La 47a edició del Ral·li Dakar, la prova de raids més dura del món, ha abaixat el teló aquest divendres, després de dues setmanes recorrent l’Aràbia Saudita. Una edició, la d’enguany, que passarà a la història en la categoria de cotxes, després que el saudí Yazeed Al-Rajhi, hagi posat fi a l’hegemonia dels Stéphane Peterhansel, Carlos Sainz i Nasser Al-Attiyah, aconseguint el seu primer touareg. O, també, pel gran paper del català Edgar Canet, en la categoria de motos, que s’estrenava en aquest 2025.
Però també ho serà per aquells que, malgrat no monopolitzar el focus mediàtic, també han hagut de fer front a les dunes, al feix-feix o al temut desert de l’Empty Quarter. Dos dels quals, nascuts a la ciutat, com el copilot de cotxes Sergi Giralt i el pilot de motos Iván Merichal, que han viscut les dues cares de la moneda.
La més amarga ha estat per al motociclista establert a Oleiros, a Galícia, qui en la seva estrena al Dakar, s’ha quedat amb la mel als llavis de poder travessar la línia de meta a Shubaytah: “El Dakar no ha anat com esperava. Dues avaries i una caiguda, amb una lesió poc important, però suficient per no seguir, m’han deixat fora de tota possibilitat d’arribar al final. Forma part de l’aventura i del repte, que és el que ho fa gran”, explica Merichal, que va veure com en la sisena etapa, de 800 quilòmetres, una rodera d’un cotxe, previ canvi de rasant, el va fer anar per terra, veient-se obligat a ser evacuat. “Marxo satisfet perquè he fet tot el que he pogut, sense deixar-me res, però, per altra banda, marxo una mica decebut perquè no he pogut assolir l’objectiu esportiu, que era acabar el Dakar. Això forma part del joc, i el Dakar és el Dakar, en una edició especialment dura”, afegeix.
Merichal arribava al Dakar després de passar per l’Abu Dhabi Desert Challenge, clau per ser a la línia de sortida del raid més dur del món, en què també hi participava amb un vessant solidari. “He viscut l’experiència del Dakar amb moltíssima intensitat i amb molts aprenentatges. Espero poder-me recuperar aviat i continuar donant ‘canya”, explica, des d’Oleiros.
Giralt, ‘finisher’
La cara de la moneda l’ha protagonitzada el copilot Sergi Giralt, que en la seva tercera participació, aquesta vegada fent tàndem amb Lluís Pedrals, al baquet del Mercedes Classe G, ha aconseguit acabar en la setzena posició final d’una vuitantena d’afortunats com ell que han aconseguit arribar Shubaytah. En el seu cas particular ha servit per completar així tres ‘finishers’, en la cinquena edició d’aquesta categoria. “Ha sigut el Dakar Clàssic més dur de totes les edicions que s’han fet: més de vuit mil quilòmetres a l’esquena, amb trams molt llargs, alguns de més de 2.30 hores, fet que fa que sigui molt dur físicament i mentalment, amb trams de regularitat, de navegació per caps i de dunes, que ha sigut un malson pels clàssics”, explica Giralt.
[caption id="attachment_329672" align="aligncenter" width="525"]
Giralt i Pedrals, aquest divendres / CEDIDA[/caption]
El copilot arribava a la seva tercera visita al desert de l’Aràbia Saudita després d’una estrena, l’any 2022, pràcticament immaculada, guanyant gairebé el 50% de les etapes, que li valdrien el podi en la seva categoria. Enguany, però, tot i millorar els resultats de l’any 2023, fent tàndem amb Lorenzo Fluxá, Giralt ha reconegut que “hem patit molt amb el Mercedes. La falta de potència ha estat un hàndicap, juntament amb el canvi automàtic, que sumat a unes mitges de velocitat altes, ha fet que no arribéssim a molts llocs. És un vehicle, el G, que té un comportament molt bo, però actualment per anar al Dakar Clàssic cal fer-ho amb un cotxe que tingui molts cavalls”, analitza.
En aquesta línia, i abans de tornar cap a casa, Giralt afegeix que “hem patit problemes de temperatura del motor. En la darrera setmana hem trobat més sorra, però amb uns grans paisatges, fent trams de 155 quilòmetres de regularitat i de 140 quilòmetres de navegació. El Dakar sempre t’ensenya i cal tenir-li molt respecte”.
