El cantant Miki Núñez parla sense embuts sobre la seva vida personal i professional, just abans del concert que omplirà d’energia i optimisme l’Eix Macià, dissabte a la nit.
Com se sent un egarenc sent cap de cartell de la Festa Major de Sabadell?
Sempre hi ha hagut la conya de la rivalitat i jo mateix la faig molt sovint. Però més que combatives, són ciutats germanes! Em fa molta il·lusió ser a Festa Major, perquè jo hi he vingut sempre. Cada any m’heu tingut pels concerts de l’Eix Macià i és un orgull passar d’estar entre el públic a l’escenari.
Recordes algun concert, especialment?
En recordo especialment un dels Catarres. Sobretot, perquè en acabar el concert em va deixar la nòvia.
Segur que va ser culpa dels Catarres…
Després que toquessin La porta del cel… Culpa de fer cançons boniques que fan reflexionar sobre la vida…
En menys de quatre anys, la teva carrera musical ha fet un salt vertiginós.
Han passat moltes coses: Operación Triunfo, Eurovisión, dos discos, tres gires d’estiu, una pandèmia, presentar Eufòria i, a partir de setembre, Got Talent. Han estat un miler de coses, una bogeria. Sí que fa vertigen, sí.
Quins factors han estat determinants perquè tot això passi?
Treballar molt i tenir molta força de voluntat. Soc una persona molt pencaire. I a més, tinc un equip fantàstic, meravellós, que em balla l’aigua. Sense ganes de treballar no es va enlloc i si a sobre tens un equip que t’ajuda amb tot, les coses surten millor.
Mirant enrere, faries els mateixos passos?
Segur que canviaria alguna cosa, però no sé què. Crec que el que està fet està fet. Pasado pisado, com deia el Cali Y el Dandee, ha ha ha! Sí que, òbviament, si em poses a analitzar-ho tot, et diria que hauria d’haver pres altres decisions. Però fins i tot crec que les equivocacions m’han portat fins aquí. No tinc sentiment de recança.
La teva vida personal també deu haver fet un tomb. Com et sents?
Em sento molt afortunat. Comparteixo vida amb la parella, que és cantant i ens entenem en tots els àmbits que compartim. Ens entenem quan algun dels dos ha de marxar una setmana sencera o arriba a les 4h de la matinada. La conciliació familiar és fàcil. I continuo anant als mateixos llocs de sempre amb els mateixos amics. Faig les mateixes coses, tot i que sé que a segons quins llocs no puc anar a certes hores. Per exemple, a la platja.
Has estat capaç de mantenir aspectes de la vida personal que apreciaves.
Sí, i tant. Si no els mantenim, perdem qui érem. És important saber d’on venim per dir cap a on anem.
Portes bé aquesta pèrdua de l’anonimat?
Quan ets artista, vius de la gent. Si em demanen una foto perquè escolten la meva música o els agrada el que faig, és un reconeixement a la meva feina, i no em desagrada. Però sí que reconec que hi ha situacions més difícils. M’han arribat a demanar una foto a dins de la dutxa del gimnàs, despullat. Potser no és el millor moment… Ara bé, són petites coses que, a l’equilibri de la balança, no pesen més que la resta.
Com t’agradaria encarrilar la teva carrera en el futur?
No ho sé exactament, perquè el món de la música és molt canviant. No em tanco a res abans que arribi i després ja decidiré si ho faig o no. Estic content amb el tarannà de la feina. Aniré fent el principal, que és cantar, fer discos i gires. I serà increïble si hi ha coses per a complementar-ho.
Quins altres camps t’agradaria explorar?
He fet teatre i musicals i en algun moment m’agradaria fer d’actor. Però no pel fet de ser el Miki, sinó perquè m’ho guanyés i hi encaixés. En una sèrie, per exemple, tot i que el dia hauria de tenir 10 hores més, perquè ara mateix no em dona la vida.
Aquesta sensació d’anar massa atrafegat… Genera ansietat?
En tinc molta, i no només per la feina, sinó per la meva vida. Però tinc un psicòleg meravellós amb qui ho tracto cada setmana. Estar exposat, no voler baixar de l’onada de la popularitat i viure de la gent, d’agradar i de les seves opinions a vegades pot ser fotut.
Fent de presentador d’Eufòria se t’ha vist carismàtic i molt còmode. Hi haurà segona temporada?
No en tinc cap mena de notícia i m’estic posant nerviós. Si hi ha segona temporada i no hi soc, em farà mal! Ha estat increïble, tothom n’ha quedat content i s’ha de repetir, no fotem!
Has trobat el teu mercat musical cantant tant en català com en castellà?
Em trobo molt a gust amb el tipus de música que faig i l’idioma amb què canto. Sempre hi haura gent que hi dirà la seva. L’altre dia en el partit benèfic del Barça contra el Manchester City vaig cantar la versió en castellà de l’ELA. Jo a disposar de l’organització i de la seva causa. El dia següent era un traïdor i un niñato. Però vaja, jo vaig fent la meva vida, fent el que m’agrada a mi i fa feliç a la gent.
Les teves gires s’han concentrat en gran part a Catalunya. Hi tens més massa de fans?
Sí, i tant. A Catalunya hi ha grans grups com Oques Grasses, Doctor Prats o Sense Salt, però hi ha menys artistes amb banda, com la Suu, la Sara [Roy] o jo. També ha ajudat moltíssim Escriurem, que ho va petar molt fort. Per altra banda, en l’àmbit extramusical també hi estic més present. Tot i això, hem fet gira per Espanya i la resposta ha estat increïble a Ceuta, a Múrcia i a tot arreu.
L’energia i l’optimisme que traspuen les teves cançons són també part de la teva personalitat?
Intento que així sigui. Ser optimista, tenir força de voluntat i lluitar contra vent i marea. Òbviament, hi ha dies de merda que no pots.
I el romanticisme?
Sí, ho soc molt! Amb la parella, la família, els col·legues, els animals… L’amor és el motor per tot, mou el món, més enllà dels sous. Sense amor no faríem res.
