És recomanable la pràctica esportiva durant l’embaràs i el postpart?

La pràctica esportiva pot ser beneficiosa durant la gestació i el postpart? Tot i que hi ha dones que no ho veuen clar o els fa por, la resposta és sí, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques. La relació entre esport i maternitat està envoltada de mites i desinformació. Tot i els beneficis demostrats científicament, diversos estudis indiquen que només entre el 15% i el 30% de les dones embarassades al món compleixen les recomanacions d’activitat física durant aquesta etapa. 

Segons l’Organització Mundial de la Salut, és recomanable fer uns 150 minuts d’entrenament moderat i repartit en diverses sessions a la setmana. Si es fa seguiment amb professionals, molt millor. La Paula Ferrer és entrenadora i nutricionista especialitzada en la salut femenina i organitza classes per a embarassades i durant el postpart, un cop finalitzada la quarantena. “Si fas exercici durant l’embaràs, la recuperació passarà molt més ràpidament, arribaràs amb molta més força i seguretat al moment del part. El cos té memòria”, explica l'especialista, que treballa a un centre a la Ronda Ponent. 

La qüestió és adaptar el moviment a cada persona i evitar riscos de caigudes o l'esport de contacte. “He treballat amb dones corredores, els havien dit que no continuessin entrenant i no hi ha problema que corrin fins a la setmana 20 o 25, fins i tot he tingut triatletes”, narra Carla Garreta, fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià a Elit Fisio. 

De fet, les dones que fan esport amb freqüència ho poden passar pitjor si ho deixen de cop. Totes dues, doncs, coincideixen que cal evitar el sedentarisme durant l’embaràs i fins i tot recomanen que les futures mares que mai hagin fet esport l’incorporin de manera progressiva a la seva vida. 

Més enllà de l’impacte físic, reduint el risc de diabetis gestacional o preeclàmpsia i enfortint la musculatura lumbar i abdominal, entrenar també aporta beneficis psicològics. “No em sento només entrenadora, sinó també una mica guia, perquè és una etapa molt delicada”, puntualitza Ferrer que recomana una atenció transversal. Segons la Carla, la clau és combinar les següents esferes: nutrició, psicologia i activitat física.

Cert és que no totes les dones poden tenir el temps o els recursos per introduir les rutines. “Jo els envio vídeos perquè puguin entrenar pel seu compte”, explica Garreta que fa un acompanyament força pautat. “Tinc una visita al primer trimestre perquè m’expliquin les seves circumstàncies i hàbits, després els dono les pautes de moviment i per últim faig una valoració a posteriori". L'experta narra que a l'inici, a moltes dones els costa obrir-se i exposar la seva situació. 

"No fa tant, parlar de sòl pelvià era fer-ho en un altre idioma. Ara tenim més coneixement gràcies a les xarxes”, insisteix en la importància d’enfortir la musculatura estabilitzadora de la pelvis: tot el paquet de glutis i el terra del perineu. Els hipopressius i els exercicis de kegel són algunes de les opcions més populars per aquesta etapa, però no les úniques. Els hipopressius, per exemple, s’han d’evitar si hi ha diàstasi. Les professionals remarquen molt aquest aspecte: cada mare és un món. Fins i tot les dones amb bessons o trigèmins poden continuar movent-se si s'adapta l'exercici. 

Progressió i paciència per tornar al moviment

Un cop la dona ha superat la quarantena, tornar a fer esport després de parir ha de ser un procés progressiu. “Moltes dones es queden amb incontinència urinària o prolapses. Això no s’ha de normalitzar, és un punt d’alarma i s’ha de treballar". I és que les dades apunten que al voltant d'un 30% de noies pateixen aquesta dificultat. "Comencem amb respiracions i activacions lleugeres. A partir dels 2 o 3 mesos, es pot iniciar el pes moderat i als 4 o 5, l’impacte lleuger. L'etapa del postpart s'estén fins a un any", concreta la Paula. 

Algunes mares porten els fills a les sessions per conciliació, com és el cas de l’Elísabet, que hi va amb l'Azura. Quan la seva llevadora va comprovar que tot anava correctament, va començar amb l'activitat. “Vaig fer classes d’aigua al prepart i aquí treballem de tot, braços, esquena... Noto que ara em costa una mica més, vaig a poc a poc”. En definitiva, l’hora de classe es converteix en un espai per a elles mateixes, per reconnectar amb el cos i recuperar-lo amb paciència després del part.