De Sabadell a tot el món amb una furgoneta del 1986: "Volíem fer un canvi de vida per ser lliures"

Deixar una feina estable, un bon sou i una vida planificada no és una decisió fàcil, però la Verónica Guerrero i el Marc Guitart, una parella de Sabadell, fa set anys que van prendre una decisió que els ha canviat radicalment la vida: donar la volta al món amb una furgoneta sense tenir data de tornada. “És difícil dir-ho a la família, als amics o a l’empresa, però teníem la curiositat de veure món i ens va convèncer la idea de ser lliures”, expliquen des de l’Argentina.

La decisió no va ser immediata. Durant un viatge a Hawaii, van conèixer una persona que vivia completament al marge del sistema convencional i la seva història els va fer replantejar-ho tot. “L’any 2017 vam decidir començar a fer coixí i vam deixar el pis per anar a viure al camp amb la intenció de marxar amb un marge de cinc anys com a molt. L’abril del 2019, però, ja ens vam veure preparats per començar el viatge i vam fer el salt”, diuen. “Vam marxar amb menys estalvis dels previstos, però en teníem prou”, agreguen, rient.

Ara, a base de “reinventar-se”, han anat tirant endavant “sense luxes” amb l’ajuda del tercer membre del viatge: ‘La Llauneta’, una furgoneta del 1986 i 34 CV de potència. “No passa dels 70 km/h, en general, i no té dutxa o aire condicionat, però en tenim prou”, exposen. En un inici, en tenien una “més gran, nova i còmode”, però disparava el pressupost i van optar per un vehicle més discret. “Viure en un lloc amb tants ‘sense’ és complicat, però t’hi acostumes i cada vegada necessites menys coses”, apunten.

“No depenem de res ni de ningú”

Des que van sortir de Sabadell, han recorregut bona part d’Europa, part d’Àsia –d’on recomanen, “sens dubte”, l’Iran– i, recentment, han travessat l’Atlàntic amb vaixell per arribar fins a Amèrica amb la 'Llauneta’. En total, prop de 25 països. La seva intenció és descobrir tota Amèrica “durant uns quants anys”, recórrer l’Àfrica sencera i tornar cap a la península Ibèrica. “No volem posar-nos límits, ni dates, ni plans fixos. Volíem un canvi de vida per no dependre de res ni de ningú i ho estem gaudint”, subratllen.

Per ells, un dia “normal” consisteix a llevar-se, esmorzar tranquil·lament, mirar què poden fer i, si els agrada la zona on són si queden i en descobreixen cada racó i, si no, canvien de lloc. I així successivament. “En un inici vam usar els estalvis. Ara, hem vist que podem viure de l’artesania i anem fent paradetes per vendre polseres i altres elements fets per nosaltres”, assenyalen.

Després de milers de quilòmetres, èpoques de tots colors, desenes de cultures diverses i molt planeta per descobrir, confessen que, de moment, no s’han plantejat tornar ni una vegada i asseguren que “la decisió ens ha compensat en tots els àmbits de la vida”. “Hi ha moltes oportunitats i cal aprofitar-les. És normal tenir por al principi, però un cop ho proves veus que no n’hi ha per a tant i que te’n pots sortir”, diuen. Sembla, doncs, que els queda viatge per anys i molts espais del món a conèixer, encara.