Paquito Groove Band (foto: Carles Cascón)
Sympathy for de devil és la banda sonora stoniana per excel·lència d’una trobada rockera anual que no cal explicar gaire més enllà del títol: «Pleased to meet you».
Divendres arribava la vuitena i el ‘groove’, el rock i el bon rotllo es van instal·lar aquest cop al Plural entre un grapat d’amics encantats d’haver-se conegut i de veure’s les cares altre cop amb nocturnitat i somriures, justament per recordar l’absència d’Albert Montané.
L’enyorat bateria de Blues H no hi era físicament per culpa d’aquell maleït accident de moto de fa nou anys, però els companys de Petit & Comité i Paquito Groove Band van posar música als sentiments.
Les versions del pop espanyol del trio castellarenc, inclòs un Bienvenidos de Miguel Ríos, van donar pas al bateria de Lluís Coloma, el sabadellenc Marc Ruiz, aquí convertit en pianista i cantant capaç de posar funky i groove al Chan Chan de Compay Segundo o un toc calypso a l’Early in the morning de Poncho Sánchez.
Amb Quim Aguasca a la guitarra –substituïnt Pau Ruiz per recent paternitat– Carles Pérez al baix, Raül Serrano a la bateria i Dani Pérez al saxo, la banda es va guanyar el públic amb versions de Jamiroquai (Virtual insanity i Drifting along, aquesta segona amb Marc Ruiz a la bateria i cantant!), Stevie Wonder (I wish), un vigorós Delbert McClinton (Standing on a shaky ground) o el soul d’Express yourself. Sense oblidar dos temes propis en castellà com Señor Funky i Dime por qué. Era el tercer bolo d’aquest Paquito Groove.
Colofó obligat: el «Matalàs i garrafa» dels Blues H, que va oficiar David Raluy.
