Albert Español: "M’encantaria crear una cosa que perduri en el temps al CN Sabadell"

La nova etapa a l'Astralpool CN Sabadell masculí va arrencar amb bones sensacions i el subcampionat de la Copa Catalunya. El conjunt sabadellenc afronta ara una cita clau en la seva temporada: la fase prèvia de la Champions. L'equip viatja a Geòrgia per buscar una de les dues places que dona accés als grups de la màxima competició continental. Debutaran divendres a les 15 h davant del Brescia italià, després s'enfrontaran dissabte (15 h) al Budva-Budvanska de Montenegro i tancaran la classificació davant dels amfitrions, l'A-Polo, diumenge (17 h). Abans del torneig, el nou entrenador del Club, Albert Español, concedeix al Diari de Sabadell una entrevista per comentar les primeres sensacions a Can Llong i les aspiracions del seu projecte.

Arribes a Sabadell després de construir un projecte els últims anys a l'Echeyde. Fins i tot tenies un any més de contracte. Què t'ha fet decidir per donar aquesta passa?

Crec que la decisió va ser, alhora, molt fàcil i molt difícil. Molt difícil perquè a Tenerife estava molt bé, m’hi trobava molt bé, em sentia com a casa i, per a mi, era com una família. Vam construir moltíssimes coses junts, vam fer un projecte molt ambiciós i amb molt d’èxit, i vam arribar molt lluny. Deixar tot allò era molt difícil. Però, per altra banda, la decisió era fàcil perquè el Sabadell és un club top, que està al capdavant del waterpolo i de la natació espanyola i que és un referent a Europa. Per com soc jo, molt competitiu i ambiciós, renunciar o rebutjar una proposta del Sabadell no tenia cap sentit.

És un projecte totalment diferent. A Tenerife gairebé vas haver de començar de zero i construir una estructura que s’havia de consolidar. Aquí, en canvi, arribes a un projecte molt més consolidat i la missió és donar continuïtat a tot el que s’ha aconseguit els últims anys.

Sí, és molt diferent. Sempre dic que l’Echeyde em va ajudar molt perquè vaig aprendre moltes coses. Com que vam haver de construir molt des de zero i l’estructura era pràcticament nul·la, vaig haver de fer tasques de tota mena. Això m’ha donat experiència i molt d’aprenentatge. Aquí, és totalment diferent. És un club gegant, amb una estructura complexa i molt important, i amb una història també molt important. A més, durant els últims anys s’ha treballat molt bé. El Quim Colet ha fet molt bon treball, fins i tot guanyant títols rellevants com l’Euro Cup. És una feina totalment diferent, però és un repte que m’emociona i em motiva moltíssim.

Com t’estàs veient en aquestes primeres setmanes dirigint l’equip? L'exigència serà alta des del principi.

M’estic veient molt bé perquè tothom m’ha acollit molt bé: el club, els directius, els socis, que són molt propers, i sobretot els jugadors. Estan contents, estan il·lusionats amb el meu projecte i crec que això és el més important. Al final, aquí a Sabadell estic vivint una mica el que jo vivia com a jugador. És una cosa que em motiva molt i que tenia moltes ganes de viure com a entrenador: waterpolistes que s’estan preparant per a unes Olimpíades, que intenten entrar a la selecció espanyola, competir a la Champions o guanyar una Lliga. Em motiva molt veure-ho des de l'altra banda.

Quina importància creus que té precisament aquesta experiència que has viscut com a jugadors fins fa molt poc? Creus que això t’ajuda a ser més empàtic amb ells?

N’estic convençut. Si has viscut una situació en primera persona, després és més fàcil entendre-la i gestionar-la de la millor manera. Haver estat a l’alt nivell em fa més empàtic i em permet entendre les situacions que puguin viure els jugadors i el perquè de les coses.

Creus que era el moment idoni també per fer aquest salt en la teva trajectòria com a entrenador?

Sí. En aquest sentit, soc bastant ambiciós i tinc autoconfiança. Em sento plenament preparat ara i també m’hi sentia abans, realment.

M’has comentat que l’acollida ha estat molt bona. També heu fet alguna sortida amb la plantilla aquests dies. És important per a tu que, més enllà de ser un equip, hi hagi una família?

Sí, al cent per cent. És justament per això: per tenir dinàmiques positives entre nosaltres, fer grup, fer pinya i, com dius, ser una família. Crec que és molt important. Ara bé, no penso que si tots ens portem bé i som una família guanyarem més. No crec que sigui així. En canvi, sí que crec que, si ens portem bé i som una família, quan arribin moments difícils —que segur que arribaran, perquè sempre n’hi ha— serà molt més fàcil sobreposar-nos-hi. Per tant, crec que és molt important estar units, sobretot quan arriben aquests moments.

