Seixanta-quatre anys després de les riuades que van colpejar Sabadell, unes imatges gravades en 8 mm permeten tornar a mirar de prop les conseqüències d’una de les pitjors catàstrofes de la història recent de Catalunya.
S'incorpora a l'Arxiu Històric de Sabadell una pel·lícula inèdita, aquest film va ser rodat en color per Joaquim Ferràndiz Duran, cineasta aficionat. Es tracta d'una peça que documenta els efectes de la riuada del setembre de 1962 i els mesos de reconstrucció que la van seguir.
La filmació, de gairebé dotze minuts de durada, ofereix una mostra que va molt més enllà de les primeres hores de la tragèdia. El film s'inicia amb imatges del riu Ripoll, on es poden veure els efectes de la riuada, tractant amb grau de detall els efectes a la fàbrica Grau S.A. A partir d’aquí, la pel·lícula segueix l’evolució dels treballs de reconstrucció i incorpora també un dels episodis polítics més significatius relacionats amb la catàstrofe: la visita de Francisco Franco a Sabadell el 2 d’octubre de 1962.
La seqüència permet veure la primera visita oficial del dictador a la ciutat per comprovar els danys provocats per les inundacions. La peça continua amb les obres de recuperació dels espais afectats durant els mesos posteriors i incorpora, fins i tot, imatges de la nevada del dia de Nadal d’aquell mateix any. La pel·lícula es tanca amb una segona visita de Franco a la fàbrica Grau S.A., el 19 de juny de 1963, quan va tornar a la ciutat per comprovar l’evolució de les obres de millora.
La singularitat del document també té a veure amb qui el va enregistrar. Joaquim Ferràndiz Duran (Sant Quintí de Mediona, 1915 - Sabadell, 1990) era el cap de finances de Grau S.A., càrrec que va ocupar entre 1946 i 1987. Aquesta vinculació amb la fàbrica li hauria permès documentar els efectes de la riuada des d’un punt de vista especialment proper.
Ferràndiz no era un cineasta professional, sinó un aficionat a la filmació. El seu interès per conservar imatges d’allò que estava passant converteix ara aquella gravació domèstica en un document de valor per reconstruir la memòria de la ciutat.
La seva trajectòria, a més, estava vinculada a la preservació de la història local. Va ser secretari comptador de la Casa de Caritat i va escriure dues obres sobre la història de l’Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell.
