Enric Arnella, nou entrenador de l'Astralpool CN Sabadell femení: "El nostre objectiu és lluitar per guanyar tots els títols"

L'equip femení de waterpolo del CN Sabadell afronta, a final de setmana, la fase prèvia de la Champions. Les sabadellenques fan d'amfitriones a Can Llong en un grup, a priori, força assequible amb el GZC Donk neerlandès, contra qui debutaran divendres (19 h), el Lille francès (dissabte, 12 h) i un derbi vallesà davant del CN Terrassa, per tancar la ronda, diumenge a les 12:45 h. L'Astralpool ja ha disputat alguns partits de lliga i Copa Catalunya, en una temporada de canvis. La més significativa, a la banqueta, en què Enric Arnella agafa el relleu de David Palma. El nou tècnic concedeix al Diari una entrevista per parlar d'aquesta nova etapa i les ambicioses aspiracions de l'equip.

Et pregunto primer per com has viscut aquest canvi de rol. Ja feia temporades que estaves en el cos tècnic, però ara has hagut d’assumir la responsabilitat de ser la cara visible de l’equip. Com ha estat l'adaptació?

La veritat és que ho he viscut amb molta naturalitat i molta il·lusió. Al final, és una cosa que motiva, estem aquí per reptes com aquest. Sí que és cert que hi ha una responsabilitat, però no sents el pes d’aquesta responsabilitat, sinó que és una energia que t’impulsa.

Com va ser el moment en què et van oferir posar-te al capdavant de l’equip? Ho tenies clar des del principi o et donava una mica de vertigen?

A mi em va agafar una mica per sorpresa el moment en si. Sí que és veritat que m’ho havia plantejat i fins i tot havíem tingut alguna conversa amb el Club, però més pensant a mitjà termini. Era una cosa que veia en l’horitzó i que no imaginava amb tanta immediatesa. Quan m’ho van oferir, el primer moment va ser una barreja de sensacions. Amb el David (Palma), a nivell personal, som amics i tenim una relació de fa molts anys. Es barregen moltes coses: el vessant personal, la possibilitat que s’obre i també la responsabilitat. Al principi no ho vaig acabar de gaudir com a tal, perquè sentimentalment era complicat.

Vas parlar amb el David Palma quan t’ho van oferir?

Sí. De fet, un cop parlem amb el Club, abans de prendre qualsevol decisió tinc una conversa amb ell. Penso que hi ha coses que estan per sobre de la feina o de l’esport, i una és l’amistat. Per mi era molt important.

Què et va dir?

Em va dir que ho agafés, que no fos burro, que estava preparadíssim i que sortiria bé, i que ell estaria aquí per ajudar-me amb el que fes falta.

Ets de Sabadell i has estat vinculat al Club gairebé tota la teva vida. Què suposa per tu portar l'equip absolut femení?

Per mi és molt bonic. Jo vaig començar a jugar a waterpolo aquí amb sis anys, però sí que és veritat que des dels 13 o 14 ja tenia aquella sensació que volia ser entrenador, a la llarga. Ja començava a pensar una mica com a entrenador, em plantejava coses tàctiques que potser els jugadors no es plantejaven. És una cosa que idealitzes i que sempre ha estat un somni. Quan ho compleixes i veus que s’està duent a terme, la veritat és que es gaudeix molt.

Les oportunitats arriben quan arribes, però senties que era el moment per fer aquest pas?

No hi ha un moment perfecte. Les coses, com dius, venen quan venen. El que jo sí que tenia clar és que em veia preparat. Si m’ho haguessin dit i jo hagués cregut que no estava preparat, ho hauria rebutjat des del primer minut.

Com estàs vivint aquestes primeres setmanes amb el grup?

Molt bé. Quan vam fer l’equip vam buscar uns perfils de jugadores molt concrets. Volíem un equip que tingués gana de guanyar, que els seus millors partits encara estiguessin per venir, que volguessin millorar individualment i col·lectivament i que fossin jugadores molt ambicioses en el dia a dia. Portem sis setmanes i l’ambient és espectacular. El nivell de treball i d’intensitat és altíssim i estem molt contents.

Ja heu jugat alguns partits de lliga i la Copa Catalunya. Quines han estat les primeres sensacions?

Les sensacions són molt bones. Tenim una sèrie de processos interns que hem accelerat tot el que hem pogut, perquè teníem la necessitat d’arribar a un nivell considerable a la fase prèvia de Champions i poder afrontar-la amb garanties. Però hi ha processos que no es poden accelerar i que porten temps. Estem a un nivell molt bo, però tenim un potencial de millora encara important. Falta que les jugadores acabin d’establir connexions entre elles, que ens acabem d’ajustar a les rotacions i que cada jugadora tingui clar quin és el seu rol en cada moment. Això només ho podem aconseguir jugant molts partits, jugant partits de nivell i vivint situacions d’estrès. És això el que ens farà créixer.

A la Copa Catalunya ja vau tenir un primer test contra el Mataró, que probablement serà un dels grans rivals de la temporada. Com vas veure l’equip?

