Encara no ha marcat i se’l va fitxar per aportar gols. Però tot arribarà. Cal tenir present que s’haurà passat mitja lliga sense competir, i això necessita un temps (esperem que més curt que llarg) per agafar el ritme i el to competitiu. Tot i això, Álvaro Vázquez, l’únic fitxatge d’aquest mercat d’hivern, ja ens ha ensenyat algunes pinzellades del que pot aportar per assolir l’objectiu de la permanència. Sembla que el trident Stoichkov-Guruzeta-Álvaro funciona i l’equip se’n beneficia. Fa dues setmanes, en l’estrena del jugador badaloní a l’estadi Los Juegos Mediterráneos d’Almeria, va tenir el gol a tocar amb un llançament de falta directa que només Makaridze va evitar-ho. I diumenge, a Gran Canària, la seva jugada individual va acabar sent decisiva amb l’expulsió d’Álex Domínguez. Poder comptar amb un altre jugador talentós en la zona d’atac nodreix l’equip de més pólvora i genera més perill per a la defensa rival. Amb l’arribada d’Álvaro Vázquez, fer constantment dos o tres contra u a Stoichkov difícilment es veurà amb tanta freqüència: el risc de deixar lliure de marca o en un u contra u Vázquez davant els rivals és massa elevat.
Aquest podria ser un dels motius que explicaria la jugada que acabaria sent determinant. Amb espais per moure’s i pensar, Stoichkov és determinant. I diumenge va quedar palès amb una passada només a l’abast dels jugadors amb més talent. És cert que el gol se li està resistint més del que hom podia esperar, però també cal mirar el got mig ple: si l’equip està fora del descens sense els seus gols, què pot passar quan recuperi l’encert de cara a porteria? Divendres seria un bon dia.
