Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
ARA A PORTADA
-
"A pediatria tot són històries humanes": 40 anys al sistema públic i més de 10.000 infants a la consulta Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
FOTOS | La Cursa 'Beat for Life' del Club reuneix gairebé 700 corredors en una edició de rècord Redacció
-
-
-
Investiguen l'origen d'un esvoranc d’uns cinc metres de profunditat en ple polígon Marc Béjar Permanyer
Jamaikids fa ballar tot un públic al ritme de la música jamaicana
- El temps: dimarts de cel serè i temperatures altes
Publicat el 14 de juliol de 2019 a les 21:55
Actualitzat el 15 de juliol de 2019 a les 12:45
Una taula de mescles, un micròfon sense fil i una bandera jamaicana. Amb aquests tres objectes el duet Jamaikids estava llest per a començar el seu espectacle "Viatge a través de la música jamaicana" al Fresc Festival. L'esdeveniment familiar es feia esperar per les desenes de famílies que omplien l'Amfiteatre de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. L'espectacle protagonitzat per Check One i Don Chavito prometia un viatge a través de la música jamaicana i realment, ho han aconseguit. En aquest viatge l'acompanyaven una vintena de nens que, pujats a l'escenari, seguint el compàs i els ritmes del reggae. Abans però, calia comprendre com funciona la música jamaicana. Separant al públic en dos equips, un marcava el compàs i l'altre el ritme. Un cop escalfat els motors, era l'hora del viatge musical.
[caption id="attachment_104631" align="aligncenter" width="900"]
Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
'Sort en tenim!', el nou cabaret literari nadalenc d'Il·lús Teatre a la CavaUrpí
-
Cultura i oci
Sabadell s’hi suma: música i cultura per Palestina amb l’Act x Palestine
-
Cultura i oci
La Setmana del Llibre girarà al voltant de tres temes: el dol, l’enfortiment i els valors
-
Cultura i oci
Jaume Madaula: "Quan la mare va morir, no coneixia les regles del joc"
-
Cultura i oci
Josep Julien, premi Frederic Roda de Teatre amb una text que denuncia la corrupció a València
-
Cultura i oci
Sopa de Cabra i Lia Kali se sumen al cartell del festival Observa 2026