Quan vam analitzar el partit, tant amb el cos tècnic com amb l’equip, el vam dividir en dos. Vam fer dues primeres parts molt bones, en què vam aconseguir imposar el nostre joc. Després sí que és cert que, sobretot al final de la tercera i la quarta part, vam notar una mica que ens faltava compenetració. Eren petits desajustos completament normals portant només tres setmanes de temporada. És un gran rival i serà molt difícil. Ens va anar bé per veure en quin punt estem i on volem arribar.

Amb la caiguda del Sant Andreu, el veieu com el gran rival pels títols nacionals? Tornarà a ser una lluita de dos?

El Mataró, al final, va ser el campió de Lliga i és un equip de Final Four. Ha incorporat algunes peces que, sobre el paper, milloren l’equip. Per tant, ha de ser el gran rival. Però penso que també hi podem sumar el Barceloneta. És un equip que hem de veure fins on arriba i en què es converteix, però per plantilla té un molt bon equip. I el Terrassa, tot i tenir potser un perfil de jugadores més jove, té un estil de joc tan atrevit que et pot treure punts.

L'equip ha incorporat cinc peces, fins a la data. Com ha anat la confecció de la plantilla?

Teníem clar que no volíem fer un equip per a una temporada. Volíem crear un projecte amb un horitzó d’uns tres anys, almenys, que poguéssim mantenir una estabilitat. Volíem buscar jugadores estrangeres que ens aportessin allò que no poguéssim aconseguir aquí. No es tractava de buscar estrangeres per buscar-les, sinó d’intentar pentinar primer el mercat nacional. La veritat és que estem molt contents amb les incorporacions nacionals i també amb la Maartje (Keuning) i la Ryann (Neushul), que ens donaran molt físicament i que són molt polivalents. Ens donaran un plus.

Parlem d’aquestes jugadores de la selecció. La Nona Pérez ja la coneixem perfectament, però torna com una jugadora molt més consolidada. La Martina Terré probablement és la millor portera del món i la Paula Camus és una de les millors boies. L’objectiu del Club ha de ser tenir sempre les millors waterpolistes nacionals?

Sí, i no només això. Volem tenir les millors jugadores nacionals i, dins de les jugadores nacionals, buscar perfils que sabem que tindran una intensitat alta, que cada dia donaran el seu 100% i que sabem que no ens fallaran. Amb la Paula (Camus) havia coincidit amb la selecció júnior; la Martina (Terré) l’havia tingut de petita al Catalunya, i amb la Nona (Pérez) havia compartit tota l’etapa de cadet i després al primer equip. Són tres jugadores que coneixia molt bé i tenia molt clar que encaixaven en aquesta filosofia. A més, són jugadores que venen amb una maduresa i un bagatge de partits que les ha fet consolidar en l’elit mundial del waterpolo.

Pel que fa a les estrangeres, a la Maartje Keuning la coneixem bé de les seves anteriors etapes, però com s'està adaptant la Ryann Neushul?

És una jugadora que viu la seva primera experiència professional, perquè ha estat jugant a nivell universitari als Estats Units i ha estat una de les millors jugadores. És la germana de la Kiley, que va estar aquí fa algunes temporades, i això es nota. Ve molt instruïda del que significa jugar al Club. A més, pels seus estudis parla castellà perfectament, cosa que facilita molt la seva integració. És una jugadora amb una actitud molt positiva.

Quin tipus d’equip t’imagines? Tindrà un segell propi?

Això m’ho han preguntat molts cops i no m’agrada posar etiquetes, realment. No hem de fer coses diferents per demostrar que és un nou cicle, ni hem de mantenir coses per demostrar que continuem. El que hem fet és, amb la plantilla que tenim, buscar les característiques de joc que millor s’hi adapten. Busquem un equip sòlid en defensa, però que, al mateix temps, ofensivament sigui directe, atrevit i enèrgic. És una mica el que estem construint i el que ja s’ha pogut veure en els primers partits.

En aquests primers partits també ha destacat la irrupció de l’Anna Vallès, que és molt jove. Té potencial per quedar-se ja a la primera plantilla?

L’Anna és una jugadora que és cadet de primer any. La conec molt perquè els últims anys ja ha estat treballant amb l’equip juvenil. Tot i que és molt jove, físicament és una jugadora que sembla més gran. Té unes condicions molt bones, però no deixa de tenir l’edat que té i li queda molt camí per fer, molts processos que ha d’anar assumint. Ens ho prenem amb calma i paciència. Sí que creiem que és una jugadora que en un futur hem d’aspirar que es pugui consolidar al primer equip, però fent les coses pas a pas. Sobre el paper, serà la primera jugadora de rotació. Quan descansi alguna jugadora, decidim donar descans o hi hagi alguna lesió d’una jugadora absoluta, si les coses van com han d’anar, serà la jugadora que entrarà.

Qui forma part de la plantilla, però no entrena és la Judith Forca, que ja va acabar la temporada amb problemes físics. Com està aquesta situació?

