Jordi Garcia Brustenga és el director general d’Estratègia Industrial i Pimes del Govern d’Espanya, i per tant un dels principals responsables del Ministeri d’Indústria, comandat per Jordi Hereu. Ha estat consultor en el sector privat i en el públic, en ajuntaments com el de Barcelona i Viladecans, i des de fa un any ha fet el salt a Madrid. Visita Sabadell en el marc del Congrés Nacional d’Indústria que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, i conversem amb ell sobre l’estat de la indústria, un sector en declivi constant des de fa dècades i que des de la covid ha tornat a l’agenda pública.
Ha vingut de visita al Vapor Buxeda Vell. Per què han decidit apropar-se a Sabadell i no una a altra ciutat? No és una casualitat que avui estigui aquí. Sabadell és un dels referents de la cultura i l’orgull industrials. És una ciutat amb ADN industrial i, per tant, té tot el sentit del món que el Congrés d’indústria espanyol hi passés una estona. Sabadell és molt especial perquè mai ha deixat de definir-se com a industrial, i això és molt bo perquè aporta beneficis econòmics a llarg termini, ocupació de qualitat, innovació, relació amb altres mercats i ara també és una qüestió de seguretat nacional. La indústria, seguretat nacional? S’ha de produir a casa, a prop de casa, perquè en un moment determinat es poden tancar les fronteres. Per això Sabadell i tants altres pobles i ciutats de tot l’Estat han de continuar amb aquest esperit. [caption id="attachment_329622" align="alignnone" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
La indústria representa el 15% de l’economia espanyola, molt per sota dels registres de països com Alemanya i la República Txeca, i per sota de l’objectiu marcat per la UE del 20%. Com ho revertiran?
Ens hem de reindustrialitzar i ara hi ha voluntat social i política a Catalunya, a Espanya i a Europa de valorar la indústria d’una vegada. Espanya ha crescut en altres sectors, que han fet que la proporció de manufactura i d'indústria hagi baixat. Durant molts i molts anys, unes dècades, amb la globalització, havíem arribat a animar per anar a produir al Marroc o a la Xina, perquè és més barat, i que això es quedava per sempre… Ara veiem que no estava tan clar. Hem de trobar un equilibri entre aprofitar els avantatges de l’economia internacional i assegurar que els productes estratègics i bàsics es produeixen a casa. Hem d’estar preparats per a un tancament de fronteres, com vam viure amb la covid, o una guerra, o una guerra comercial.
El dia que Pedro Sánchez marxi de la Moncloa i vostès ja no estiguin al govern d’Espanya, hauran aconseguit augmentar el pes de la indústria en el PIB?
Sí, tant de bo arribem al 20%. No és només és un tema de quantitat, va de qualitat: diversificar, complementar la indústria actual amb altres sectors, per aconseguir llocs de treball amb salaris més alts.
Donald Trump tornarà a ser president dels Estats Units el pròxim 20 de gener. Es complica encara més l’escenari global?
Trump pot complicar més les coses, però una cosa és el que diu i l’altra el que faci. Tancar l’economia dels Estats Units no els aportarà cap benefici. Pensi que ells mantenen el poder econòmic gràcies a una relació oberta amb la resta de països. Preveiem que intentaran fer un joc de forces amb la Xina i intentaran mantenir la influència sobre Europa, on hem de saber tenir el nostre paper en el mercat global. Hi insisteixo: no és Trump, fa molts anys que veiem les orelles al llop.
[caption id="attachment_329621" align="aligncenter" width="700"]
/ V. CASTILLO[/caption]
El Vallès, la primera comarca industrial de Catalunya, ha perdut força industrial en les darreres dècades. Quina ha de ser l’estratègia a seguir? S’ha d’apostar per nous sectors, enfortir els existents…?
No ens sobra res. La indústria que tenim avui al Vallès ha de ser la base del que vindrà, siguin inversions noves, iniciatives auxiliars a la indústria. Hem d’aprofitar les noves tendències en un moment de revolució tecnològica i ecològica, i al mateix temps la indústria tradicional, madura, l’hem de saber de mantenir i transformar.
Empresaris del Vallès i d’arreu de Catalunya reclamen des de fa molts anys el corredor mediterrani per transportar béns. L’ample internacional entre Tarragona i Castelló s’ha d’acabar el 2026 i per a les actuacions finals a València caldrà esperar fins al 2028. Quan estarà acabat? I la terminal de la Llagosta?
És una prioritat. Es tracta d'un projecte de llarg abast, i està avançant. Ho farem tot possible, perquè la indústria ho és tot. El transport ens afecta, com l’energia, la innovació, el talent i la formació, i la indústria incideix en tots aquests àmbits. Per això estem implicats, i també influenciats i condicionats, per les accions d’altres ministres, com el de Transports i Mobilitat Sostenible, de qui depèn l’execució del corredor mediterrani.
Una altra de les demandes d’entitats empresarials com la Cambra de Comerç i Indústria és la construcció de la B-40 entre Abrera i Granollers com a alternativa a l’AP-7, saturada de camions. Què en pensa el ministeri?
Estem d’acord amb la B-40 i amb tot el que sigui més comunicació i millor transport de mercaderies, més eficiència, millor preu i més competitivitat. Encara que sigui competència de Transports, el Govern de l’Estat és molt obert en aquest sentit no es pren mai cap decisió sense deixar que un altre ministeri pugui opinar, vetar o influir.
[caption id="attachment_329620" align="aligncenter" width="700"]
El secretari d'Empresa i Treball del Govern català, el sabadellenc Pol Gibert, amb el director general a la seva visita al Vapor Buxeda Vell / V. CASTILLO[/caption]
Abans feia un apunt sobre la influència de l’energia sobre la indústria. L’IVA de l’electricitat ha tornat al 21%, que representarà una despesa afegida per a les empreses. Tenim una de les electricitats més cares d’Europa, mesures com aquesta no ens resten competitivitat?
Hi estem molt a sobre, el Ministeri d’Indústria hi està al darrere i ho ha traslladat a les autoritats competents. L'energia no ha de ser un problema i un cost addicional, sinó un factor de competitivitat. La rebaixa de l’IVA va ser un esforç puntual de l’Estat, però tampoc volem generar dèficit. Si hi ha un problema d’energia en les indústries intensives, hem de prendre mesures, perquè podem jugar amb la continuïtat d’empreses per un motiu així.
En matèria laboral, el Ministeri de Treball vol aplicar les 37,5 hores a tots els treballadors per a totes les empreses. No s’hauria de fer una distinció entre grans indústries i pimes i microindústries, segons la capacitat econòmica de repercutir aquestes hores?
Tots els canvis impliquen matisos, excepcions i un temps de transició en què s’ha de negociar i gestionar. La nostra feina també és fer de pont entre empreses, pimes o sectors concrets quan tenen un interès o una necessitat en la discussió parlamentària i ministerial. Sempre estem al camí del mig, intentant transitar sense carregar-nos allò que hi ha, sap? No volem desvestir un sant vestint-ne un altre.
https://www.diaridesabadell.com/2025/01/15/marta-farres-industria-vapor-sabadell/
