No era gens difícil encertar. Vam preguntar a la sabadellenca Valèria N. Saurí si tenia poemes guardats al calaix. Evidentment. L’artista, a qui tots coneixem com a Ven’nus, produeix molt material líric. N’hi ha que apareix a les seves cançons, com el poema la meva empremta, que trobem musicat al seu darrer àlbum, Mai vista trista. De fet, tots els seus temes desprenen una atmosfera poètica. Es nota que admira poetes com Maria Mercè Marçal. Però també hi ha molts versos que el món encara no li ha escoltat recitar ni li ha llegit. Per això, és un honor que ens els hagi fet arribar per al Dia Mundial de la Poesia.
1. La urgència evitable i inhabitable
Tu t’agafes fort a la cadira
Tu l’agafes prou fort per si de cas
Que el que puguis dir m’espanti
I no et pugui al meu costat
‘Reina meva amb dues linies
Mira com m’has fet plorar
Tu has sigut tot el meu prisma
D’una aresta que no cau’
Tan sols tu t’has fet addicte
Del meu jove remugar
I em fa por que ara m’oblidis
Juro no tornar-hi mai
Que no marxis ara, nena
No vull ser un record estrany
Que va entrar per seduïr-te
Un diumenge d’amagat
Hi haurà sempre una alguna fletxa
Que m’acosti al teu marxar
Pero no marxis reina meva
Que encara teníem plans
Ara no em donis l’esquena
Mira’m que haurem de parlar
Que hi va haver una cara esquerpa
Que algun dia em va estimar
Que jo sóc des d’aleshores
Un expert en ulls estranys
Que no diuen el que pensen
Però que parlen sense mal
Treu l’espatlla d’aquí, nena
Que al final et faràs mal
Que el pom tort d’aquest armari
Et podria esgarrapar
Entenc que no pots mirar-me
Entenc que tens un passat
Si el que et dic ara t’allunya
Creu-me no em sabré allunyar
2. la meva empremta
Hi ha unes claus aquí al replà,
si vinc després no et vull molestar.
He deixat nets els plats d’ahir,
només queda anar a dormir
Treu-te el piercing del forat
que res no et tibi al respirar
Llegeix si pots contra el TDA,
hi ha tants contes a explicar
Lluna rosa
pluja lenta
rega el pati
i mulla l’herba
La nit boja
ja no em tempta
en els teus llavis
la meva empremta
