L'adeu de Gerard Bofill enmig de la pitjor estadística de la història

El pou sembla no tenir fons. La derrota davant el Lugo (0-1) no només ha significat la destitució oficial de Gerard Bofill sinó que ha despertat els pitjors fantasmes de la història del Centre d'Esports vestits en forma d'estadística. Una situació molt preocupant que ha obligat a un nou canvi de rumb en l'àrea esportiva. Després del nomenament de Carlos Rosende com a director esportiu, a les pròximes hores s'anunciarà el nom del nou inquilí de la banqueta: tot apunta al granadí Óscar Cano, però encara no està tancat del tot. "M'ho he deixat tot i he fet el que pogut per canviar la situació i penso que la plantilla té capacitat per aconseguir-ho, però els resultats han estat dolents. Soc coherent i entendria qualsevol decisió del club", explicava Gerard Bofill en una roda de premsa amb regust de comiat. Ja era conscient del desenllaç que es confirmaria una hora més tard de manera oficial, després d'una reunió del tècnic, el nou director esportiu, Carlos Rosende, i el director general del club, Bruno Batlle. Bofill accedia a la banqueta en la jornada 8 en substitució de Miki Lladó, destituït de manera fulminant i molt precipitada després d'una derrota a casa davant el Fuenlabrada (0-1), però amb l'equip fora de la zona de descens. El director esportiu, Jaume Milà, va apostar per Gerard Bofill, que feia les funcions de segon, en una decisió molt personal i també arriscada. El debut al camp del Rayo Majadahonda va ser tenebrós (3-1) i a partir d'aquí, amb un calendari que feia pujada, l'equip arlequinat ha caigut en picat, encadenant fins a set derrotes consecutives, una circumstància que només té un antecedent: en la temporada 82/83 a Segona A i quan les victòries només sumaven dos punts: Castellón (2-0), Palencia (2-0), Mallorca (1-2), Elche (2-0), Murcia (0-2), At. Madrileño (3-0) i Xerez (0-1), tot plegat en una ratxa calamitosa de tres mesos i un total de 12 jornades (3 empats i 9 derrotes) sense conèixer la victòria que acabaria amb el descens a Segona B. D'altra banda, el Sabadell també ha establert un nou rècord negatiu: 4 derrotes consecutives a la Nova Creu Alta en partit de lliga. Això mal havia succeït, ni tan sols en les etapes de Primera Divisió. Una mostra de la dimensió de l'actual dinàmica negativa que travessa l'equip actualment. És, amb tota seguretat, el pitjor Sabadell en la jornada 13 a la tercera categoria estatal. Militant a Primera Federació, la temporada 21/22 sumava 13 punts (en zona de descens) i el curs passat era quinzè amb 15 punts, fora per poc de la zona vermella.

Zero punts

El balanç personal de Gerard Bofill també passarà a la història de les estadístiques més fosques. De fet, és l'únic entrenador que marxa sense haver sumat cap punt havent disputat més de tres partits. En sis jornades al capdavant de la plantilla, ha fet un rotund '0 de 18'. El mateix Bofill reconeixia que "ha estat una cosa inexplicable. La temporada passada, en sis partits com a màxim responsable a l'àrea tècnica, vam guanyar cinc partits i empatat un", recordava amb resignació. D'aquest segle XXI, només un entrenador va ser destituït sense celebrar ni una victòria. Va ser el cas de Jaume Bonet (temporada 05/06): 5 empats i 6 derrotes en 11 jornades, o sigui un '5 de 33'. A Segona Divisió A, Àlex Garcia va dimitir després de 9 partits, amb 1 triomf, 3 empats i 5 derrotes ('6 de 27'). El nou entrenador arlequinat, que es coneixerà oficialment a les pròximes hores, necessitarà fer una remuntada històrica i, sobretot, insuflar una elevada dosi d'autoestima i confiança en un vestidor ara mateix enfonsat. També serà la primera vegada que el Sabadell tingui tres entrenadors al pas per la jornada 13. De moment, el màxim han estat quatre tècnics en una mateixa temporada i en ambdós casos va baixar de categoria. L'any del 120 Aniversari, que ja va començar amb polèmica pel canvi de la samarreta, s'està convertit en un malson. L'únic positiu és que queda temps i la permanència, tot i les constants desfetes, es manté a 6 punts. És l'esperança.