La Fundació Bosch i Cardellach es va convertir en un niu d'història i sentiment arlequinat aquest dimarts amb una conferència a càrrec del periodista del Diari, Pere Figueras. El sabadellenc va fer un repàs de la trajectòria del club des de la seva fundació amb especial èmfasi en les etapes més destacades, tot amenitzat i complementat amb petites anècdotes i curiositats.
Figueras va començar parlant de la seva experiència personal i el que va fer el dia que es va inaugurar la Nova Creu Alta, el 1967. "El meu pare em va portar a l'estadi i a la mitja part em va deixar a casa els avis perquè estava molt inquiet. Ell va tornar per veure la segona part", explica. També va fer menció al duel de Copa de Fires davant el Bruges, que no va veure en directe perquè "suposo que van pensar que no hi podia anar perquè l'endemà hi havia escola", apunta. El periodista va fer una explicació cronològica de la història del Centre d'Esports, començant amb les primeres etapes a Segona Divisió i la seva consolidació com a club important de l'estat amb el primer ascens a Primera als anys quaranta. També va destacar el doble ascens del 1964 i el 1965 que va retornar el club a la màxima categoria en una fita històrica al futbol espanyol abans d'iniciar l'època daurada de l'entitat amb set temporades consecutives a l'elit.
El sabadellenc va anar repassant i destacant diverses èpoques i a mesura que va anar avançant en el temps les anècdotes i vivències també van augmentar. L'etapa de Lino (present a la xerrada) que va arribar al seu punt àlgid amb l'ascens a Primera davant l'Atlético Madrileño va ser una de les fites més recordades pels presents a la sala durant la conferència. La caiguda als inferns i el llarg pas per la Segona B (i l'any de Tercera) va culminar divuit anys després amb l'ascens a Ipurúa. La resta és de sobres conegut per tothom amb Marbella i els anys a Primera Federació com a història més recent.
Després de l'extens repàs històric, Figueras va explicar diverses curiositats i fites en què el Sabadell ha estat pioner. El primer play-out a Primera Divisió, un duel que no es va jugar per vaga o l'únic partit que s'ha repetit en la història del futbol estatal en són exemples. Va finalitzar recordant Jose Antonio Naya, un entrenador que va estar cinc mesos al Centre d'Esports, però que va deixar un record inesborrable per la seva peculiaritat, i també va mencionar les malaurades experiències amb els arbitratges destacant diversos noms propis que pràcticament van ser escridassats pels presents a la Bosch i Cardellach.