Ja heu pogut fer un primer tast de partits contra equips de nivell a la Copa Catalunya. Quines sensacions t’han deixat?

Molt bones. Vam jugar amb el Mediterrani i la veritat és que va sortir rodó, perquè vam fer molt bon partit tant allà com aquí a casa. Va ser un debut molt positiu. Després, contra el CN Barcelona vam guanyar amb solvència i crec que vam fer un bon partit i contra el Barceloneta vam perdre, que mai és motiu d’alegria ni de satisfacció, però és veritat que perdre per un gol i estar molt a prop és una cosa positiva.

Les últimes temporades ens hem acostumat a veure el Sabadell i el Barcelona pràcticament a totes les semifinals. El CNB és l’aspirant a prendre-us aquesta segona posició. Quina importància té guanyar-lo des del primer partit de la temporada i fer-ho com ho vau fer?

Nosaltres ara mateix som el segon equip d'Espanya i crec que és fonamental que guanyem contra el CNB, que és el tercer, sempre: en qualsevol partit i en qualsevol competició, encara que sigui un entrenament. Igual que el primer entendrà que ens ha de guanyar sempre a nosaltres, en el nostre cas crec que és molt important que els guanyem sempre. Que sigui una cosa segura i fixa.

I amb el Barceloneta? Estar tan a prop del campió d’Europa pot donar esperança de pensar que realment la diferència no és tan gran.

El Barceloneta és l’actual campió de la Champions. Això el converteix en l’equip més fort d’Europa i també del món. Som conscients de la dificultat de plantar-li cara. Però això és el que dic sempre: si som segons, la nostra aspiració ha de ser primers. Que el primer sigui el millor del món o no és un altre tema, però nosaltres, com a segons, hem de lluitar sempre per intentar ser primers. Ho tenim difícil pel tipus de rival que és, sí, però ha de ser la nostra aspiració.

Creus que pot ser un avantatge que coneguis tan bé com funciona el club per la teva etapa com a jugador?

El coneixement sempre és bo en tots els aspectes i, en aquest cas, segur que també és positiu. A més, el Fran (Fernández) i jo ens coneixem molt bé perquè som amics des de petits.

Us fa especial il·lusió viure des de la banqueta aquesta rivalitat entre Sabadell i Barceloneta que s'ha intensificat en les últimes temporades?

Sí, clar. Ens coneixem des de petits, ens truquem molt i comentem coses. Ha de ser una rivalitat forta, però també molt sana perquè tenim una molt bona relació. Hem crescut junts, hem anat junts a les Olimpíades, hem guanyat la Champions junts i hem guanyat un munt de Lligues amb el Barceloneta. Que ara siguem rivals és curiós i té un punt morbós, perquè som molt amics i ara estem com a rivals. Però és una rivalitat molt sana i molt bona.

Ara teniu ja un dels reptes més grans de la temporada amb la prèvia de la Champions. Com s'afronta una competició tan important en un projecte que acaba de començar?

No és gens ideal. Com dius, en un cap de setmana ens juguem gran part de la temporada, perquè definirà si competim o no a la Champions. És un repte important per al club i ens hi juguem moltíssim molt d'hora, amb molt poc temps de preparació i molt poc temps d’estar junts. Estem canviant el sistema, fent coses noves, i la veritat és que hem tingut molt poc temps. A més, ens ha tocat un grup amb rivals molt complicats. L'afrontem de la millor manera possible, però sabem que no és una situació ideal.

Brescia, A-Polo i Budva-Budvanska: dos es classificaran i els altres dos cauran a l'Euro Cup. Com analitzes el grup?

Hem tingut molt mala sort. El Budva potser havia de ser el rival dèbil, però aquest estiu han fet un equip nou i han canviat l’entrenador. Han començat un projecte nou i és un equip molt fort. El Brescia sempre és molt fort i està a dalt, ho sabem perfectament. I l'A-Polo juga a casa i fins i tot més que el Budva ha renovat la plantilla a base de talonari i estrelles individuals. Són molt perillosos perquè individualment tenen molta qualitat i et poden fer mal.

La major part de la plantilla continua i les dues incorporacions són cares molt conegudes. Encara que tu t'estrenis al Club, ha de ser un avantatge respecte als rivals?

Sí. Iniciar un projecte nou, però que els jugadors ja es coneguin i hagin jugat entre ells durant molts anys és una cosa molt positiva. Si no, el treball seria doble.

Venim els últims anys d'un equip amb molt ritme i fortalesa defensiva. Quin tipus de waterpolo veurem amb tu al capdavant?

