El govern català ha fet un nou pas per intentar frenar l’ús excessiu de les pantalles entre infants i adolescents arran de la davallada històrica dels resultats de les proves PISA, en què les pantalles s’assenyalen com un dels factors que poden influir en el rendiment acadèmic. La nova Guia de salut digital del Departament de Salut, elaborada a partir de 700 estudis científics analitzats durant dos anys, alerta dels efectes de l’excés de pantalles pot tenir segons l’edat i asseguren que poden arribar a provocar conseqüències "irreversibles" a la vida de l'infant. "Estem notant molt que l'ús de les pantalles compliquen la concentració cada vegada més", explica Marina Montaner, psicòloga clínica infantojuvenil i psicopedagoga. En la mateixa línia, Marta Brugat, mestra, logopeda i psicopedagoga, assegura que és fàcil detectar les "criatures empantallades".
Menys concentració i més dificultats per tolerar la frustració
Un dels principals efectes que detecten els professionals és la dificultat per mantenir l’atenció. Montaner diferencia “entre l’ús de pantalles i les xarxes socials”, però assenyala que, en tots dos casos, una exposició excessiva pot tenir “conseqüències evidents”. Segons apunta, el món digital proporciona una resposta immediata i permet a l’infant controlar allò que passa a la pantalla. En canvi, activitats com construir, dibuixar o jugar sense dispositius exigeixen més esforç i tolerància a l’avorriment. "La pantalla és atractiva, però et desconnecta del món. Els infants dominen la pantalla i quan tornen al món real, on algú els posa límits, els genera una gran frustració". Així, la manca d’educació a l’hora de saber fer servir les pantalles pot generar “greus problemes de gestió emocional”. Brugat, per la seva banda, agrega que els infants amb un consum elevat de pantalles poden presentar "una capacitat d’atenció molt curta" i una "impulsivitat disparada", dos problemes presents a l’aula cada vegada més.
D’altra banda, les professionals també observen canvis en la manera com els infants s’enfronten a les tasques escolars. "Com pot competir un llapis contra píxels i colors?", es pregunta Brugat. Segons la mestra, els infants acostumats a un consum elevat de pantalles poden mostrar un rebuig més gran davant d’activitats tradicionals. "El format tradicional és zero motivador", afirma. "Hi ha un buit que és complicat de gestionar, però donar l’esquena a les pantalles tampoc és realista", assenyala. En aquest sentit, adverteixen d’un problema similar a l’hora d’establir relacions socials i assenyalen que la pèrdua del “cara a cara” està accentuant les dificultats de crear vincles amb altra gent.
Un dels elements que comparteixen les dues professionals és la relació entre pantalles i immediatesa. Montaner explica que els dispositius acostumen els infants a obtenir una resposta ràpidament i dificulten a l’infant treballar la tolerància a l’espera, l’esforç o la frustració, entre altres aspectes. “Tot ho volem ara i aquí, i amb les pantalles tenim justament aquesta immediatesa”, apunta. En la mateixa línia, Brugat assenyala que la tecnologia ha reduït la necessitat de memoritzar o esforçar-se per obtenir informació, perquè “amb un clic” ho tenim tot al nostre abast. Aquesta transformació, segons la psicopedagoga, també afecta la manera com els alumnes afronten continguts que no han escollit: "Per què m’he d’aprendre les comarques si t’ho puc dir buscant-ho?".
Més regulació a casa i a l’escola
Per això, una “regulació més estricta” seria una solució viable que proposen totes dues. Les dues professionals coincideixen que la solució no és eliminar les pantalles, sinó per regular-ne l’ús. “No és fàcil trobar un terme mig. Algú que té accés diari a casa es nota, però algú que ho té totalment prohibit es queda atrapat quan fer servir la pantalla”, diu Brugat. Per això, defensa que els infants han d’aprendre a conviure amb una tecnologia que ja forma part de la vida quotidiana: "Cal moderació i, sobretot, supervisió". Així, totes dues aposten per una introducció progressiva començant per dispositius amb funcions limitades. D’altra banda, però, Montaner no perd de vista l’exemple dels adults: "Si el fill veu que tot el dia estàs amb el mòbil, què aprenen ells?", pregunta.
La gestió de les pantalles, però, no depèn només de les famílies. Les dues professionals assenyalen la contradicció que suposa demanar una reducció de l’exposició mentre les escoles incorporen cada vegada més dispositius digitals. Alguns centres, explica Montaner, “exigeixen treballar diàriament amb ordinadors, cosa que pot dificultar els límits que intenten establir les famílies”. Això no significa, però, que la tecnologia no tingui cabuda en l’educació. Brugat considera que, "ben utilitzades", les pantalles poden aportar motivació, ajudar a anticipar conceptes i oferir diferents canals d’aprenentatge. Tot i això, denuncia que el sector educatiu ha pecat de “desconeixement i rapidesa” a l’hora d’aplicar un model educatiu sostingut per les pantalles: “Als professors ens facilita la vida, però s’ha anat massa de pressa”, tanca.
