“Sembla un pegat”. Pol Cruells descriu les ajudes anunciades pel Ministeri de Cultura sense miraments: “Més enllà del titular, no solucionaran les mancances estructurals del sector”.
I és que els músics (com ho fan actors i actrius, així com artistes d’altres modalitats) lamenten les condicions laborals en què es mouen, en tant que autònoms o contractats intermitents. “Estem al règim d’autònoms d’artistes i toreros, fet que està totalment antiquat”, defensa. I afegeix que cal una eina que faciliti als autors pagar impostos segons el que facturen. Mentrestant, avisa, hauran de seguir buscant-se la vida fora de la música. “Jo mateix tinc una mitja jornada de la qual visc econòmicament”, matisa, “que és la meva feina de bibliotecari i que per cert m’agrada molt”.
Prova de la precarietat del sector seria la petició que Cruells ha rebut aquesta setmana per part del Departament d’Educació, el qual li demanava la cessió gratuïta del seu senzill Posidònia per fer-lo servir en uns vídeos promocionals.
Cruells havia de fer gira amb Els Amics de les Arts, aquest estiu. Tanmateix, tot està aturat. “Potser s’aconsegueix salvar alguns concerts, de menys aforament”. Qui també havia de girar aquest estiu era Jordi Llunell, amb la producció dels concerts de Txarango en la seva gira final d’acomiadament. També ha quedat en l’aire.
Així mateix, la pianista Lu Rois també lamenta aquests dies les dificultats econòmiques que afronta el sector. Fins i tot ella mateixa, que acaba de publicar el seu nou disc, Microcosmos, s’ha donat de baixa d’autònoms i encara no ha pogut mirar l’opció del SEPE, “ja que està col·lapsat”. Tot i així, matisa que la seva opció no és demanar ajudes “com qui demana caritat”. I remata: “Per mi un dret bàsic com a artista seria aplicar mesures com la renda bàsica”.
[caption id="attachment_141621" align="aligncenter" width="630"]
Concert de Manel al teatre La Faràndula / D.S.[/caption]
