Aquesta és la “setmana de la mobilitat segura i sostenible”. Pretén conscienciar la ciutadania que al món hi ha altres maneres de moure’s més enllà del propi vehicle a motor. Tenim carreteres i ciutats col·lapsades pel trànsit, i un aire més contaminat que mai, especialment per culpa dels vehicles a motor.
Cal canviar de model, limitant al màxim els vehicles a motor a les nostres ciutats. Però treure els cotxes dels nostres carrers afecta greument una de les seves grans màximes: són llibertat. Sempre se’ns ha venut que tenir un cotxe és decidir quan i on anem, i per on passem. És la gran diferència amb el transport públic, que té destins, horaris i itineraris marcats, i que no podem canviar al nostre gust.
Hi ha massa cotxes i no hi ha manera de rebaixar-ne el trànsit, tant dins de les ciutats com als desplaçaments entre ciutats. Tota iniciativa que busqui motivar la gent perquè triï el transport públic o els transports alternatius (bicicleta, caminar, etc.) és positiva per definició. Però també hi ha ombres quan parlem de canviar el nostre mode de desplaçament cap al transport públic. És imprescindible que sigui un bon transport públic. A Sabadell el tenim amb la TUS, però a l’hora de sortir de Sabadell la cosa ja no va tan bé. Les rodalies de RENFE són un desastre creixent, desincentivant l’ús del ferrocarril. I a Catalunya hi ha una greu mancança de transport públic als polígons industrials. Tot l’entorn metropolità de Barcelona amb les seves comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Alt Penedès) és pràcticament una cadena de polígons per tot arreu, però desprovistos de la possibilitat d’arribar-hi amb transport públic. I després apareixen bromes de mal gust del propi govern de la Generalitat, com línies “fantasma” d’autobús interurbà: a la Torre d’Oristà (Osona, 250 habitants) passa un autobús a l’any, sí, un cop cada any.
A Sabadell tenim una prova pilot per reduir els cotxes d’alguns carrers. Té el nom de “pacificació del trànsit sector Centre-Creueta”. Consisteix en quatre canvis de direcció del trànsit a alguns carrers (Sant Honorat, Soledat i Lluna) i tancar al trànsit tres trossets de tres carrers (Vapor, Les Paus i Llobet). Un dels objectius que marca aquesta actuació és el següent: “és necessari evitar els trànsit de pas de vehicles de no residents”. Tot i que els carrers de Llobet i Lluna sí són parcialment usats com a carrers de pas, la realitat és que el gran trànsit de pas per la zona que delimiten el carrer Vilarrúbies, la Gran Via, el carrer Tres Creus i els carrers de Sant Joan, Doctor Puig i Convent, passa per altres carrers. El problema són les dues vies d’accés des de la Gran Via al Centre (Salut i Illa-Sant Francesc). I també els dos carrers que duen del Centre a la Gran Via (Creueta i Indústria).
En favor del rigor, hauria estat molt bé que l’Ajuntament informés del nombre de vehicles que passen pels carrers tallats i canviats, i comparar-ho amb el trànsit que passa pels carrers Salut, Creueta, Illa i Indústria. L’actuació valenta de veritat hauria consistit en tallar tot el trànsit en el quadrat que determinen Vilarrúbies, Gran Via, Tres Creus i Sant Joan-Doctor Puig-Convent. I aleshores, tot el discurs d’aquesta actuació prendria sentit de veritat. Només deixant accedir a l’aparcament del Vapor Turull, la resta de carrers podrien estar tancats i, aleshores, sí que tindríem una zona més raonable de pacificació del trànsit i de vianants. Només cal anar per moltes ciutats i pobles d’Europa per comprovar com es fan aquestes coses. No pot ser que Vic (42.000 habitants) tingui més del triple de superfície per a vianants que Sabadell.
A Sabadell, quan toca limitar el poder dels cotxes, sempre ens acabem quedant en gairebé res. Ja va passar amb la Rambla, que l’alcalde Farrés no es va atrevir finalment en convertir-la per a vianants. I el poc que tenim al Centre va costar déu i ajuda d’assolir. O fem canvis valents, o continuarem com sempre.
“A Sabadell, quan toca limitar el poder dels cotxes, sempre ens acabem quedant en gairebé res”
