Si bé és veritat que la crisi econòmica ens està assotant pràcticament a tots d’una manera implacable i que ens fa tenir seriosos dubtes sobre la sortida de la mateixa i el futur que trobarem al final del túnel, penso que també té algun aspecte positiu, com ara fer-nos mirar enrere i recuperar alguns d’aquells valors que els anys d’abundor i de follia econòmica ens havien fet oblidar.
Aquest pensament se’m va acudir altre dia en llegir “La tasa por usar centros cívicos se retrasa hasta septiembre de 2012”. I no em sembla tan important la notícia en si mateixa com l’actitud d’humilitat que significa que un ajuntament, i el de Sabadell no és pas l’únic ni molt menys, rectifiqui una decisió adoptada anteriorment. En els anys d’abundor dubto que hi hagués hagut una predisposició tan clara a considerar les peticions de l’oposició.
L’abundor econòmica ens havia fet pensar que érem déus, però la crisi ens ve a recordar que sols som éssers humans, febles homes i dones.
