Ara que ja sabem que tindrem un llenç, toca decidir què hi pintarem. Aquesta és, grosso modo, la situació en què es troba Sabadell davant la seva capitalitat cultural per a l’any 2024. Diferents veus de la cultura han saludat la notícia, després que es confirmés la setmana passada. I fan brollar les possibilitats per al seu sector.
Com ara l’escriptora Montse Barderi, que creu que les lletres es poden beneficiar molt d’aquest macroesdeveniment. “Les lletres determinen el pensament crític i són una eina d’autoconstrucció del jo”, explica, tot contraposant-les –en part–a les maratons de sèries i tants altres estímuls que no permeten aprofundir en un coneixement.
I apunta, a vola ploma, tot un llistat d’activitats possibles: “Podríem aprofitar per impulsar un Ateneu dedicat a les humanitats, recuperar els recitals de poesia que feia la gent de Papers de Versàlia al pati de l’Aliança Francesa, les lectures dramatitzades…”.
Antic pati de l’Aliança Francesa / DS
Des del sector teatral, el jove dramaturg Tom Colomer apunta que la capitalitat és l’oportunitat de demostrar que no és certa aquella dita: a Sabadell, tothom va per ell. “Podem fer moltes coses, tant al sector teatral com a la resta de disciplines artístiques”, explica. I demana una línia d’ajudes a creadors joves, per tal d’ajudar a consolidar les carreres en els moments inicials. Colomer acaba de tancar les funcions de Leda, al centre cívic de Sant Oleguer. I ho ha fet omplint totes i cadascuna de les sessions.
Des de la pintura, Ricard Montoya explica que la capitalitat pot ser una eina pedagògica molt important. “Sembla que la gent no està per la labor de trepitjar sovint les sales expositives, perquè avui dia moure la gent és complicat”, assegura. Així que la capitalitat pot servir per sensibilitzar la gent. “Ajudarà que l’Ajuntament els porti de la mà, en el sentit figurat, fins als espectacles culturals que es fan a la ciutat”, apunta Montoya, qui actualment exposa obres de la seva col·lecció L’existència invisible (pintada a Lanzarote) a l’interior i exterior de la immobiliària Hàbitat Català.
I si Montoya assenyala l’assistència com un dels hàndicaps, el compositor i cantant Oriol Brunet, conegut artísticament com a Azul, apunta cap a la manca d’espais on actuar. Des del vessant musical, Azul dispara: “No falten músics a Sabadell, ni projectes que neixen ara; el que manca són espais on actuar”. A parer seu, no és tant una qüestió de molta inversió econòmica, sinó de dinamitzar espais emblemàtics ja existents a la ciutat, com l’escenari dels Jardinets o l’amfiteatre del parc de Catalunya.
Interior de La Vela de L’Estruch / DS
Des del sector musical, també ha rebut la notícia amb entusiasme el compositor Benet Casablancas, que la setmana passada compartia la notícia a les seves xarxes socials.
Igualment, la sabadellenca Georgina Monge, autora del bloc d’Instagram A punt de llibre (especialitzat en ressenya literària) sosté que pot ser una oportunitat per tal que l’administració pública aprengui el paper de lideratge. “Ara per ara, la majoria d’esdeveniments culturals als quals assisteixo provenen més de l’autoorganització de les entitats culturals que no pas de la programació pública de l’Ajuntament”, explica la crítica literària.
I apunta el festival Embassa’t, el taller de circ La Impulsiva i la temporada de teatre de La Quartera (dinamitzada per la Cia AlGalliner) com a exemples. “I no crec que sigui per la pandèmia, crec que ve d’abans”, sosté. A més, creu que La Vela de Ca l’Estruch hauria de tenir molta més programació continuada, malgrat que “tot el que porten és de molta qualitat”.
Finalment, Estefania Abasolo, de la llibreria Macondo, també demana l’Ajuntament que les ajudi per tal de poder fer coses “molt xules” i així “aconseguir que es difongui l’hàbit de la lectura i que els llibres tinguin un espai a cada casa”. I afegeix: “Les llibreries de Sabadell tenim moltes ganes de fer coses a la ciutat; és un orgull però també una oportunitat”.
