Hi ha històries que han de ser explicades i la de l’Axel Corres és una d’elles. Tot i ser una persona que tendeix a evitar els focus, ara, narra sense tabús el què ha viscut durant els darrers mesos i fa una crida a la prevenció i a escoltar el cos. "Sempre que sigui per parlar d’aquest tema i sempre que pugui ajudar algú, ho faré", assegura.
I és que després de tota una vida a l’aigua, una passió transmesa pel seu pare, el waterpolista del CN Sabadell es va veure obligat a aturar-ho tot en el seu millor moment esportiu per culpa d’un càncer testicular. Quinze mesos d’aturada en què la seva mentalitat competitiva i un objectiu molt clar van ser els seus majors aliats. "Quan em van diagnosticar la malaltia, em vaig proposar que tornaria a jugar i així ho he fet", narra satisfet per una tornada que ha estat molt celebrada a Can Llong i que el mateix protagonista ha viscut amb molta emoció. "Estic molt satisfet amb la feina que he fet".
- El waterpolista durant l`entrevista amb el Diari
- David Chao
Malgrat la por i els dubtes, que encara hi són, des del primer moment va sentir-se acompanyat en tots els sentits. "De vegades em qüestiono si podré recuperar el meu nivell físic anterior, però les petites millores em permeten mantenir la confiança: fer uns metres més, baixar un segon, notar que progresso", relata. Tot plegat, doncs, se suma al suport incondicional dels companys, l’staff i l’entitat. "El Sabadell ja és un club molt important per mi", confessa. I per descomptat, al paper fonamental que ha jugat el seu entorn més proper. "És el més complicat de la malaltia i del càncer en general, que interpel·la tothom. Jo, sobretot, pel que he patit més, és pels meus. Veure un pare o una mare preocupats 24 hores al dia pel que li passa al seu fill no és una cosa agradable", admet.
Corres vol deixar enrere una etapa que va arribar de manera sobtada, de fet, va notar que alguna cosa no anava bé durant els entrenaments. "Durant la pretemporada vaig notar que m’ofegava més del compte i, després de dos dies, vaig decidir anar a urgències. Allà em van detectar un tromboembolisme pulmonar". Va ser aleshores quan va arribar un dels pitjors moments: dues setmanes d’incertesa i proves per determinar el diagnòstic. "Va ser la part més complicada, sobretot psicològicament. Estar al teu millor moment esportiu i que de sobte vingui la vida i et foti una hòstia de realitat, és complicat", confessa contundent.
- Corres va tornar de forma progressiva als entrenaments
- David Chao
Després vindrien l’extirpació del testicle, la quimioteràpia i una nova operació per extirpar la massa tumoral restant. "El doctor Peris és el meu àngel de la guarda", assegura, com també que "l’esport m'ha donat la vida". La competitivitat, l’esforç, el sacrifici i les ganes han estat valors que l’han ajudat a travessar els moments més foscos i retroalimentar-se d’energia positiva durant la recuperació.
Un camí que ha estat progressiu, mantenint l’activitat física sempre que el cos li permetia. L’objectiu era arribar a la pretemporada en unes condicions suficients per poder ajudar l’equip. Ja va tenir minuts dins l’aigua a la fase prèvia de la Champions, tot i que el seu retorn va ser molt especial, a la Copa Catalunya, també per on va ser. "Tornar a la Josep Vallès és molt especial", reconeix Corres, que va jugar el seu primer partit post malaltia davant de l’equip que el va formar, el Mediterrani.
- L`Axel en un dels seus primers partits després de la malaltia
- Victor Castillo
Ara, l’Axel ha assumit que les seves vivències poden servir a altres persones. No busca ser un referent, però sap que falten exemples. "L’únic que vull és explicar la meva història per si pot ajudar algú", diu. Més d’un any de persistència per guanyar el partit més important de la seva vida i tornar a ser un més dins l’aigua. Perquè l’esport també són les històries que l’envolten.
