Les aigües residuals són fonamentals per millorar la salut. En l’acte a organitzat per Aigües de Sabadell aquest dimecres, el doctor Antoni Trilla va lloar el programa City Sentinel, aplicat amb la intenció de detectar la presència del virus a les aigües.
El projecte de City Sentinel és una eina específicament destinada a la pandèmia?
Les companyies d’aigües com Aigües de Sabadell i Agbar han participat en aquest projecte perquè ja el tenien desenvolupat i treballaven per detectar altres virus i substàncies. En el moment en què es veu que es pot aplicar al coronavirus, s’afegeixen nous reptes que es van resolent poc a poc. És un sistema prou validat i efectiu com per ser una eina més en la vigilància de la situació de la Covid, sobretot des del punt de vista de la detecció.
En aquest procés, aspirem a extreure noves dades a través de les aigües residuals?
Proporcionen molta informació, no només d’aquest virus. A Anglaterra, per exemple, va saltar una alerta perquè van detectar el virus de la pòlio. No permetrà fer un diagnòstic a nivell individual, però permet tenir una visió global d’una zona.
Des del punt de vista de Sabadell, es pot conèixer la situació a cada barri?
El focus cal posar-lo en on es pren la mostra. La xarxa de clavegueram comença per baix, però pot escalar fins a determinar el que surt d’una casa en concret o un barri. Com que no es poden prendre tantes mostres, es va als punts de confluència. Dins d’un projecte de recerca, es podria arribar a determinar amb més precisió.
/VICTÒRIA ROVIRA
Estem a la setena onada. Caminen cap a onades de Covid periòdiques?
Hem d’oblidar el pic “tipus Aneto”. Actualment estem en un pic més sostingut. És possible que hi hagi onades periòdicament, però poc a poc es poden anar espaiant, depenent de les variants. Tindrem pujades i baixades, però amb la vacunació hauríem d’arribar a nivells més baixos.
Això en quina posició deixa els CAPs?
Tant de bo l’assistència primària tingui els recursos i les dotacions suficients per fer front a una malaltia que pogués deixar de ser hospitalària. De moment no estem en aquesta fase. Els CAPs han deixat de fer molts diagnòstics en la gent jove perquè, afortunadament, la malaltia no es complica i no és necessària una atenció especial. Sí ho segueixen fent amb la població de risc, que és el punt fonamental del control en aquests moments. Ens hem d’acostar a una malaltia menys greu, que es pugui tractar en l’atenció primària.
La pastilla de Pfizer conviurà amb les vacunes?
La vacuna és l’intent de prevenció. En aquests moments prevé la malaltia greu, però no el contagi. En canvi, el tractament antiviral apareix quan algú ja està contagiat. Si hi ha factors de risc que amenacen a formes més greus de la malaltia, es pot considerar la indicació d’aquest antiviral per evitar la progressió del virus en un percentatge molt alt dels casos. Es prescriu també a l’assistència primària, però s’ha d’utilitzar prudentment i quan toca.
Hem de patir per l’aparició de nous virus?
Abans de la Covid, sempre dèiem que la pregunta no és si hi haurà una nova pandèmia, sinó quan hi hauria la pandèmia. No n’esperàvem una d’aquesta magnitud. És probable que vagin apareixent noves malalties infeccioses, però no que en tinguem d’una gravetat com aquesta. Hem de dedicar els esforços a estar millor preparats, tenir millors sistemes de detecció, eines, vacunes i medicaments per poder-los ajustar ràpidament. Hem de conviure amb aquesta situació.
Les darreres setmanes ens han assaltat nous casos de la verola del mico…
És una situació que també ens preocupa, però és molt diferent a la Covid. És un bon exemple, perquè no és una aparició nova. Fa cinquanta anys que hi ha verola del mico a l’Àfrica. S’ha estès en àrees en les quals fins ara era molt estrany que hi haguessin casos.
La pastilla anticovid de Pfizer: es pot comprar a Sabadell? Cal recepta mèdica?