La Judith forma part de la plantilla. Com sabeu, abans dels Jocs de París arrossegava una lesió d’esquena important. Durant l’embaràs va poder recuperar-se del temps que va estar sense entrenar i va aconseguir tornar l’any passat. De fet, ens va donar molt en la semifinal de Copa amb el gol de la victòria. Ara mateix, però, la lesió de l’esquena li torna a molestar bastant. Estem en una situació d’incertesa. S’està visitant amb metges especialistes per veure cap a on podem tirar. Forma part de la plantilla, però a hores d’ara no podem comptar amb ella.

També hi ha hagut una situació complicada les últimes setmanes amb la Maica Garcia. Com s’ha viscut dins del Club tot aquest procés?

El Club va emetre un comunicat amb tota la informació. Els punts són molt clars i detalla les cronologies d’una manera evident. Pel que fa a l'equip, la veritat és que no ens ha afectat, perquè era una situació que tothom coneixia de feia temps. Nosaltres vam començar la temporada tenint clar quin era l’equip i hem estat centrades en allò que ens agrada, que és treballar a l’aigua.

Ara teniu la fase prèvia de la Champions. No esteu acostumats a jugar-la. Arriba massa d’hora?

No, realment. Nosaltres ja vam adaptar les dates d’inici de la pretemporada comptant amb aquesta fase de Champions. L’equip està sobradament preparat i arribem en molt bones condicions. L’objectiu de la fase és intentar ser primeres de grup per, en el sorteig posterior, poder tenir millors encreuaments o, sobre el paper, més opcions de tenir un bon grup. El temps que hem tingut de treball fins a la fase és suficient.

El fet de jugar a casa també us facilita les coses?

Penso que sí. Jugar a Can Llong facilita molt les coses perquè les jugadores descansen a casa seva. Són coses que semblen molt simples, però que són importants pel descans, el desgast, el menjar... Poder afrontar una fase a casa, amb la nostra afició i podent descansar tothom a casa seva, és un plus i ho hem de fer valer.

Donk, Lille i Terrassa. Què t’esperes dels tres rivals de la fase prèvia?

Nosaltres pensem que el Terrassa serà l’equip amb què ens disputarem la primera plaça del grup. És una mica incògnita perquè tots els equips han jugat pocs partits. El Donk, que és l’equip on estava la Maartje Keuning l’any passat, ha tingut diversos canvis i han perdut jugadores. Hi ha la Sabrina van der Sloot que va ser mare i encara no està jugant i alguna jugadora internacional que tampoc arriba. El Lille s'ha reforçat bé i és un equip que el coneixem prou bé de les últimes temporades. Pensem que si fem les coses bé no hauríem de patir per a aconseguir el bitllet.

És la Champions el gran objectiu del Club aquesta temporada?

L’objectiu és lluitar per guanyar tots els títols. Així ho hem parlat amb l’equip. Nosaltres treballem per guanyar tots els títols.

Després d’una última temporada sense grans títols, us veieu més com l'aspirant o, igualment, com a favorit?

Jo crec que nosaltres hem de ser ambicioses. No crec que hi hagi ningú que pensi que, perquè l’any passat no van sortir les coses com volíem, aquest any no estarem al nivell que se’ns espera. Ens hem reforçat per estar a dalt de tot i treballarem per ser-hi. És cert que l’esport femení, per sort, cada cop està creixent més i els títols són més difícils de guanyar. Nosaltres hem d’estar lluitant per tots.

A nivell europeu, venim d’una Champions que va guanyar l’Olympiacos en la final contra el Ferencvaros. Són dos projectes molt grans. Els veus com els dos rivals més forts, juntament amb el Mataró?

Sí, elles dos, nosaltres, Mataró i també hi posaria el Vouliagmeni. Penso que som els equips que formem el grup de cinc o sis candidats, abans de començar la temporada. Igualment, no pots menystenir cap rival. Sempre hi ha equips molt forts, que es reforcen bé i que agafen bones dinàmiques. A la Champions qualsevol equip et pot guanyar.

Abans parlaves d'un projecte a mitjà termini. Entenc que et veus al capdavant de l'equip durant el procés?

Jo he signat un contracte per tres temporades i l’objectiu ha de ser sostingut en el temps. Fer un projecte a mitjà termini no vol dir que fins al tercer any no guanyem. Al final, hi ha molta competitivitat i volem guanyar sempre, però a vegades no es pot. Hem de tenir aquesta tranquil·litat d’intentar-ho cada temporada.

Suposa una pressió afegida competir sempre per guanyar? Perquè sovint s’ha dit que aquí, al Sabadell, quedar segon no és suficient.

Jo penso que va en el nostre ADN i en el de les jugadores que tenim a l’equip: volem guanyar. El problema és que només pot guanyar un. Després de la Copa Catalunya, va venir a un entrenament el Kosta Averka, que és un gran seguidor de tots els equips del Club, i em va dir: "Moltes felicitats per la primera medalla com a entrenador". I jo li vaig preguntar que "felicitats per què?" i em va respondre, "ostres, heu guanyat una medalla de plata". I té raó que tot s'ha de posar en context i s'ha de valorar, però nosaltres volem guanyar, és la nostra ambició i repte.