Està clar que les característiques d’aquest equip són molt positives i que intentarem treure partit de les qualitats dels jugadors. És un equip amb jugadors molt ràpids i amb una contra molt potent, que és una cosa que ja explotava el Quim i que, òbviament, continuarem explotant. Sí que és veritat que estem fent canvis a nivell de sistema defensiu, de contraatacs i de sistema de joc, però les característiques de rapidesa, contra i agilitat segur que les mantenim perquè els jugadors són molt bons en això.

Aquesta temporada hi ha hagut cinc baixes i dues incorporacions. També torna l’Àxel Corres, que no va poder jugar la temporada passada. Et preocupa haver perdut una mica de rotació, tenint en compte la quantitat de competicions que hi haurà?

Ara mateix, els calendaris són una bogeria. Entre la selecció espanyola, les competicions europees i les lligues, els jugadors tenen un nombre de partits molt elevat, a vegades massa. Com més llargues són les plantilles, més fàcil és afrontar aquests períodes llargs. De totes maneres, l'equip que tenim crec que és molt complet, té molta qualitat i estic molt satisfet amb els jugadors que tenim.

Han arribat Fran Valera i Miguel de Toro, dos jugadors consolidats a l'elit. No anireu sobrats de quantitat, però puja la qualitat.

Tant el Fran com el Miguel, com molts dels jugadors que tenim a la plantilla, són top a nivell mundial. Són jugadors de la selecció espanyola, campions del món, campions d’Europa... Ho han guanyat tot i són referents. Està clar que la qualitat és extrema. Però quan parlo de la plantilla no em refereixo només a les peces que tinc. Esperem que no, però és probable que en algun moment hi hagi alguna baixa. Això és el que t’ajuda a tenir una plantilla llarga: si tens baixes, les pots suplir. Si estan tots bé, però, és meravellosa la plantilla que tenim.

Parlant dels objectius de la temporada, com afronteu aquesta 26-27?

El nostre repte és guanyar. És igual que puguem parlar de com és de difícil i de la complicació que té aconseguir-ho. Nosaltres ens ho plantegem com un repte, no com un objectiu. Els objectius són línies: si les compleixes és un èxit i, si no les compleixes, és un fracàs. Per tant, la paraula objectiu potser no ho defineix. No seria un fracàs no guanyar el millor equip del món, però sí que és un repte que ens vam marcar des del primer dia, quan ens vam reunir. És pel que treballarem i pel que lluitarem.

Veus l’equip amb possibilitats reals de guanyar-li un títol al Barceloneta? Ja hem vist que no és el mateix guanyar-li un partit de lliga que una final, per exemple.

Crec que és complicat, però possible. Com dius, el més fàcil és guanyar un partit; després, un títol a un partit i després un títol a diversos partits. Però el Sabadell ja li ha guanyat al Barceloneta en més d’una ocasió. Es tracta de guanyar el dia que toca. Si ja hem estat capaços de guanyar-lo, es tracta d’aconseguir-ho el dia del títol. Ho veig cent per cent possible. A més, tenim un planter molt jove i amb moltes ambicions individuals dins del grup. Tenim una ambició molt forta com a grup, que és el repte de guanyar un títol, però després individualment els jugadors també tenen reptes: molts són a la selecció, s’estan preparant per a unes Olimpíades o intenten entrar. Crec que això converteix el grup en un sistema amb molta ambició i joventut.

Vas guanyar la primera Champions del Barceloneta com a jugador, creus que el fet d'haver aconseguit el títol per segona vegada aquest 2026 pot generar algun punt de relaxació? Pot existir una escletxa per on pugueu entrar?

Crec que quan tens diverses competicions és més fàcil que tinguis moments de baixada de rendiment, això segur. Però el fet que el Barceloneta hagi guanyat la Champions no crec que els jugui en contra. Quan no ets favorit i guanyes un títol, el que et dona és molta empenta. El que és difícil de mantenir és guanyar títols quan ja ets favorit i continuar guanyant-los. I això és precisament el que estan fent a la Lliga. Per tant, no crec que el fet que hagin guanyat sigui un avantatge per a nosaltres.

Ets un entrenador jove i fa relativament poc que et vas retirar com a jugador. Et veus en un projecte a mitjà termini aquí a Sabadell? No només amb la idea de guanyar ara, sinó de construir un equip que pugui aspirar als títols de manera sostinguda?

Sí, m’encantaria. La meva arribada aquí la veig com un projecte a mitjà i llarg termini. Després, el temps dirà, però a mi el que em motiva i el que m’agrada és ser capaç de crear una cosa que perduri en el temps i que funcioni. És el que he fet a Tenerife i és el que m’agradaria fer aquí també.

Un dels reptes pot ser aconseguir la primera lliga masculina de la història del Club?

Sí. Faríem història tots nosaltres. Tots els jugadors, un per un, serien recordats. Els ho he dit: si algun dia aconseguíssim això, passaríem a la història del club i del waterpolo. És un repte molt motivador per a mi i per a tots ells.