Joventuts Musicals de Sabadell ha necessitat, per arribar al seu majestuós 70è aniversari, una recepta constant: emprenedors culturals amb un entusiasme immens i desinteressat, músics amb ganes d’ensenyar el seu talent al món, una ciutat amb sensibilitat artística i un diari que ho pogués testimoniar. “El Diari de Sabadell ha estat al llarg de tota la nostra vida al nostre costat. I així continua sent avui en dia”, explica orgullosa i agraïda Joana Soler, incombustible presidenta de l’entitat des de 1992.
Joventuts Musicals atorgarà al Diari de Sabadell la Batuta d’Honor, un guardó que vol “reconèixer i homenatjar la feina ben feta i l’estima”, assenyala Soler. Algunes personalitats i entitats que han rebut aquest premi, que s’atorga cada dos anys, són els compositors Antoni Ros-Marbà i Benet Casablancas, Caixa Sabadell i el Conservatori Professional. La cerimònia d’entrega serà dijous 1 d’octubre a les 19.45h al Teatre Principal, abans d’estrenar la temporada amb un concert de La Quarta de Mahler, a càrrec de la Franz Schubert Filharmonia, la soprano Katja Maderer i la violinista Maria Florea.
El 17 de març de 1956, la pàgina 6 de Diari de Sabadell reservava un racó per reproduir “el pregó” d’una entitat aleshores desconeguda. Era el dia abans que nasqués oficialment, impulsada per un manifest de Manuel Costa Fernàndez, a qui es va proposar com a president. Però, com que només tenia 16 anys, ho va ser el pintor Joaquim Montserrat. L’Acadèmia de Belles Arts els va deixar un local com a seu social.

- Pregó fundacional de Joventuts Musicals
- Diari de Sabadell, 17 de març de 1956
El primer article del Diari era una proclama, signada per Francesc Vila Plana, que es dirigia de manera molt curiosa a tots els sabadellencs: “Et necessitem per una labor grata i noble. Si la música t’agrada, seràs el nostre amic i col·laborador”. La crida –no té pèrdua– no feia distincions: “Al professional que ha fet de la música la seva vida i feina, a l’intel·lectual, a l’orfeonista disciplinat, a l’obrer que en les seves hores lliures aireja els pulmons en un cor de caramelles, a l’excursionista que no oblida l’harmònica a la seva motxilla, a l’aprenent...”. I rematava: “No et demanarem res més que el teu amor a la Música”. Amb majúscula.
Sense les cròniques de Diari de Sabadell potser costaria més testimoniar tothom qui ha format part de l’entitat. I no tot són moments bons: “La disparitat de criteris ha provocat múltiples dimissions a la directiva”, explicava el Diari , el desembre de 1979. El que no ha faltat mai són concerts, com els de la coral sabadellenca Sant Lluc (1958), del cantant Guillem d’Efak (1965), del pianista Tete Montoliu (1975), de Sisa (1975), de l’actriu sabadellenca Núria Candela (1976), d’Ovidi Montllor, acompanyat de Toti Soler (1978), d’Els Joglars (1978)... La llista seria tan llarga com variada, i demostra la pluralitat que l’entitat menté fins avui.
El 17 de març de 2026, exactament 70 anys després del primer article, Joventuts Musicals va tornar a aparèixer a un Diari de Sabadell que poc té a veure amb el d’aleshores. Era un anunci de l’actuació del Trio Defilló . L’anècdota sembla instranscendent, però certifica que la relació entre Joventuts Musicals i el Diari, que és d’anada i tornada, continua totalment viva.