/ J. PELÁEZ[/caption]
Folgarolas Textil ha estat reconeguda per ser una referència en el disseny i fabricació de teixits per al sector de la moda. A l’empresari Josep Moré per la seva trajectòria empresarial al capdavant de l’empresa Hidrocolor, dedicada a la tintura i acabat de teixit de gènere de punt. A l’empresari Josep Maria Botet per tenir un paper rellevant en el sector cotoner i tèxtil. A l’historiador i crític d’art Josep Casamartina per la destacada col·laboració en la projecció cultural i històrica de Sabadell. A CIPO, pel seu ferm compromís social i la seva contribució a la inclusió social de persones amb discapacitat intel·lectual. A l’equip de Sabadell, Capital de la Cultura, i a títol pòstum a Joan Ginestà per la seva trajectòria al capdavant de Marina Textil, dedicada a la producció de teixits per a la protecció de les persones.
“A Sabadell tenim un enorme talent, i a vegades no ens ho diem prou, que vesteixen a gent molt mediàtica. Tenim el talant i talent humil i l’esperit de classe treballadora. Avui és un bon dia per reivindicar l’orgull i passió que tenim aquí a Sabadell”, ha defensat l’alcaldessa Marta Farrés.
[caption id="attachment_329964" align="aligncenter" width="700"]
Gené i Guardiola / J. PELÁEZ[/caption]
"Més finançament"
En el marc dels actes per commemorar la festivitat de Sant Sebastià, i previ a l’entrega dels “Flocs de Llana 2024” la jornada ha comptat amb la conferència Situació i perspectives de l’economia catalana a mitjà termini, a càrrec del president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. L’exconseller delegat del Banc Sabadell i ex alt directiu de BBVA ha fet una àmplia dissecció de la salut de l’economia catalana, destacant que “Catalunya tancarà el 2024 amb números molt bons, amb un creixement del PIB del 3%, una dècima per sobre la del conjunt d’Espanya (2,9%)”, molt per sobre del què anunciaven les previsions del 2023 (1,5%). Un fet que rau, segons ha explicat Guardiola pel “turisme i les exportacions de sectors tecnològics i consultoria especialitzada”. Malgrat aquesta ‘bona salut’ Guardiola va alertar que darreres aquestes dades s’hi amaga una realitat diferent. “L’any 2020, la renda per càpita era un 24% per sobre la mitjana espanyola i un 20% a l’europea. L’any 21-22 s’ha situat al 17% i a Europa a l’1%. L’economia no ha tingut el comportament adequat”, ha alertat. [caption id="attachment_329965" align="aligncenter" width="700"]
/ J. PELÁEZ[/caption]
En aquesta línia, el president del Cercle ha desgranat algunes de les causes que han dut a aquest escenari, amb la productivitat com a teló de fons: “El turisme i l’hostaleria són sectors de baixa productivitat amb un alt volum de recursos humans per generar un producte. Cal mirar altres sectors amb més valor i menys recursos”. Buscar elements per afavorir la concentració empresarial per fer les empreses més competitives (la mida de les empreses catalanes és petita, en comparació a Europa), l’educació, en el sentit més ampli “com a model transformador de la productivitat”, i més innovació a les empreses, han estat alguns dels suggeriments per revertir la tendència actual.
En comparació a la resta d’Espanya, Guardiola ha demanat “fer una reflexió” perquè aquelles “comunitats autònomes tractores”, entre les quals Catalunya, Madrid, la Comunitat Valenciana i Múrcia tinguin “més finançament perquè contribueixen al creixement de l’economia”. “Des de la prepandèmia, la recuperació acumulada del comportament del PIB a Catalunya ha estat per sobre el 8%, per sobre la mitjana espanyola. Però si mirem el PIB per càpita, Catalunya és la tercera per la cua. Aquelles que tenen menys població, aquell concepte de la España vacía, han millorat la seva productivitat”, ha comentat.
Finalment, Guardiola, ha alertat dels grans desafiaments d’Europa, tot citant algunes de les conclusions dels informes de Mario Draghi i Enrico Letta; acabar amb la ‘fuita’ d’empreses emergents cap als Estats Units, atretes per una regulació més laxa i més facilitat al finançament; el preu de la descarbonització, en relació amb la pèrdua de pes en la indústria automobilística europea en detriment de l’asiàtica; i reduir la dependència amb altres països.
[caption id="attachment_329966" align="aligncenter" width="700"]
/ J. PELÁEZ[/caption]
