals.
Aquests dies estem veient que, a poc a poc, sobretot després del judici del Procés i de les eleccions, les formacions polítiques estan fent un viratge que, de moment, encara planteja moltes incògnites.
S’està intentant superar la situació de conflicte permanent? Es cerquen noves vies per sortir de l’atzucac on estem instal·lats? La resposta segurament la trobarem quan enfilem el nou curs polític. Sempre que no ens veiem immersos en una nova convocatòria electoral que demostraria la incapacitat per fer de la política l’eina per resoldre els problemes de la gent.
És cert, però, que vivim en una situació gens normal i, com a tal, apareixen també reaccions mai vistes fins ara. Potser és aquí on la mirada s’enterboleix i no ens deixa veure de forma clara l’objectiu que ens fixem. Malgrat tot, en moments com el present, és del tot imprescindible no defraudar la ciutadania. Fer-ho ens pot portar a camins de no retorn.
